GR 131 / La Graciosa





Comencem el GR 131 pel Parc Natural de l’arxipèlag Chinijo (1) 

Les illes i illots de l' arxipèlag (1) Chinijo (La Graciosa , Alegranza , Muntanya Clara , Roque del Este i Roque del Oeste) estan localitzades al Nord de Lanzarote. Les governa el Cabildo de Lanzarote i depenen administrativament del municipi de Teguise. L'illa de La Graciosa és la major amb uns 29 km² i l'única habitada. La seva població és d'uns 700 habitants, la qual la converteix en l'illa menys poblada de Canàries. La capital insular és Caleta de Sebo , amb més de 600 habitants. 

Desnivell: + 245 metres aprox.

Distància: 16 Km. aprox.

Punt de partida: Caleta de Sebo.
Des d’Orzola (Lanzarote) anem al port on prenem un ferry que ens duu a Caleta de Sebo de La Graciosa. Hi han dues companyes marítimes (Biosfera Express i Lineas Romero)que salpant cada mitja hora aprox.

Ruta: 
Caleta de Sebo - Cruïlla - La Baja del Ganado - Montaña Bermeja - Playa de Las Conchas - Cruïlla - Caleta de Sebo - Escullera - Punta Corrales - Bahía del Salado - Caleta de Sebo

Recorregut: 
Desembarquem al port de Caleta de Sebo i anem a llogar un parell de bicicletes per donar la volta a l’illa. La propietària ens avisa que avui bufa una calitja (2) que s’ha anirà incrementant i ens aconsella no fer tot el recorregut previst. Sortim del poblet en sentit Nord per una amplia pista on hi ha un panell informatiu. Seguim per la pista esmentada, en lleugera pujada, fins a una cruïlla amb tres direccions. Descartem per l’esquerra la Montaña Amarilla, per la dreta Pedro Barba i seguim recte cap a la Playa de Las Conchas. Continuem endavant flanquejats per la dreta amb l’Aguja Grande i per l’esquerra amb la Montaña del Mojón. Més endavant, en lleugera baixada, ens endinsem pel Llano de la Baja del Ganado. Un botxí meridional (espècie abundant a Isla Graciosa i Lanzarote) es deixa observar una estona i aprofitem per fer-li una foto, malauradament de baixa qualitat pel tipus de càmera compacte. Més endavant, deixem les bicicletes i ens apropem a la paradisíaca i salvatge platja de la Baja del Ganado. Fem un petit tom i retornem a les bicicletes per continuar per la mateixa pista. Arribem a una desviació, on deixem per la dreta la pista que ens duria rodejant l’Aguja Grande fins a Perdo Barba i continuem recte fins al final on hi ha una mena de petit aparcament. Deixem les bicicletes i enfilem, per la dreta, per un corriolet que ens duu sense pèrdua cap a la Montaña Bermeja. En forta i mantinguda pujada anem avançant i fent equilibris per les fortes ratxes foragitades de vent generades per la calitja (2). E n poca estona arribem al capdamunt de la Montaña Bermeja des d’on obtenim unes espectaculars vistes panoràmiques de tota el voltant de l’illa. El vent com a protagonista, ens fa estar atents de no perdre la gorra i al mateix temps ens fa preveure la situació pel sector Nord-est de l’illa si decidim fer la volta que teníem prevista. Podem distingir clarament els illots de La Alegranza, La Montaña Clara, Roque del Oeste i la Playa de Las Conchas. Fem unes fotos i davallem ràpidament pel mateix corriol amb un vent que no cessa la seva intensitat. Des del final de pista, aparcament, ara davallem en sentit Oest fins a l’encantadora Playa de Las Conchas. Espectacular platja de sorra fina i blanca amb aigües transparents on aprofitem per remullar-nos un xic. Després d’una estona de repòs tornem on tenim aparcades les bicicletes. Girem cua i arribem a la cruïlla anterior on tenim l’opció de completar la volta prevista. Per majoria absoluta, decidim tornar pel mateix camí donat l’enfortiment de la calitja (2) que no ofereix cap treva. Anem desfent el camí d’anada amb dificultats per avançar, obligant-nos a baixar la bicicleta en alguna ocasió. Arribem a la cruïlla i seguim endavant fins a Caleta de Sebo on tornem les bicicletes. Comentem amb la noia de la botiga de lloguer de bicicletes les dificultats que ens ha comportat aquesta calitja (2) reafirmant les seves advertències. Continuem a peu, en sentit Oest, per l’avinguda Virgen del Mar fins a l’escullera Sud del port de Caleta de Sebo on aprofitem per prendre un bany en un racó arrecerat. Seguidament ens apropem a la Punta Corrales i continuem fins a la Bahía del Salado. Restem una estona contemplant les vistes i girem cua tornant altre cop a Caleta de Sebo. Fem un tom pel petit nucli i prenem una cervesa abans d’embarcar novament cap a Órzola.

Curiositats: 
(1) L'Arxipèlag Chinijo és un arxipèlag d'illes i illots situat al nord de Lanzarote. Està format per les illes: Montaña Clara, Roque del Este, Roque del Oeste, Alegranza i La Graciosa. Actualment és un parc natural (declarat pel Decret 89/1986, de 9 de maig, de Declaració del Parc Natural dels Illots del Nord de Lanzarote i dels Cingles de Famara i reclassificat per la Llei 12/1994, de 19 de desembre, d'Espais Naturals de Canàries com a parc natural). L'arxipèlag té un gran valor científic a l'albergar espècies amenaçades i protegides per disposicions legals internacionals. És la reserva marina més gran d'Europa, amb 700 quilòmetres quadrats. Les seues aigües són més fredes que a la resta de Canàries per la influència d'aigües que afloren a la costa africana, riques en nutrients i responsables de la riquesa pesquera d'aquesta zona atlàntica. L'1 d'abril del 2015 el projecte Lanzarote i arxipèlag Chinijo va obtenir el títol de Geoparc a França. Després de El Hierro, és el segon territori de Canàries que obté aquesta distinció de la Xarxa Europea de Geoparcs, afavorida per la Unesco. Es converteix en el Geoparc número 11 i en el membre número 65 d'aquesta Xarxa Europea.
(2) La calitja o calima és un fenomen meteorològic consistent en la presència a l'atmosfera terrestre de partícules molt petites provinents de regions seques, o de sal, pols, cendres, argila, sorra o similar en suspensió, produint una lleu opacitat de l'aire. És produïda per la mescla i agitació dels corrents d’aire de diferent densitat, en ser escalfada la capa d’aire en contacte amb el sòl, per radiació de la mateixa superfície. L’augment de la temperatura afavoreix l’ascensió i, per tant, la mescla ja esmentada. La calitja estén un vel uniforme sobre el paisatge i n’entela la coloració, donant a l’aire un aspecte tèrbol i opac, en el qual es difuminen les formes dels objectes i obstacles i l’horitzó apareix borrós. Vist sobre un fons fosc, aquest vel té un to blavós, i sobre un fons clar la seva tonalitat és d’un groc brut o roig-groguenc. Visualment, aquest és el tret que la diferencia de la boirina, que és grisenca. El poder calorífic del sol no dispersa la calitja, com sí que ho fa amb la boirina i la boira, al contrari, sovint la reforça, ja que l’aire s’enterboleix no tan sols mecànicament per efecte del polsim, sinó que també s’enterboleix òpticament pel creuament de capes d’aire que s’aixequen del sòl a impulsos de calor, a les quals se’ls trenquen els raigs lluminosos, i s’afebleixen.

Breu: 
Una illa amb un paisatge desèrtic, volcànic i espectacular al mateix temps. La calitja (2) ens ha fet molt la guitza, esperem que el GR per Lanzarote no tingui els mateixos paràmetres climatològics. La punta de calor produïda per la calitja (2) també ha sigut un altre inconvenient. La Graciosa disposa d’unes envejables platges salvatges que faran fruir als amats de la mar. Marxem de l’illa satisfets del primer tast per aquestes contrades del Parc Natural de l’arxipèlag Chinijo (1)

Els senderistes: Josep i Mercè

Print Friendly and PDF

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada