Toubkal 4167

---

Toubkal, el sostre de l’Atlas, del Marroc i de l’Àfrica del Nord 

El Toubkal o Djebel Toubkal és el pic més alt del Marroc i de tot Àfrica del Nord. Està situat a l'Atlas, dins el Parc Nacional del Toubkal i arriba als 4.167 metres. És un dels pocs pics del país en el qual es pot trobar neu, que cobreix el seu cim la major part de l'any. Cada any, centenars d'expedicions intentar pujar aquesta muntanya, que està situada a una mica més de 60 km de Marràqueix, i que és una de les principals atraccions turístiques de la zona. 

Desnivell: + 2.500 metres aprox.

Distància: 34 Km. aprox.

Punt de partida: Imlil. 
Marrakech és el punt més proper, situat a uns 60 quilometres aproximadament.

Ruta: 
Imlil - Refuge Netlner Toubkal - coll de Tizi n’Toubkal - Toubkal - coll de Tizi n’Toubkal - Refuge Netlner Toubkal - Imlil

Recorregut: 
1er dia = El Guinardó - Barcelona – Marrakech – Imlil 
Tot just arribats al aeroport es nota que tot el teu voltant no te res a veure amb el teu món habitual. Igualment, ràpidament ens donem compte que el regateig forma part de la manera de viure dels magrebins, un primer tast del regateig passa per prendre un taxi que ens porti a la ciutat de Marrakech. Avui no farem turisme per gaudir d’aquesta exòtica ciutat plena d’encants, doncs ho deixem per la tornada com a recompensa (si fem cim). Ens dirigim al Hotel Ali, és com una mena de centre de trobada on es pot contactar amb guies i tot tipus de gent de muntanya per recollir informació al respecte. Un cop al Hotel, contactem amb Isamel que ens orienta molt correctament i ens dóna tota la informació possible per la nostre mini-expedició. Igualment ens dóna una informació molt valuosa sobre els preus que ens poden oferir, davant del regateig, pels serveis que anirem necessitant. Ara ens hem de desplaçar fins a Imlil, punt de sortida situat a uns 60 quilometres aproximadament. Després de l’obligat i habitual regateig, prenem un taxi [un Mercedes d’abans de la guerra totalment destrossat] per anar a fins a Imlil. El trajecte en taxi ja és tota una experiència, doncs el conductor porta unes ulleres de cul d’ampolla i condueix a tota fava, enmig d’una tempesta increïble amb la carretera completament abnegada d’aigua. Consternats després del ral•li, arribem a Ilmil i ja veiem els muls que baixen enfarinats, cosa que ens confirma la incipient neu a cotes altes. Imlil és una petita població berber orientada al turisme de muntanya com a principal font d’ingressos, on podem trobar diverses botigues de queviures. Anem a una casa recomanada pel Isamel on ens espera el seu col•lega, amb el que negociem horaris i preus del muler que ens pujarà les motxilles i els estris fins al refugi. Acomodats a la casa sopem un típic menú marroquí composat d’una deliciosa “tagine”, seguida del seu esplèndid i habitual té amb menta.

2ón dia = Imlil – Refuge Netlner Toubkal / Desnivell = (+) 1.500 aprox. 
A les 08:00 hores ja tenim Hassan [el muler] esperant-nos a la porta. Salutacions cordials i poca cosa més doncs no ens entén gaire, però amb l’internacional llenguatge de les mans ja ens fem entendre. Un cop carregat el mul comencem la llarga aproximació fins al refugi en direcció Sud seguint la vall del riu Isougouane. Un camí amb una pujada constant però molt gradual que passa inicialment per autèntics pobles de muntanya. Deixem enrere les últimes casses i anem guanyant alçada fins al poblet d’Aremd, ubicat al voltant d’un petit turó. Sortim de l’esmentat poble i creuem una mena de torrenteres de grava amuntegades, producte de l’erosió dels cims de la vall. Anem gaudint de l’esplèndid paisatge d’alta muntanya que es va desplegant per davant nostre. Passem pel costat de “la roca de la fertilitat”, una gran roca blanca on s’ha muntat un petit mercat amb diverses paradetes que t’ofereixen begudes, pedres i tot tipus d’objectes per una vida millor. Xino-xano anem fent camí en constant i mantinguda pujada. Les vistes continuen eixamplant-se mentre les valls arrebossen aigua per tots costats. La neu comença a ser constant però el camí esta molt net degut al diari transit muler i ramader de la zona. La neu ja es fa definitivament present mentre ens apropem al refugi. Un total de tres hores hem necessitat per arribar a l’ampli refuge Netlner Toubkal situat a 3.207 metres d’alçada i gestionat pel club alpí francès. Brahim Aït Elkadi [le gardien du refuge] cordialment ens dóna la benvinguda. Actualment hi ha un altre refugi de nova construcció, molt proper, anomenat refuge Mouflons. Desprès del sopar compost d’espaguetis a la salsa picant marroquí, discutim l’atac al cim mentre prenem un té amb menta com és menester.

3er dia = Refuge Netlner Toubkal - Toubkal - Refuge Netlner Toubkal - Imlil - Marrakech / Desnivell = (+) 1.000 (-) 2.500 
El titular perfectament podria ser “Per Sant Jordi al Toubkal”. A les 07:45 prenem la sortida ja amb els grampons ben calçats i lo piolet en mà, doncs tota l’ascensió serà amb neu. El dia resta obert a més no poder, ni un núvol a la vista, bones sensacions. La neu encara està dura i ens permet avançar ràpidament [ràpidament es un dir] en direcció Est per la primera i pronunciada pala amb una inclinació aproximada de 35º. Puja que te puja fent ziga-zagues per trobar un segón tram més suau per agafar ràpidament forces. Amb la Punta Imlil de 3.560 metres a la nostra esquerra, sense descans anem a cercar el tercer tram que ens durà per una altre pronunciada pala fins al coll de Tizi n’Toubkal situat a 3.971 metres. Situats al coll l’Alex [sobrat de forces que va sempre] ens diu que anem tirant que ell vol fer primer el Toubkal Oest amb una alçada de 4.030 metres i després ja ens arreplegarem dalt del Toubkal. L’últim tram d’accés al cim és encara més dret i mantingut, cosa que fa anar amb compte. Al mateix temps és on també l’oxigen comença a mancar i notes que les cames no tiren, alguna cosa passa. Creus que estàs en baixa forma, penses que avui no tens el dia. Molts dubtes ronden pel teu cap, però realment és el producte de la famosa i coneguda manca d’oxigen. Un bon esforç físic i psicològic és requereix per arribar-hi. Un cop veus la punteta de l’estrambòtic [no se perquè caram han ficat allò i allí] triangle de ferro, una força espontània t’esperona definitivament fins el cim. A les 10:45 arribem al nostre anhelat objectiu, segons els plans establerts. Tres hores sàviament invertides per una gran recompensa. Ja hi som, ja el tenim al sac i ben lligat, hem fet el cim del Toubkal. Els pulmons ben inflats per donar cabuda a la invasió de sensacions. Difícil d’explicar, s’ha de viure això de la muntanya per entendreu. Un munt de fotos i aprofitar per veure el paisatge doncs aquí no es puja cada dia. Les vistes son impressionants i l’esplèndid dia sense restes de qualsevol núvol que ens pugui esvair la festa, ens deixa veure el Toubkal Oest de 4.030 metres, el Imouzzer de 4.010 metres i un munt més d’airosos cims amb cotes superiores als 3.000 metres. Bé ara es hora d’anar pensant amb la llarga baixada que encara ens queda per arribar fins a Imlil i tot seguit fins a Marrakech. Satisfets, enfilem avall pel mateix camí. La baixada és presenta més fàcil, però la neu comença ha estar pasteta, estovada per un sol radiant. Anem jugant amb la neu que es va transformant més pasteta mentre anem perden cota. Xino-xano, mentre anem comentant la jugada i petant la xerrada arribem al refugi. Acabem de comentar l’ascensió amb el Brahim [le gardien] mentre celebrem el cim amb un fantàstic té amb menta. El muler, puntualment, ja estava esperant la nostra arribada per carregar els estris segons acordat. Ens acomiadem d’en Brahim i iniciem la llarga baixada que ens durà sense pèrdua fins a Imlil de nou. És molt recomanable fer l’ascensió al Toubkal amb neu, doncs sense aquesta capa de neu que li dóna un aire feréstec, realment seria un pedregam molt menys atractiu. Després d’una llarga estona i propers al poble d’Aremd el muler fa una aturada tècnica i d’obligat compliment per fer les seves pertinents oracions, mentre naltros respectuosament restem a l’espera. Continuem fins a Imlil sense més complicacions amb un total de tres hores aproximadament. Passem comptes amb el muler, ens acomiadem i ràpidament ens calcem les sabates de trekking [un plaer indescriptible] que només coneixem la gent de muntanya. Ara prenem un taxi que ja està esperant-nos, doncs així ho havíem acordat, per anar fins a Marrakech a gaudir dels plaers de la “ciutat vermella”. Tenim feta la reserva a l’Hotel Riad-Omar http://www.riadomar.com/ on ens allotjarem dues nits. Dues nits, doncs una nit la teníem a recambra per si feia mal temps, tenir una segona opció de fer cim. El dia fantàstic i radiant ens ha brindat l’opció de fer el turista tranquil•lament per aquesta ciutat tant interessant.

4rt dia = Marrakech [turisme total] 
Marrakech vol dir traduït del berber “Tierra de Dios”. Una ciutat que no et deixarà indiferent per la seva manera de viure, la seva gastronomia, la seva gent, un transit caòtic, una barreja de olors i colors entre un munt de noves sensacions. Res a veure amb la nostre societat del benestar. Primer fem una visita rapida a diferents monuments i jardins, seguidament ens apropem a la plaça “Djemà-el-Fna” que és el centre neuràlgic per excel•lència, una plaça frenètica que es transforma diàriament del dia per la nit. Plaça on trobarem gent bevent té amb menta, musics, aiguaders, busca vides, escriptors, encantadores de serps, venedors de begudes, endevins, i de tot una mica més. La plaça dona accés al Zoco per on ens podem perdre (literalment) pels seus laberíntics carrerons plens de vida i comerç. Dominar l’art del regateig és fonamental per moure’s còmodament amb el intercanvi, doncs el regateig forma part de la seva cultura i no realitzar-lo pot ser una mena d’ofensa segons com . Fem unes compres per la família i gaudim de la gastronomia local. Bé no vull donar-vos mes la pallissa. Marrakech és una espectacular ciutat que tot ser humà ha de visitar, al menys un cop en la seva vida. 5é dia = Retorn a la civilització Regateig obligat, com de costum, amb el taxista per anar fins a l’aeroport. Aeroport de petites dimensions amb excessius controls policíacs que donen pas a tres úniques portes d’embarcament col•lapsades. Si normalment aconsellen estar dues hores abans de l’embarcament aquí val més arribar tres hores abans com a mínim, doncs el caos és total. La sortida de l’avió duu una demora de 20 minuts. Durant la típica demostració de seguretat per les hostesses de vol, la hostessa que feia la demostració va ser incapaç d’acabar-la degut a un atac de riure incontrolat, coses del directe. La noia desprès de diversos intents va poder acabar la seva demostració tota sufocada i els viatgers vam arrancar amb un aplaudiment que ja va ser la pera llimonera. Durant el tranquil vol, les nostres ments ja van rumiant nous i pròxims objectius. És que no tenim remei, no hi podem fer-hi més.

Curiositats: 
(1) La serralada de l'Atles (en berber: idurar n Watlas) és una serralada del nord d'Àfrica que fa 2.500 km de llargada. El pic més alt és el Toubkal, de 4.167 m d'altitud, el qual es troba al Sud-oest del Marroc. És l'únic exemple africà d'una formació muntanyenca alpina. La serralada de l'Atles separa els litorals del Mediterrani i l'oceà Atlàntic del desert del Sàhara. La població de l'Atles és principalment d'ètnia berber. El terme per a designar muntanya i muntanyes en alguns idiomes berbers és adrar i adras, que es creu que està relacionat amb el topònim. S'estén des del sud-oest al nord-est, i s'inclina progressivament sobre els tres països del Magrib: el Marroc, Algèria i Tunísia. El seu nom evoca el mite grec del gegant Atles, condemnat per Zeus a sostenir sobre les espatlles la volta celeste. El seu punt culminant és el Djebel Toubkal (4.167 m).
(2) Imlil és un petit poble a les altes muntanyes de l'Atles de Marroc . És 1.740 metres (5.710 peus) sobre el nivell del mar. Un retrat de Imlil i els problemes i perspectives de la població de les muntanyes del Marroc va aparèixer el 1984 en el llibre de James A. Miller anomenada Imlil i publicat per Westview Press. La pel•lícula " Set anys al Tibet " va ser filmada en part al poble. És a prop de la muntanya de Jebel Toubkal , el pic més alt del nord d'Àfrica. Imlil és una bona base per intentar el cim del Toubkal. Imlil és el centre del turisme de muntanya al Marroc per la seva posició única. A partir d'aquí, el 90% dels visitants es dirigeixen fins Toubkal, la muntanya més alta del Marroc. Imlil és el final de la carretera asfaltada, i és un lloc natural per contractar guies de muntanya i mules per al viatge en endavant. Abans de l'arribada del turisme de muntanya, l'àrea de Imlil era ben coneguda per les seves nous, pomes i la producció de cireres. Mentre que aquests segueixen sent importants per a l'economia local, aquests han estat eclipsats pel turisme. Tant els turistes de muntanya i marroquins vénen a Imlil busquen un fresc alleujament de la calor de l' Haouz
(3) Marràqueix és una ciutat del sud-oest del Marroc, al peu de l'Atles, a 466 m d'altura. L'any 2004 tenia una població oficial d'1.036.500 habitants, xifra que quedaria molt curta en estimacions no oficials. La Medina de Marràqueix està inscrita a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1985. Té el soc o mercat més gran del Marroc i la plaça més atrafegada de tota l'Àfrica, anomenada Djemà-el-Fna. El nom de la ciutat ha originat el nom del país, Marroc, del qual el nom àrab de Marràqueix és una derivació, essent el nom original Marrúkeix ("vés-te'n corrents") transformat pels francesos en Marrakech.
(4) Djemà-el-Fna o Djemaa-el-Fna és una plaça i mercat a la medina de Marràqueix. L'origen del seu nom no és clar: significa literalment "assemblea de la mort" en àrab, però com que la paraula djemaa també significa 'mesquita' en àrab, un altre possible significat podria ser "lloc de la mesquita desapareguda", amb referència a una mesquita almoràvit destruïda. És la plaça principal de Marràqueix, utilitzada igualment per locals i turistes. Durant el dia, està ocupada predominantment per parades de suc de taronja, que a la tardor i l'hivern també ofereixen sucs de mandarina i aranja, amb macacos encadenats i ensinistrats per a sortir a les fotos dels turistes, venedors d'aigua amb vius vestits vermells que porten bosses d'aigua de pell tradicionals i tasses de llautó, i encantadors de serps. Mentre el dia progressa, les ofertes de diversions canvien. A la tarda i vespre, els protagonistes que omplen la plaça han canviat. Apareixen els dansaires Chleuh (estaria en contra dels costums que les noies proporcionessin tal diversió), contistes en berber o àrab, per a una audiència local, mags, curanderos amb medicaments tradicionals, i combats de boxa. A mesura que es va fent fosc, queda farcit amb dotzenes de parades de menjar que converteixen la plaça en un immens restaurant que es torna a desmuntar entrada la nit per deixar-ho tot a punt per l'endemà. En un costat, la plaça connecta amb els socs de Marràqueix, els mercats tradicionals del nord de l'Àfrica. Els altres costats estan plens de terrasses de cafeteries per escapar-se del soroll i confusió de la plaça. Els carrers estrets porten pels carrerons de la medina, la ciutat vella. A ponent, s'obre una avinguda que mena a la mesquita Kutubia.

Breu: 
L’ascensió al Toubkal té unes connotacions difícils de trobar per altres indrets. L’Atlas té un recorregut de 2400 quilometres d’on emergeix el Parc Nacional del Toubkal amb diferents cims de 4000 metres enmig d’un país primordialment desèrtic i amb una cultura oriental ben lluny del nostre occidentalitzat mercat comú. Una petita expedició plena de contrastos que no et deixarà de sorprendre en tots els aspectes. El Toubkal és aconsellable fer-lo amb època hivernal quan les valls estan plenes de neu i vida, ja que al estiu és una pedrera gegantina. Jebel en àrab vol dir "muntanya" i així mateix Toubkal vol dir "la terra que s'aixeca per damunt de les demés". Fins aquí aquesta mini-expedició a un cim important.

Els aventurers: Alex - Josep - Luismi – Miguel