Trescant per les Muntanyes de Prades
Les Muntanyes de Prades són un espai natural de primer ordre a Catalunya, que compleix amb els requisits bàsics de diversitat, representativitat i singularitat, i és enquadrat dins el sistema mediterrani català.
Constitueix una unitat geogràfica perfectament identificable entre les comarques de l'Alt i Baix Camp, la Conca de Barberà i el Priorat.
La coexistència de paisatges plenament mediterranis amb altres de centreeuropeus, i fins i tot boreals, fa que sigui un espai molt interessant des del punt de vista biogeogràfic.
Els canvis de vessants, el gradient altitudinal, els diferents substrats, l'acció antròpica, etc. permeten la instal•lació de biocenosis molt diverses, com les rouredes de roure reboll, úniques a Catalunya, que es reparteixen en l'espai formant un mosaic complex.
D'altra banda, s'ha de considerar l'existència de jaciments paleontològics de gran valor científic, declarats Patrimoni Mundial per la Unesco l'any 1992.
En conjunt, doncs, és un dels espais naturals bàsics i d'especial interès per a Catalunya, i conserva valors científics, paisatgístics i socioculturals únics al país.
Desnivell: + 375 metres aprox.
Distància: 12 Km. aprox.
Punt de partida: Capafonts.
Venint des d’Alcover per la carretera TV-7041 i abans d’entrar al poble de Capafonts, estacionem el vehicle en una raconada de carretera esmentada.
Veure punt de partida a Google Maps.
Ruta:
Capafonts, Camí del Toll, grau de la Xota, Creu Trencada, Pont de Goi (1), Cova del Grèvol (2), Font de l’Escudelleta (3), Cova del Forat, la Foradada (4), Cova de les Gralles (5), Font de l’Espluga Negra, Font de la Llúdriga (6), les Tosques (7), Capafonts
Recorregut:
Tornem uns metres enrere fins un revolt on hi ha un pal indicador.
Prenem aquest camí per avançar pel Camí del Toll, propers al barranc de Ribatell i més endavant propers al barranc de Llenguaeixuta.
Passem per un punt on hi ha agut una important esllavissada i seguim amunt pel Grau de la Xota.
Arribant als últims metres del grau, trobem una corda instal•lada que ens ajudara a passar-hi amb més seguretat, en cas de pluja o terreny mullat.
Un cop superat el grau, caminem força estona pel damunt d’aquest altipà fins arribar a la Creu Trencada.
Continuem per l’esquerra pel Camí dels Motllats una estona i l’abandonem novament per l’esquerra fins un nou encreuament on tornem a continuar per l’esquerra en direcció a Capafonts i/o Pont de Goi.
Passem per sobre de l’espectacular Pont de Goi (1) i continuem per un corriol que més endavant enllaça novament amb el Camí dels Motllats.
De seguida abandonem el camí esmentat i prosseguim per un corriol que ens duu directament al barranc de la Pixera.
Creuem el barranc esmentat i ens apropem a la fonda Cova del Grèvol (2).
Continuem i avancem pel sender uns metres fins arribar a la bonica Font de l’Escudelleta (3).
Seguim endavant i passem propers a la Cova del Forat, per continuar pel Camí de l’Escudelleta.
Més endavant ens apropem a un airós mirador per gaudir de les esplèndides vistes del voltant.
En poca estona arribem a la Foradada de Capafonts (4), sensacional pont de roca i mirador del poble de Capafonts.
Aprofitem per fer un mos mentre fruïm del indret i de les magnifiques vistes.
Reprenem la caminada i més endavant arribem a una cruïlla on deixem el sender principal que ens duria a Capafonts per continuar per l’esquerra.
El corriol planeja inicialment per desprès anar davallant novament fins el barranc de la Pixera.
Regirem i remuntem un xic per continuar, sense pèrdua, fins el barranc de la Llúdriga.
Des d’aquest punt anem, i tornarem, fins a la majestuosa Cova de les Gralles (5).
Fruïm una bona estona d’aquest espectacle natural i desfem el camí fins on l’havíem abandonat per continuar en direcció Nord.
Passem pel costat de la refrescant Font de l’Espluga Negra i més endavant regirem a mà dreta per apropar-nos a la cabalosa Font de la Llúdriga (6).
Seguim propers a la llera del riu per anar trobant els diferents tolls d’aigua anomenats Les Tosques (7).
Sortim al Camí de la Llúdriga per, xino-xano, caminar còmodament fins arribar novament a Capafonts.
Notes:
(1) Arc natural d'uns deu metres d'alçada, de gran bellesa per la seva forma quasi perfecta.
Situat ja dalt del Motllat, prop de la font Nova i per sobre de la cova de les Gralles.
Té, segons la guia Les muntanyes de Prades, el Montsant i Serra la Llena –Barcelona,1960- de J. Iglésies, J. Santasusagna i R. Amigó, uns deu metres d'alçària; sota l'arc hi ha una fonteta que només raja quan plou.
(2) A uns cent metres per sobre la Pixera, i al sud de l’Escudelleta, al Motllat de les coves.
Són dues coves, una arran de terra i una altra a sobre, que continua cap a dins amb dos avencs, no gaire profunds.
El nom li ve del grèvol que hi ha penjat al davant de la sobrecova.
(3) És una de les fonts emblemàtiques de Capafonts.
És per sobre del saltant de la Pixera, al peu d'una cinglera, i al costat del camí dels Mutllats.
El cingle fa una escletxa gairebé a ran de terra, per on surt un fil d'aigua que es recull en una petxina (escudelleta) feta a la mateixa roca.
No s'estronca mai, encara que en èpoques de llarga sequera el cabal és mínim.
És parada obligada dels excursionistes i de gran utilitat perquè és l'únic punt d'aigua, juntament amb l'Abeurada, d'aquesta part dels Motllats.
(4) La roca foradada més coneguda de Capafonts.
Està al camí que puja cap a l'Escudelleta i els Motllats, per sobre dels barrancs de les Tosques i de Terrascona.
Forma part del conjunt de cingleres que entornen la plana dels Motllats i el seu forat permet pujar-hi sense haver d'escalar la cinglera.
És una de les roques més fotografiades de la vall. Pel seu forat la vista del poble és molt bonica.
(5) Aquesta balma és un lloc únic, potser el més singular de la vall i de totes les muntanyes de Prades.
La cova en forma d'absis romànic, el salt d'aigua de cinquanta metres i el petit llac que es forma davant conformen un àmbit d'una gran singularitat i bellesa.
El salt d'aigua només és present en època de pluges, perquè el barranc neix dalt dels Motllats i té un curt recorregut.
La cova queda al fons del barranc, una mica més amunt, i també té una perspectiva molt bona.
(6) Cabalosa font al llit del barranc, a la banda esquerra, on a partir d’aquest punt el riu Brugent disposa d’un cabal continu.
Una cúpula enorme de vegetació, amb boixos d’unes dimensions considerables compartint espai amb els pins, les alzines, el àlbers, etc. proporcionen una llum tènue i donen sempre una gran sensació de frescor.
Al costat de la font, les restes de places de carbonera donen fe de l’aprofitament del bosc en el passat.
(7) S’anomena així el tram de riu farcit d’un seguit de tolls i petits salts.
Els Tolls de Les Tosques –nom propi de l’espai que precedeix al salt– és un dels espais més vistosos i més visitats de tot el riu per fer-hi, sobretot a l’estiu, un bany molt refrescant i per gaudir de la pau que respira el lloc.
Breu:
Esplèndida caminada que transcorre per un seguit de graus, coves, barrancs,
fonts, corriols, tolls i boscos d’una bellesa exquisida.
Una primera part de la
caminada, més tranquila i una segona part de la caminada que concentra gran
part de l’atractiu de la ruta.
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a
transitar i conèixer més les entranyes d’aquestes Muntanyes de Prades.
Tot plegat, hem
estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya.
Els caminants: Jesús i Josep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada