XX Marxa Gràcia - Montserrat




Caminada de resistència

Clàssica marxa de resistència amb una distancia de 58 Quilometres i un desnivell acumulat de 4200 metres. El traçat transcorre per les serralades de Collserola - Castellbisbal - Ullastrell - Sant Salvador i Montserrat. La sortida es situa a la plaça Rius i Taulet del barri de Gràcia a les 17:00 hores. L’ambient muntanyenc i festiu és present. La sortida es fa efectiva. Pujant per la Avinguda del Tibidabo plou amb insistència. Això tot just ha començat. Anar fent quilometres és l’objectiu basic. Baixant cap a Vallvidrera deixa de ploure. Anar passant controls i avituallaments mentre és fa de nit. Un darrera l’altre fins arribar a Can Maimó on trobem el sopar. Ja portem 22,83 quilometres. La senyalització es abundant i correcte, però has d’estar prou aplicat dons qualsevol distracció potser greu. Caminar de nit es fa pesat. La Chris es planteja abandonar dons no és veu prou motivada per afrontar la resta. Així dons al quilòmetre 28,23 situat a Castellbisbal ens diu adéu tot desitjannos bon camí. Continuem animosos tot fent càlculs horaris dons veiem que anem prou enrederits. Arribem a quilòmetre 35,36 i avituallament de Ullastret on fem les primeres cures podòlogues mentre prenem un te calentet. Seguin endavant a “trancas i barrancas” dons un frontal s’apaga dins la foscor degut a la manca de piles. Camina que caminaràs arribem al quilòmetre 43,55 situat a l’avituallament del coll d’Olesa. El dia comença a obrirse portant les primeres llums. Els quilometres ja passen factura. Jo mismamente tinc una butllofa al dit petit del peu dret i les plantes dels peus comencen a ferme mal. La Mercè segueix amb els seus genolls tocats i retocats. El Miquel li comencen a fer mal el peus i l’Alex diu que va fent. Reprenem el penúltim tram que ens durà fins a l’estació de l’Aeri. Un tram llarg i molt pesat per acabar d’estovar el peus. La cama dreta em ranqueja. L’alex i en Miquel ja i son a l’Aeri. Ens fan un truc per veure con anem. L’alex ja tira amunt cap al Monestir. El Miquel plega dons no pot més amb els seus peus. Te butllofes i una de les cames li fa llufa. Desprès d’una estona arribem al quilòmetre 54 i avituallament de l’Aeri fets pols. Aquí està el nostre dilema. Només falten 4 quilometres fins al monestir. Portem ja 16 hores caminant. Son les 09 del mati i encara ens queda dues hores degut al nostre estat. No hi ha problema. El debat acaba amb retirada després de 54 quilometres. Al dia següent tot sigui dit ens vam penedir molt de no haver fet l’últim tram encara que fos amb crosses. L’any vinent com a penitencia també la farem.

El grup = Alex – Christine – Josep – Mercè – Miquel



1 comentari:

  1. Cert, que després de realitzar una caminada tan llarga i quedar tan a prop de la fita és gratificant; però sempre et queden aquets 4000 metres no assolits. Tenim que tornar.....i acabar-los
    Digo yo!!!!!

    ResponElimina