Trescant pels voltants del Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós
El santuari i el seu entorn van donar lloc a un ric patrimoni immaterial en forma de composicions musicals, novel•les i trobades populars.
Sens dubte la novel•la Els sots feréstecs, de Raimon Casellas, ha estat l'obra que va fer més popular aquest indret.
El Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós ha estat declarat com a Bé Cultural d’Interès local.
Aquest pas en la defensa i protecció del Santuari arriba l’any en què es commemoren els 50 anys de presència benedictina al Santuari, ja que des de 1973, una petita comunitat de monges benedictines del monestir barceloní de Sant Pere de les Puel•les tenen cura del Santuari.
Desnivell: + 280 metres aprox.
Distància: 5,80 Km. aprox.
Punt de partida: Montmany.
Des de la carretera C-17, prenem la carretera BV-1489.
Seguim per aquesta estreta carretera fins el final de la mateixa, sota la casa de l'Ullar de Montmany.
Estacionem el vehicle quan s’acaba la carretera asfaltada.
Veure punt de partida a Google Maps.
Ruta:
l’Ullar de Montmany, Torre de Puiggraciós, Santuari de Puiggraciós, Font de Puiggraciós, Poblar ibèric de Puiggraciós, Puiggraciós, trencall de Pollancre, Coll de Can Tripeta, la Rovira, Sant Pau de Montmany, l’Ullar de Montmany
Recorregut:
Continuem per la pista en sentit Sud, travessant tot un seguit de cotxes vells i ferralla de tota mena en un entorn bastant deplorable, deixant enrere l’Ullar de Montmany.
Anirem seguint les marques grogues que ens duran al Santuari de Puiggraciós, tot i que farem alguna drecera.
Caminem per la pista i més endavant prenem un corriol que travessa diversos prats fins que tornem a enllaçar amb la pista que havíem abandonat.
Continuem per la pista esmentada i en poca estona arribem al Santuari de Puiggraciós.
Ens apropem a la Torre per fer una aturada tècnica, gaudir de les vistes i al mateix tems fer un mos.
A continuació, donem una ullada al Santuari de Puiggraciós i seguim per la pista que ronda per la dreta del propi Santuari.
Al costat mateix hi ha la Font de Puiggraciós, per si anem curts d’aigua.
En breu prenem per l’esquerra un camí que volta el Santuari i seguidament es dirigeix cap el cim de Puiggraciós.
Muntanya amunt, pel tros més costerut i pedregós del recorregut, enfilem muntanya amunt fins el capdamunt del Puiggraciós.
Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per un munt cims de referència.
Cim inclòs dins del llistat dels 100 cims més emblemàtics de Catalunya, segons l'ICGC i que disposa d'un vèrtex geodèsic.
El cim està coronat per una torre de vigilància i envoltada per les restes d’un poblat ibèric.
Gaudim de les vistes i seguidament continuem pel davant, en franca davallada en direcció al Pollancre.
Més endavant, un rètol ens indica que entrem en una propietat privada i en conseqüència, prenem un corriolet, sense marques, que davalla decididament fins sortir novament a una pista.
Seguim per la dreta i en poca estona arribem al Coll de Can Tripeta, cruïlla d’un bon grapat de camins.
En aquest punt prenem per la dreta, un corriol força atrotinat, que davalla amb decisió.
Xino-xano, anem davallant amb bones vistes dels Cingles de Bertí fins arribar a les runes de la Rovira.
Seguim la caminada i ens apropem a Sant Pau de Montmany, força malmesa, quasi en runes.
Continuem per la pista i en breu arribem a l’Ullar de Montmany novament.
Breu:
Caminada curta, per fer una matinal i al mateix temps afegir al currículum dos 100 cims més, un de la FEEC i l’altre del ICGC.
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes dels Cingles Bertí.
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya.
Els caminants: Josep i Mercè.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada