Lo Piolet

A la recerca de nous camins per Montserrat

Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya força prominent que ha destacat en la tradició catalana, entre altres motius, gràcies a una geologia i una topografia pròpies molt característiques, que han estat valorades estèticament de forma positiva. Situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat, s'hi aixeca el monestir de Montserrat, una abadia benedictina consagrada a la Mare de Déu de Montserrat, una marededéu trobada. El nom prové de la paraula mont, muntanya, i serrat, cadena muntanyosa. Tant serrat com serralada provenen de serra (un seguit de muntanyes), i, precisament, aquesta paraula deriva del llatí serra, que és el nom de l'instrument per serrar (o xerrac), per la forma que tenen les muntanyes encadenades una al costat de l'altra, que fan pensar en dents de serra.

Desnivell: + 660 metres aprox.

Distància: 12 Km. aprox.

Punt de partida: Santa Cecilia.
Des de Monistrol de Montserrat prenem la carretera BP-121 i abans de entrar a l’aparcament del Monestir girem a mà dreta per la carretera BP-1103 cap a Can Maçana. En poca estona arribem a Santa Cecìlia on estacionem el vehicle.

Ruta:
Santa Cecìlia - Camí de l’Arrel - Pla de la Trinitat - Trinitat - Sant Benet - Pla dels Ocells - Camí de les Lluernes - Cap de Mort - Sant Antoni - Canal dels Avellaners - Camí de l’Arrel - Santa Cecília

Recorregut:
Sortint de Santa Cecìlia, creuem la carretera i prenem un marcat sender que va a cercar el Camí de l’Arrel i/o GR 172-4 que ronda uns metres per damunt de la carretera. Sense pèrdua anem fent camí mentre gaudim de les vistes de les impressionants parets de Diables. Més endavant passem per la base de l’imponent i esvelt Cavall Bernat per on circulen algunes grans vies d’escalada. El paisatge de la cara Nord de Montserrat ja justifica sobradament la caminada d’avui. Seguim avançant mentre anem guanyant cota suaument tot passant per sota dels airosos Flautats. Seguidament arribem al Pla de la Trinitat des d’on obtenim unes vistes panoràmiques de primer ordre, amb un munt d’agulles de tota la zona de la Tebaida amb la Mòmia, Momieta, entre d’altres i de la zona de Tebes amb el Gorro Frigi, Gorra Marinera i les Magdalenes. Ara abandonem el camí que ens ha dut fins aquest punt i girem per la dreta pel PR C-19, un corriol que s’enfila vorejant la Mòmia i la Momieta fins a Sant Benet. Pel darrere i per la dreta de Sant Benet prenem un estret corriol que ens du propers a la Prenyada fins a tocar la Panxa del Bisbe. Inconfusibles agulles de renom amb magnifiques vies d’escalada. Enllacem amb el Antic Camí de Sant Jeroni i un cop deixem enrere la Panxa del Bisbe, hem de prendre un corriol a mà dreta, poc marcat, on s’inicia el Camí de les Lluernes. Un camí que circula per la pròpia Serra de les Lluernes i que ens dóna una perspectiva diferent d’aquesta mena de vall. Anem fent camí i passem propers a la cara Sud del Cavall Bernat per on s’enfila la via Normal d’escalada que transita per la gran fissura de la seva característica berruga. Continuem caminant mentre ens apropem al inconfusible i peculiar Cap de Mort. Sota mateix, per la dreta, grimpem per la roca amb l’ajuda d’algunes cordes que ens situen al capdamunt, passat el mateix Cap de Mort. Seguim recte propers al Serrat de les Onze fins a l’ermita de Sant Antoni. Un confortable racó que ens brinda unes privilegiades vistes del Cavall Bernat per on ascendeix una cordada en els seus últims dos llargs de més compromís. Fem una aturada tècnica i un mos en una taula estratègicament ben situada amb bones vistes. Reprenem la marxa in desfem el camí tot pujant al collet, per uns esglaons tallats a la roca, format entre el Cap de Mort i el Serrat de les Onze, des d’on es pot pujar al capdamunt amb l’ajuda d’una corda que no ens inspira molta confiança. Així doncs ho deixem correr per un altre ocasió i davallem per la roca amb l’ajuda de les cordes fins al Camí de les Lluernes que havíem abandonat. Deixem un altre cop el camí esmentat i per l’esquerra del Cap de Mort cerquem un corriol que ens du a una mena de collet, cruïlla de tres corriols, on s’inicia la Canal dels Avellaners. Deixem les vistes i enfilem avall per aquesta poc transitada canal, força relliscosa que baixa amb decisió. Amb l’ajuda dels arbres hem d’anar intuint el millor traçat per l’escassetat de fites i marques. Després d’una bona estona sortim d’aquesta feixuga canal al Camí de l’Arrel que prenem per l’esquerra ara desfent el camí, còmodament, fins a Santa Cecìlia.

Breu:
Ruta circular per anar coneixent diferents camins i vessants d’aquest simbòlic massís. Montserrat ens ofereix un bon grapat de camins i canals que ens permeten una infinitat d’excursions de tota mena. Anem ampliant aquesta nova sèrie anomenada “camins de Montserrat”, una excusa més per sortir a estirar les cames. Cal dir que la Canal dels Avellaners es força feréstega i/o feixuga, fins i tot hi ha un tram que no hi aniria malament l’ajuda d’una corda. Tot plegat, hem fruit d’una bona jornada de muntanya per aquestes contrades.

Els caminants: Josep i Mercè