La caminada de resistència de la Vila de Gràcia
La Marxa Gràcia-Montserrat és una caminada de resistència, inclosa al Circuit Català de curses de Resistència de la FEEC, amb un itinerari que descobreix racons de gran bellesa i recorre paratges emblemàtics, malgrat la pressió urbanística.
Comença a l'antiga vila de Gràcia, barri popular i ple de vida social, i acaba a Montserrat, un indret tradicional de l'excursionisme català, i aconsegueix la unió de dos punts emblemàtics del nostre territori.
Desnivell acumulat: 4.668 metres
Desnivell (+): 2.538 metres
Desnivell (-): 2.130 metres
Distància: 62,60 Km. aprox.
Punt de partida: Plaça de la Vila de Gràcia.
Recorregut:
Vila de Gràcia - Coll de Can Cuiàs = 8,60 Km.
Coll de Can Cuiàs - Can Calopa = 7,80 Km.
Can Calopa - Can Maimó = 10,10 Km.
Can Maimó - Ca n’Oliveró = 8,50 Km.
Ca n’Oliveró - Ullastrell = 5,30 Km.
Ullastrell - Coll d’Olesa = 9,20 Km.
Coll d’Olesa - Pla de Fideuer = 4,70 Km.
Pla de Fideuer - Aeri de Montserrat = 6,50 Km.
Aeri de Montserrat - Monestir de Montserrat = 3,40 Km.
Breu:
Una de les clàssiques del calendari CCCR Copa Catalana de Caminades de Resistència que circula per les serralades de Collserola - Castellbisbal - Ullastrell - Sant Salvador i Montserrat.
La sortida es situa a la plaça de la Vila de Gràcia a les 17:00 hores dintre d’un ambient muntanyenc i festiu.
Per l’Avinguda del Tibidabo plou amb insistència, això tot just ha començat.
Anar fent quilometres és l’objectiu basic. Baixant cap a Vallvidrera, sortosament, deixa de ploure.
Anem passant controls i avituallaments mentre és fa de nit.
Un darrera l’altre fins arribar a Can Maimó on trobem el sopar dels soferts caminaires, doncs ja portem 22,83 quilometres.
La senyalització es abundant i correcte, però has d’estar prou aplicat doncs qualsevol distracció pot ser greu.
Caminar de nit és avorrit i fatigós, cal anar xerrant per anar fent via.
La Christine es planteja abandonar doncs no és veu prou motivada per afrontar la resta.
Així que al quilòmetre 28,23 situat a Castellbisbal ens diu adéu tot desitjant-nos bona caminada. Continuem animosos tot fent càlculs horaris doncs veiem que anem prou enrederits.
Arribem a quilòmetre 35,36 i avituallament de Ullastret on fem les primeres cures pedològiques mentre prenem un te ben calentet.
Seguim endavant a “trancas i barrancas” doncs un frontal s’apaga dins la foscor degut a la manca de piles.
Camina que caminaràs i arribem al quilòmetre 43,55 situat a l’avituallament del coll d’Olesa, ja falta menys. El dia comença a obrir-se portant les agraïdes primeres llums.
Els quilometres ja passen factura, jo mateix tinc una butllofa al dit petit del peu dret i les plantes dels peus comencen a fer-me mal.
La Mercè segueix amb els seus genolls tocats i retocats. El Miquel li comencen a fer mal el peus i l’Alex diu que va fent.
Reprenem el penúltim tram que ens durà fins a l’estació de l’Aeri de Montserrat.
Un tram llarg i molt pesat per acabar d’estovar el peus.
Desprès d’una llarga estona arribem al quilòmetre 54 i avituallament de l’Aeri fets pols.
Només resta l’últim i més exigent tram fins al capdamunt del Monestir.
Cal anar fent amb paciència els darrers quilometres, clau de l’èxit per concloure la caminada.
Un munt d’escales, coratge i fermesa ens duen amb prou feines al Monestir de Montserrat.
Els caminants: Alex - Christine - Josep - Mercè - Miguel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada