Lo Piolet

Trescant per les roques de Sant Llorenç del Munt

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac és un parc natural format pel massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac. Té una superfície protegida de 13.694 ha, repartides entre les comarques del Bages, el Vallès Occidental, el Moianès i el Vallès Oriental. Els seus cims principals són el Montcau (1.056,7 m) i la Mola (1.101,9 m),on hi ha el monestir romànic de Sant Llorenç del Munt. El singular paisatge del Parc està format per cingles i monòlits de conglomerat rogenc que contrasten amb el verd de les pinedes i els alzinars que colonitzen els faldars i les canals de la muntanya.

Desnivell: +690 metres aprox.

Distància: 11,50 Km. aprox.

Punt de partida: Coll d’Estenalles.
Per la carretera BP-1221 que va de Terrassa a Navarcles, arribem al Coll d’Estenalles. A l’esquerra i davant del Centre d’informació del Coll d’Estenalles hi ha un ampli aparcament on estacionem el vehicle.
Veure punt de partida a Google Maps.

Ruta:
Coll d’Estenalles - Coll d’Estella - Montcau (1) - Roques de la Coca (2) - Torrent de la Guineu - corriol amb maques taronja - GR 5 - Collet de Llor - Carena dels Emprius - Coll de Pregona - l’Era Ventosa - Roca Sereny (3) - l’Era Ventosa - Coll de Pregona - Carena dels Emprius - Collet de Llor - GR 5 - Coll d’Eres - GR 5 - Coll d’Estella - Coll d’Estenalles

Recorregut:
Sortim del Coll d’Estenalles per una pista asfaltada, al costat del Centre d’informació. Més endavant, al Coll d’Estella, abandonem el GR-5 i enfilem per l’esquerra seguint una mena de senda delimitada per unes cordes. En costeruda pujada, arribem a enllaçar amb la ruta que ve des del Coll d’Eres i regirem a mà esquerra. Enfilem els últims metres, entre boires, fins al capdamunt de la gran mola del Montcau (1). Dalt del cim disposem d’una taula d’orientació que ens ajudarà a reconèixer els cims del voltant. Cim inclòs en el llistat de la FEEC “100 cims” un repte d’altura. Continuem endavant, en sentit Nord, per un terreny que es va redreçant fins que hem d’utilitzar les mans en alguna desgrimpada. En aquest tram, s’ha d’anar amb cura en cas que la roca estigui humida. Arribem a una mena de replà situat en la mateixa base i avantcim del Montcau. Atents, unes fites ens marquen un corriol que surt per l’esquerra en sentit Nord-oest. Corriol que baixa decididament i que va regirant en sentit Nord i en clara direcció a les Roques de la Coca (2). Per una mena de petita carena arribem a les Roques de la Coca, observem els característics orificis i tafanegem pel seu voltant. Tornem enrere fins al Torrent de la Guineu i prenem un corriol per l’esquerra amb marques de color taronja. Seguim les marques d’aquest enlairat corriol que ens brinda unes bones vistes de les Roques de la Coca (2). El corriol va regirant i flanqueja, per sota, les airoses parets de la mola del Montcau (1). Més endavant, hem de davallar en sentit Est fins una cruïlla de camins on trobem el GR-5. A continuació, seguim el GR en sentit Nord-est fins arribar al Collet de Llor. En aquest punt, abandonem el GR-5 i continuem en sentit Nord-est i en clara direcció a la Carena dels Emprius. Xino-xano, amb les Agulles de Finestrelles a la dreta i en costeruda pujada, seguim endavant pel corriol que es dibuixa entre les roques fins que sortim al capdamunt de la Carena dels Emprius. Seguim pel llom de la carena esmentada i passem propers, a mà dreta, del Cau dels Emboscats i del Queixal Corcat. Continuem fins al final de la carena i cerquem un corriol que davalla, per la dreta, en sentit Est i en clara direcció a la Roca Sereny (3). Xau-xau anem davallant fins al Coll de Pregona i seguidament fins a l’Era Ventosa. Descartem una pista que surt per l’esquerra i prenem un corriol que s’enfila muntanya amunt. En poca estona arribem a l’avantcim, baixem uns metres i pugem definitivament al capdamunt de la Roca Sereny (3). Un cim, esplèndid mirador, que disposa d’unes magnifiques vistes del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Podem distingir: Montcau, la Mola, Castellassa de Can Torres, Roques de la Coca, els Emprius i la Màquina de Tren entre d’altres. Cim que també està inclòs en el llistat de la FEEC “100 cims” un repte d’altura. Aprofitem per fer l’àpat del dia mentre gaudim de les vistes. Seguidament desfem tot el camí i passem novament per la Carena dels Emprius fins a la cruïlla amb el GR-5. Obviem el corriol de la dreta, ruta inicial amb les marques de color taronja, i continuem per l’esquerra seguint el GR-5. Sense pèrdua anem seguint el GR, que ja no abandonarem, una bona estona fins arribar al Coll d’Eres, cruïlla amb abundant transit de caminats de tota mena. Abandonem altres opcions i continuem pel mateix GR-5 que es transforma més endavant en una pista cimentada. Passem pel Coll d’Estella, lloc on ens hem desviat de bon matí, i continuem còmodament fins al Coll d’Estenalles.

Curiositats:
(1) El Montcau és el segon cim del massís de Sant Llorenç del Munt i del Vallès Occidental, i té 1.056,7 metres d'altitud. El Montcau també rebia fa segles el nom de Turó de la Guardiola. Així ho desvetlla un document conservat a l'arxiu del mas de La Mata i exposat per l'Antoni Ferrando. El motiu era que durant l'etapa de reconquesta i formació de Catalunya, al capdamunt, hi havia un lloc de guaita. Aquesta funció de vigilància també l'hauria desenvolupat pel poblat que va viure al Coll d'Eres, que també va ser anomenat Era de la Guardiola.
(2) Les Roques de la Coca estan situades just davant de la vessant Nord del Montcau, com si fossin una torre de guaita avançada sobre les valls del Bages. Aquest conjunt de Roques son la part més alta del Serrat de la Coca, que va pujant al llarg de poc més d'un quilòmetre des de la masia de La Vall (615 m) fins el collet (885 m) que enllaça amb la vessant Nord Montcau. El Serrat es situa al mig i gairebé en paral•lel de les carenes gairebé dels Emprius (a llevant) i la Costa de la Mata (a ponent). Per la seva exposició a les ventades, les pluges i les gelades, les Roques de la Coca han estat molt afectades per l'erosió. A la part més prima, més propera al Montcau, s'han obert diversos forats i a la vessant de ponent s'ha generat una balma que arriba a tenir dos metres de fondària. Un corriol permet voltar completament en 360º la base de les roques, amb unes excel•lents vistes per les quatre parts. Entre les Roques de la Coca i la vessant Nord del Montcau i els Cortins, es veu el paisatge més alpí del Massís, sobretot a l'hivern. Es poden veure llargues corrents d'aigua gelades i, sobre els roquissars, creixen plantes rupícoles, com l'orella d'ós o la corona de reina.
(3) Roca Sereny és la muntanya que tanca pel Nord la Vall d’Horta. El seu tret més característic és un cim allargassat i prim. Situat a 807 metres d’alçada, té uns 250 metre de llarg, però només entre 1 i 2,5 metres d’ampla. La seva superfície és pedregosa i de color vermellós. Hi destaquen algunes roques de formes molt curioses, que semblen haver estat esculpides, però que són novament el resultat de l'acció perllongada de l'aire i el vent. Aquestes roques són les que han donat el nom actual al turó. Al segle XVI es deia Roca d’Areny fins a convertir-se progressivament en Roca Sereny. En referència igualment a les roques, s’ha fet servit també la denominació de Cap de l’Escurpida. I un tercer nom utilitzat històricament ha estat el de turó de l’Era Ventosa ja que es troba just al seu costat.

Breu:
Una bona excursió per conèixer aquest fantàstic Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac que amaga un munt d’indrets i racons. Trepitgem les peculiars Roques de la Coca i dos cims inclosos en el llistat de la FEEC “100 cims” un repte d’altura. L’únic inconvenient, per buscar-hi un, és la densa afluència de visitants que es troba en la zona del Coll d’Estenalles i Montcau. Tot plegat hem gaudit d’una bona jornada de muntanya en tots els sentits.

Els caminants: Gloria - Jesús - Josep - Mercè