XX Marxa Gràcia-Montserrat




La caminada de resistència de la Vila de Gràcia 

La Marxa Gràcia-Montserrat és una caminada de resistència, inclosa al Circuit Català de curses de Resistència de la FEEC, amb un itinerari que descobreix racons de gran bellesa i recorre paratges emblemàtics, malgrat la pressió urbanística. 
Comença a l'antiga vila de Gràcia, barri popular i ple de vida social, i acaba a Montserrat, un indret tradicional de l'excursionisme català, i aconsegueix la unió de dos punts emblemàtics del nostre territori. 

Desnivell acumulat: 4.668 metres
Desnivell (+): 2.538 metres
Desnivell (-): 2.130 metres

Distància: 62,60 Km. aprox.

Punt de partida: Plaça de la Vila de Gràcia.

Recorregut: 
Vila de Gràcia - Coll de Can Cuiàs = 8,60 Km.
Coll de Can Cuiàs - Can Calopa = 7,80 Km.
Can Calopa - Can Maimó = 10,10 Km.
Can Maimó - Ca n’Oliveró = 8,50 Km.
Ca n’Oliveró - Ullastrell = 5,30 Km.
Ullastrell - Coll d’Olesa = 9,20 Km.
Coll d’Olesa - Pla de Fideuer = 4,70 Km.
Pla de Fideuer - Aeri de Montserrat = 6,50 Km.
Aeri de Montserrat - Monestir de Montserrat = 3,40 Km.

Breu: 
Una de les clàssiques del calendari CCCR Copa Catalana de Caminades de Resistència que circula per les serralades de Collserola - Castellbisbal - Ullastrell - Sant Salvador i Montserrat. La sortida es situa a la plaça de la Vila de Gràcia a les 17:00 hores dintre d’un ambient muntanyenc i festiu. La sortida es fa efectiva. Per l’Avinguda del Tibidabo plou amb insistència, això tot just ha començat. Anar fent quilometres és l’objectiu basic. Baixant cap a Vallvidrera, sortosament, deixa de ploure. Anem passant controls i avituallaments mentre és fa de nit. Un darrera l’altre fins arribar a Can Maimó on trobem el sopar dels soferts caminaires, doncs ja portem 22,83 quilometres. La senyalització es abundant i correcte, però has d’estar prou aplicat doncs qualsevol distracció pot ser greu. Caminar de nit és avorrit i fatigós, cal anar xerrant per anar fent via. La Christine es planteja abandonar doncs no és veu prou motivada per afrontar la resta. Així que al quilòmetre 28,23 situat a Castellbisbal ens diu adéu tot desitjant-nos bona caminada. Continuem animosos tot fent càlculs horaris doncs veiem que anem prou enrederits. Arribem a quilòmetre 35,36 i avituallament de Ullastret on fem les primeres cures pedològiques mentre prenem un te ben calentet. Seguim endavant a “trancas i barrancas” doncs un frontal s’apaga dins la foscor degut a la manca de piles. Camina que caminaràs i arribem al quilòmetre 43,55 situat a l’avituallament del coll d’Olesa, ja falta menys. El dia comença a obrir-se portant les agraïdes primeres llums. Els quilometres ja passen factura, jo mateix tinc una butllofa al dit petit del peu dret i les plantes dels peus comencen a fer-me mal. La Mercè segueix amb els seus genolls tocats i retocats. El Miquel li comencen a fer mal el peus i l’Alex diu que va fent. Reprenem el penúltim tram que ens durà fins a l’estació de l’Aeri de Montserrat. Un tram llarg i molt pesat per acabar d’estovar el peus. Desprès d’una llarga estona arribem al quilòmetre 54 i avituallament de l’Aeri fets pols. Només resta l’últim i més exigent tram fins al capdamunt del Monestir. Cal anar fent amb paciència els darrers quilometres, clau de l’èxit per concloure la caminada. Un munt d’escales, coratge i fermesa ens duen amb prou feines al Monestir de Montserrat. 

Els caminants: Alex - Christine - Josep - Mercè - Miguel

Print Friendly and PDF

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada