Tavertet i el Morro de l'Abella






Un tomb per les cingleres i les baumes dels bandolers 

La característica principal de Tavertet és un paisatge amb la presència de grans conjunts de roca en forma de cingles d'alçada imponent que marquen una potent bellesa; té el complement de coves, balmes i espais oberts amb suggerents panoràmiques fornides d'una vegetació amb boscos de roures, alzines, faigs i altres arbredes. La pau, tranquil•litat i aïllament donen al territori un interès turístic molt singular, atribuint al paratge les característiques de la natura viva. 

Desnivell: +/- 1.000 metres aprox.

Distància: 12,85 Km. aprox.

Punt de partida:
S’ha de prendre l’autovia C-17 de l’Ametlla i arribant a Vic s’ha de prendre la carretera C-153. Tot seguit hem d’anar a buscar la carretera BV-5207 que pasa per Santa Maria de Corcó fins a Tavertet.

Ruta: 
Tavertet – Salt del Molí Bernat - Cingle de la Fontanella - Morral Gros - Cingles de les Baumes - Escalars de les Baumes - Cingle de la Perereda - Morro de l'Abella - Baixant de l'Abella - Barret d'en Perereda - Puig d'en Perereda - Balma de les Piques - Puig de les Baumes - Collsaplomera - Pla del Sunyer - Tavertet

Recorregut: 
Sortim de Tavertet (1) i comencem a baixar decididament cap al Salt del Molí Bernat, una gran bauma amb un llarg salt d’aigua. Seguim carenant, sempre adossats a la cinglera fins arribar al pas dels Escalars de les Baumes, un pas d’escala més espectacular que res i que li dóna un punt curiós a l’excursió. Un cop superat el pas, seguim pel cingle de la Perereda fins arribar al pla on es desplega, sobre nostre, el Morro de l’Abella. Un fantàstic mirador on podrem gaudir d’unes esplèndides vistes, així com tot el perfil airós del Morro esmentat. Després d’una estona de relax, enfilem amunt pel Baixant de l’Abella fins al replà que dóna l’accés al Morro de l’Abella. Ens apropem al seu extrem on presenta un estimball d’impressió i al mateix temps una perspectiva de tota la vall i del pantà de Sau. Després de fer una mica la cabra boixa, reprenem la marxa i ens dirigim cap al Barret d’en Perereda. El barret citat, es tracta d’unes curioses formacions rocoses, airoses i que donen unes vistes panoràmiques de gran bellesa. Seguidament, ens arribem fins a la popular Balma de les Piques (2). Estem una estona rememorant els temps d’en Serrallonga i seguim fent camí. Anem deixant enrere el Puig de les Baumes, Collsaplomera i el Pla del Sunyer fins arribar a un preciós pont de pedra que ens dóna pas als últims metres abans d’entrar altre cop a Tavertet.

Comentaris:
(1) El poble de Tavertet va estar aïllat i sense carretera fins ben entrada la segona meitat del segle XX. El nucli urbà constava inicialment de només tres carrers, que encara s'anomenen de la mateixa manera: "Carrer de Dalt", "Carrer del Mig" i "Carrer de Baix".Tot el poble és declarat Bé d’Interès Cultural, amb un nucli urbà que conserva quaranta cases bastides entre els segles XVII i XVIII. Els entorns de Tavertet són plens de balmes. L'erosió i la diferent consistència dels materials geològics han produït unes cavitats sota els penyals que han estat utilitzades des de temps immemorials per la gent de la contrada: per a construir-hi habitatges troglodítics, per a guardar bestiar ... i també han estat refugi de bandolers.
(2) La Balma de les Piques és una de les més grans del Collsacabra, es tracta d'una cavitat d'uns 50 metres de llarg i uns quatre metres d'alçada en la part més alta. Va ser habitada per pastors i el seu nom prové d'unes piques d'aigua fetes en pedra que s'hi guarden. En el segle XVII les balmes eren refugi de bandolers i un dels llocs on amagaven també els segrestats. La llegenda diu que la Balma de les Piques va ser un lloc on en Serrallonga i la Joana Macissa van viure episodis del seu idil•li, entre rotaboris i episodis de fugida.

Breu: 
Una sortida programada pel FEB ens ha dut a fer aquesta preciosa excursió. Una ruta circular que permet conèixer aquestes contrades, que temps enrere, van ser terreny d’aventura pels bandolers de l’època. Una zona relativament propera amb unes formacions i uns paisatges dignes d’admirar. Un dia solejat i nuvolat a estones ens ha permès gaudir d’aquesta caminada. Tot plegat, una bona jornada de muntanya.

    Print Friendly and PDF

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada