Cingles de Vallcebre

---

PR-C 128, pels cingles de Vallcebre 

A vista d'ocell, el municipi de Vallcebre s'assembla a un con inclinat, elevat sobre grans parets rocoses. La ruta circular ens porta pel perímetre d'aquestes parets i d'aquí ve el seu principal atractiu: les vistes privilegiades de pràcticament totes les serres del Berguedà i algunes del Ripollès. Per als amants de les grans panoràmiques, aquesta ruta serà una delícia pràcticament de principi a fi. L'entorn pel qual transcorre és eminentment agrícola. Vallcebre, però, té un passat miner que es pot descobrir en altres rutes senyalitzades. D'altra banda, el poble també es comença a conèixer pels seus jaciments paleontològics. 

Desnivell: + 500 metres aprox.

Distància: 13,5 Km. aprox.

Punt de partida: Vallcebre.
Deixant la C-16, prenem la B-400 en direcció a Saldes. A mig camí prenem a mà esquerra la B-401 fins a Vallcebre on estacionem el vehicle.

Ruta: 
Vallcebre - Cal Metge - Cal Pauló - Grau de Cap Deig - La Foradada - Grau del Moro - Cal Felip del Roc - Grau de les Granoteres - Grau de Sant Climents - Grau del Jou - Cal Menut - Cal de les Granotes -Grau dels Boigs - Grau del Sastre - Grau de la Mola - Santa Magdalena - Creu - Cal Vila - Vallcebre

Recorregut: 
Normalment aquesta ruta es fa en sentit anti-horari, però naltros vam triar fer-la a l’inrevés. Així que abandonem la població de Vallcebre en direcció a Cal Pauló i el barri de la Barceloneta, petit nucli de cases. Seguim avançant fins al mirador de Cap Deig a tocar de la carretera B-401 i Grau de Cap Deig. Des d’aquest punt obtenim una primera vista panoràmica dels Cingles de Vallcebre. Sortim del mirador i enfilem avall seguint les maques. Xino-xano seguim davallant, propers a la cinglera, fins a La Foradada. La Foradada es un torrent encaixonat a les roques i l’única sortida de les aigües de Vallcebre. Si volem podem baixar per un petit sender fins a la carretera on s’hi troba una font. Creuem el torrent per un pont fins l’altre costat per prendre un corriol que voreja el precicipi fins al Grau del Moro, amb vistes de la cinglera que hem davallat. Continuem per pista deixant enrere Cal Felip del Roc fins al Grau de les Granoteres que ens brinda altre cop unes bones vistes de tot l’entorn. Amb el Pedraforca de fons, atents a les marques ens apropem fins al Grau de Sant Climents. Des d’aquest punt es pot veure a baix la Torre de Foix, una gran casa construïda entorn d'una torre medieval i la petita església romànica de Sant Climent. La ruta va regirant i podem gaudir de les vistes de la Tossa d’Alp, Puigllançada i Penyes Altes. En mantinguda i suau pujada, seguim el perfil de la cinglera fins al Grau del Jou per una zona d'enfonsaments càrstics amb fissures al terra causades pels corrents d'aigua subterrània que suposadament deuen ser avencs. A bon pas seguim caminant, deixant enrere Cal Menut, una casa ramadera encara activa, fins el Grau de les Granotes. Anem resseguint el penya-segat tot passant pel Grau dels Boigs, Grau del Sastre i Grau de La Mola, amb bones vistes del pantà de la Baells, Sobrepuny i d’altres indrets de muntanya del Berguedà. Abandonem les vistes del pantà i per un corriol que s’endinsa pel bosc, proper a la cinglera, arribem a Santa Magdalena. Una ermita construïda al segle XVII on hi ha una font, ara seca, que li atribuïen poders curatius contra les berrugues. Fem un mos i un bon repòs en aquest indret per prendre l’aire. Ara reprenem la marxa, allunyant-nos de la cinglera, en suau i mantinguda baixada pel mig del bosc fins a Cal Vila. Ja es divisa al fons la població de Vallcebre entre camps i zones de pastura. Al cap d’una estona entrem pels carrers de Vallcebre i ens dirigim al centre de la població. Donem per finalitzada la caminada i ens obsequiem amb una reconfortant cerveseta abans d’acomiadar-nos. 

Breu: 
Un ruta rodona (360º) a bon pas per tot el perímetre de la cinglera tants cops vista passant des de la carretera. Un PR que ens anirà mostrant els diferents graus d’aquesta gran cinglera. Un dia solejat, encara que ventós, ens ha permès gaudir d’una completa jornada de muntanya.

Els caminants: Josep i Mercè