Lo Piolet

Pajareando pels Espais Naturals Protegits

Els Erms d’Aitona són un excel•lent representant del paisatge erm de les planes de l’Ebre mitjà, on hi ha representats els elements més típics dels erms i prats secs de la Catalunya àrida. Presenta un elevat interès paisatgístic per la integració i equilibri existent entre els conreus de secà i els fragments de vegetació natural, que ocupa sovint una zona d’antics conreus de cereals i ametllers, molts dels quals abandonats i coberts actualment per comunitats vegetals d’especial interès botànic, amb nombroses espècies de flora endèmiques ibèriques i de la vall de l’Ebre. Per la seva situació al baix Segre i el notable mosaic que formen els erms i altres comunitats naturals amb els conreus de secà (blat i ametllers), la fauna d’aquestes terres presenta una neta afinitat ibèrica. Cal remarcar, per exemple, la presència d’ocells esteparis com el torlit (Burhinus oedicnemus) o el gaig blau (Coracias garrulus), que tenen en aquesta àrea una de les poques localitats de nidificació a les terres catalanes; per a algunes espècies d’aquesta mena aquest Espai representa el seu límit oriental.

Aiguabarreig Segre-Cinca és un Espai eminentment fluvial i de gran interès. S’inicia al riu Cinca al seu pas per la Granja d’Escarp fins a la seva unió amb el Segre, i al Segre des de l’aiguabarreig fins al seu pas per Seròs. Guarda força similitud amb l’aiguabarreig dels rius Noguera Ribagorçana i Segre, amb la diferència que el Segre-Cinca té un caràcter molt més continental. És molt notable el contrast paisatgístic entre la verdor de les riberes i la tonalitat seca i eixuta dels voltants, que, sumat al bon estat ecològic del riu, el fa representatiu dels sistemes naturals aquàtics i riberencs de la depressió de l’Ebre. Presenta alhora una gran diversitat d’ocells, així com algunes espècies d’interès d’altres grups. L’Espai representa molt bé els ambients aquàtics de la depressió Central, que al mateix temps són força escassos. El fet que en aquest context es relacionin amb un entorn de secà converteix l’aiguabarreig en un element molt important, tant per aquelles espècies faunístiques de caràcter aquàtic com per moltes altres que utilitzen aquests ambients amb més o menys regularitat. Així, per exemple, trobem el cas d’espècies que fan vida al secà però que, en canvi, també utilitzen l’aiguabarreig com a punt de reproducció, dormidor o per alimentar-s’hi. D’aquesta manera, l'Espai té una notable importància per a la fauna ornítica, tant per a les espècies migradores com per les sedentàries, que troben un immillorable refugi dins les illes fluvials que hi són presents. Així, trobem algunes espècies nidificants com la cigonya blanca (Ciconia ciconia) que són més escasses en altres zones. Altres espècies, no tan exclusives, però igualment interessants que s’hi reprodueixen, són el corriol petit (Charadrius dubius), el camesllargues (Himantopus himantopus), el bernat pescaire (Ardea cinerea), el martinet ros (Ardeola ralloides), el martinet blanc (Egretta garzetta), l’esplugabous (Bubulcus ibis), el milà negre (Milvus migrans) i altres. El cabusset (Tachybaptus ruficollis),l’agró roig (Ardea purpurea) i la boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon) també hi són presents.

Situació:
(1) Secans de la Granja d’Escarp-Serós-Erms d’Aitona
(2) Confluència fluvial de l'Aiguabarreig Segre-Cinca
(3) Carretera A-2414 de la Granja d’Escarp a Mequinensa

Observació:
(1) Secans de la Granja d’Escarp-Serós-Erms d’Aitona-Tossals de Montmeneu
(2) Camí Natural Aiguabarreig Segre-Cinca
(3) Mirador dels Martinets

Breu:
Sortida programada amb els socis i companys de l’ICO (Institut Català d’Ornitologia) per “pajarear” per aquests espais del Sistema d’Espais Naturals Protegits de Catalunya (SENP). Uns espais molt interessants que podem combinar perfectament en una sola jornada. Un espai de camps i secans que ens ofereix un habitat inhòspit i feréstec amb un tipus d’aus molt concret. I un altre espai, l’Aiguabarreig que ens ofereix un habitat ben diferenciat de zones humides amb un tipus d’aus molt característic.