Lo Piolet

El cim on s’inspirà en Jacint Verdaguer (*)

El santuari de la Mare de Déu del Mont és un santuari marià del bisbat de Girona, situat sobre el pic culminant de la serra del Mont (també coneguda com el Mont o, popularment, la Mare de Déu del Mont), a l'extrem meridional de l'antic municipi de Bassegoda, actualment agregat al d'Albanyà (Alt Empordà). La seva Mare de Déu és considerada la patrona de l'Empordà.

(*) L’estiu del 1884 en Jacint Verdaguer va fer una estada d’un mes i mig al Santuari, on va trobar el mirador que cercava per contemplar el Canigó, i tranquil•litat per a escriure. Durant la seva estada escrigué alguns fragments del poema Canigó, que ja tenia molt avançat També hi va escriure, entre d’altres poesies, la Cobla a la Mare de Déu del Mont, que avui en dia substitueix els antics goigs, i el text en prosa L’ermita del Mont.

Desnivell: + 675 metres aprox.

Distància: 12 Km. aprox.

Punt de partida: Beuda.
Accedim a Beuda des de Besalú. Al centre del poble, trobarem un ampli aparcament proper a la església de Sant Feliu de Beuda. Veure plànol del Punt de partida

Ruta:
Beuda – Font fresca – El Castellot – Roca Rovira – Pujant del Grau - Sant Llorenç de Sous – Coll de Les Sorreres – Mare de Déu del Mont – El Mont – Mare de Déu del Mont – Coll de Les Sorreres – Sant Llorenç de Sous – Pla de Batet – Salve Regina – Envistes – Can Oliveres - Beuda

Recorregut:
Sortim pel costat esquerra de l'església de Sant Feliu de Beuda on trobarem un cartell indicador de la zona. Continuem per la carretera fins a trobar un rètol del Castellot, per on ens endinsem, doncs volem fer una mica de ruta circular passant a prop del Castellot. Si volem pujar per la ruta normal o de baixada, hauríem de seguir per la mateixa carretera fins a trobar els rètols indicadors de pujada.
Enfilem el sender i ens apropem fins al Castellot on regirem cap a la dreta, sense marques, fins a trobar el llit del torrent de Can Oliveres. Seguim pel mateix torrent pròpiament fins a la Font Fresca on ja trobem marques grogues i blanques que s’enlairen cap a l’esquerra per anar a buscar el Castellot.
El camí s’enfila decididament i en poca estona arribem a una mena de coll que dóna accés al Castellot per l’esquerra. Naltros seguim el camí per la dreta en direcció a Sous.
Anem resseguint les marques, ara sense pèrdua, fins a l’antic monestir de Sant Llorenç de Sous, que des de fa uns anys es troba en reconstrucció. Sortim a la carretera i seguim amunt per la mateixa fins a trobar un pal indicador que prenem a mà dreta. Anem pujant xino-xano mentre les vistes de la vall del riu Fluviá es van eixamplant.Sortim altre cop a la carretera i en poca estona, al primer revolt, un pal indicador ens fa entrar de nou pel bosc.
El camí es dirigeix pel vessant Nord fins al mateix Santuari. Un cop dins de les instal•lacions ens dirigim fins al punt més extrem a l’Oest on teòricament es situa el cim del Mont. Una petita creu de ferro ens indica el punt des d’on podem gaudir d’unes magnifiques vistes del Bassegoda. Llàstima que el dia està ennuvolat, doncs no ens permet veure el Massís del Canigó, tal com deuria fer en Jacint Verdaguer en la seva estada.
Regirem cua i anem a visitar l’acollidora església de traça romànica. Seguim la visita pel santuari i ens apropem a veure l’estança on reposava en Jacint Verdaguer. Donem un tomb més per seu voltant mentre gaudim de les vistes de la Costa Brava, Llac de Banyoles, Castell de Montgrí, Roses. Aiguamolls de l’Empordà, l’Escala i un grapat més d’indrets.
Un cop acabada la visita reprenem la marxa pel mateix camí. Arribem fins a Sant Llorenç de Sous per on seguirem avall per la mateixa carretera. Hem de seguir uns pocs quilometres fins a l’alçada de 800 metres aprox; on trobarem un pal indicador que ens durà tot baixant fins a la Salve Regina.
Una petita placa ens assenyala aquest punt on s’aturaven els peregrins per entonar el Salve Regina de camí cap al monestir. Seguim baixant per les Envistes mentre divisem a la nostra dreta El Mont. Llàstima de les antenes que han situat al costat del Santuari, que espatllen totalment la seva silueta de camell com deia en Jacint Verdaguer : “La serra del Mont ‘es comparable, per sa estranya figura, a un enorme i bonyegut camell que baixa del Pirineu en direcció al golf de Roses, vora avall del Fluvià. Amb lo cim del gep sosté lo Santuari, i, al cim del cap, lo castell de Falgars”.
Una estona més i sortim a la carretera que ens guia fins a Beuda altre cop.
El sol il•lumina la capçalera de l’església romànica de Sant Feliu de Beuda.
Deixem els estris i anem per la merescuda i tradicional cervesa que dóna per finalitzada l’excursió del dia.

Breu:
Un cim modest amb molta història al seu damunt.
El fet que en Jacint Verdaguer i passes estades per a la inspiració dels seus escrits, li donen a aquest cim la notorietat que d’altre manera no l’hagués tingut.
Encara que al cim si arribi en cotxe, no deixa de ser una excursió completa per un dia qualsevol.
La muntanya del Mont constitueix, per a la població de la comarca, un punt de trobada i unió de caràcter emblemàtic, sobretot com a conseqüència de l'atracció del santuari.

Els caminants: Josep i Mercè