Pic d'Amitges  2850
Pic de Saboredo  2830








Caminant pel cor del Parc d’Aigüestortes 

El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és un espai natural protegit de l'Alt Pirineu. És un dels catorze parcs de l'Espanya amb la categoria de Parc Nacional i l'únic que hi ha a Catalunya. Fou declarat parc nacional el 21 de novembre de 1955. Està situat a la part central de la Serralada Pirinenca entre les comarques de l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, la Vall d'Arani el Pallars Jussà. La geografia del Parc és d'alta muntanya perquè gran part del territori s'alça més amunt dels 1.000 m amb pics que superen els 3.000 m d'altitud. Hi ha gran abundància de llacs d'origen glacial quaternari. El Parc té un gran valor biològic. 

Desnivell: + 550 metres aprox.

Distància: 7 Km. aprox. (des del refugi)

Punt de partida: aparcament de l’entrada del Parc (Prats de Pierró)
Per la carretera C-13 fins a la cruïlla de l’embassament de la Torrassa i, des d’allà, per la LV-5004 fins al poble d’Espot. Des d’aquesta població ens apropem fins a l’aparcament de l’entrada del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Prats de Pierró).

Ruta: 
Aparcament Prats de Pierró - GR11 - Ermita de Sant Maurici - Desviament Refugi Ernest Mallafré - Estany de Sant Maurici - GR11 - Estany de Ratera - Estany de la Bassa - Refugi d’Amitges - Estany d’Amitges - Coma d’Amitges - Pic d’Amitges - Coll d’Amitges - Pic de Saboredo

Recorregut: 
Sortint del Refugi d’Amitges anem a cercar l’Estany Gran d’Amitges que voregem per la seva esquerra en sentit Nord. Anem pujant per la Coma d’Amitges mentre anem observant les airoses i esveltes Agulles d’Amitges, el nostre frustrat objectiu. Mirant i remirant les Agulles seguim avançant fins situar-nos a l’alçada de la cara Nord i via de descens de l’Agulla Gran. Xino-xano anem remuntant desnivell mentre tenim en tot moment els dos cims a la vista. Igualment a la nostra dreta es dibuixa l’estètica i esmolada Cresta de Bassiero. A estones s’ha d’avançar entre blocs de granit, seguint les fites en un caos de pedra. Abans d’arribar al mateix coll regirem cap a la dreta per un corriol que es dirigeix decididament cap al cim. En poca estona ens situem al capdamunt del Pic d’Amitges. Bones vistes, encara que humides de les valls de Gerber i Saboredo amb la seva infinitat d’estanys. Unes fotos pel record i girem cua desfent el camí i arribant-nos al Coll d’Amitges. La silueta del Pic de Saboredo se’ns mostra força atractiva. Continuem avançant pel fil de la carena fins a sota mateix del cim. A continuació anem pujant propers a la cresta cercant el cim. Finalment arribem a l’estret cim, amb algun pas que altre de grimpada, del Pic de Saboredo format per uns quants blocs de granit. Les vistes, altre cop, son esplèndides malgrat els núvols que ens permeten gaudir de les mateixes a estones. Fem un mos i desfem el camí fins al coll d’Amitges. Seguidament desfem el camí fins al Refugi d’Amitges, passant altre cop propers a les Agulles d’Amitges que regalimen aigua per tots els seus racons. Ben remullats arribem al reconfortant refugi on gaudim dels plaers de la civilització tot esperant un canvi de temps favorable.

Breu: 
L’activitat programada era escalar les Agulles d’Amitges, Dissabte l’Agulla Gran i Diumenge l’Agulla Petita tot aprofitant el pont de la Diada de Catalunya. Malgrat carregar tots els estris, la meteo no ens ha ofert cap opció de dur el pla establert. Nit de llamps, dintre del sac ja feia preveure la catàstrofe. Amb les parets xopes vam optar pel pla B, amb mala cara però no hi ha altre cosa. Plovent a estones amb algun esboç de calamarsada vam fer els dos cims per compensar una mica l’anima, tot esperant que la meteo ens brindés una opció d’escalada pel Diumenge. Les nostres oracions no van ser escoltades i el Diumenge va amaneixer amb la mateixa meteo desalentadora. Un cop valorades les condicions vam optar per tirar muntanya avall i tornar un altre dia que com diuen, les muntanyes no es belluguen del lloc.

Els caminants: Pep & Pep

Print Friendly and PDF

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada