Trescant per fortificacions mil•lenàries
Recorregut per l’entorn de la serra de Montclar i de les comes que flanquegen la capçalera dreta de la vall del Gaià, on es conserven restes de les fortificacions mil•lenàries que bastiren les defenses de la frontera en temps de la Marca carolíngia catalana. El visitant gaudirà d’àmplies panoràmiques sobre la Conca de Barberà, l’Anoia i l’Alt Camp des del puig de Sant Miquel. En temps de pluges intenses serà necessari descalçar-se per travessar els guals del torrent de Biure en l’accés a Pontils.
Desnivell: +570 metres aprox.
Distància: 15 Km. aprox.
Punt de partida: Biure de Gaià.
Sortim de l’autopista A2 per la sortida 532 i prenem la carretera B-221. Més endavant continuem per la carretera T-221 i després, per la carretera C-214d. Passat la població de Les Piles, prenem per la dreta la carretera TV-2014 fins a Biure de Gaià. Estacionem el vehicle al costat de la Creu de Biure.
Ruta:
Biure de Gaià - Creu de Biure - Camí Castell - La Cogulla de Maió - Castell de Montclar - Sant Miquel de Montclar - La Relliscada (1) - Montclar - Clot de Sani Miquel - Camí de les Torres - Torrent de Biure - Toll de la Resclosa - Resclosa de Pontils - Santa Maria de Pontils - Pontils - Toll de la Resclosa - Era de Mas Querol - Coma de Montclar - Castell de Biure - Església de Sant Joan - Creu de Biure - Biure de Gaià
Recorregut:
Sortim al costat de la Creu de Biure en sentit Sud-est i en suau pujada, seguint el PRC 21.1 en direcció a la Cogulla del Maió. Deixem enrere l’ermita de Sant Joan i el Castell de Biure i anem regirant en sentit Sud per boniques i recuperades pinedes. Arribem a una bifurcació i continuem per la dreta, per l’esquerra és per on tornarem a la tornada. Seguim per un corriol, força fresat, que travessa sota una línia elèctrica d’alta tensió. Continuem, en mantinguda pujada, per una mena de carena fins la Cogulla del Maió que disposa d’un pal indicador. Continuem en sentit Sud, seguint la carena fins a Sant Miquel de Montclar i les restes del Castell de Montclar, documentats des de l’any 1.030. Prop de Sant Miquel de Montclar, es troba la “relliscada de Sant Miquel” (1), petjada del cavall de Sant Miquel segons diu la llegenda (1). El puig de Sant Miquel de Montclar, és un dels cims inclosos en el llistat de “100 cims” de la FEEC. Seguim fins el proper cim del Montclar, punt geodèsic, que disposa d’una esplèndida panoràmica sobre l’entorn que, cap al Nord, arriba fins a la serralada Pirinenca. Tornem enrere uns metres, fins trobar un corriol que davalla decididament, en sentit Sud-est i en direcció al coll que tanca el clot de Sant Miquel. En aquest punt, hi ha una cruïlla de camins on girem per l’esquerra enfilant la vall del Torrent de Sant Miquel. Xino-xano, avancem una llarga estona per aquesta ampla pista fins arribar a la confluència amb el torrent de Biure. Aiguabarreig amb el Torrent de Biure i cruïlla de pistes, deixem una primera pista a la dreta i continuem pel camí (força embrossat) que segueix pel marge dret del Torrent de Biure. Més endavant, creuem el torrent i continuem pel marge esquerra del torrent. Seguint el corriol, arribem al Toll de la Resclosa, un escanyament del torrent produït per la Resclosa de Pontils. Deixem el torrent i pocs metres enrere, remuntem el marge fent ziga-zagues per un corriol que es dirigeix sense pèrdua cap a Pontils. En poca estona arribem a Pontils, petita població on destaca l'església de Santa Maria, amb portalada romànica i interior gòtic. Situat en un turó, es troba el castell de Pontils, totalment enrunat, al que es pot accedir en poca estona. Fem una aturada tècnica i reposem un xic mentre prenem l’àpat del dia tranquil•lament. A continuació, desfem el camí fins a la desviació de l’aiguabarreig del Torrent de Biure i continuem recte, deixant a l’esquerra el camí d’anada i els (insuficients) senyals del PR. Sortim a una pista asfaltada que uneix Pontils amb Biure de Gaià. Deixem la pista asfaltada a la dreta i seguim per la pista de l’esquerra, que va girant en sentit Oest. A continuació, deixem la pista o Camí de Mas Querol a la dreta i seguim recte per la pista principal que discorre en sentit Sud-oest paral•lela al torrent de Sant Miquel però, aquest cop, per la banda contrària a la del camí d’anada. Més endavant, la pista gira a la dreta, encarant el Nord. Passem una ferma barrera i continuem fins a l’Era del Mas Querol. En aquest punt, s’acaba la pista i hem d’estar atents per cercar (tram molt perdedor) un corriol que s’enfila en sentit Nord-oest per la carena. Poc a poc el corriol és va definint de mica en mica, fins passar per sota d’una estesa elèctrica. Arribem a un collet i sortim a una pista per la que davallem en sentit Nord. Més endavant enllacem amb el camí de l’anada, que desfem fins a Biure de Gaià. Abans d’arribar a la creu del terme, ens desviem a la dreta per donar una ullada al Castell de Biure, datat del segle XV, de propietat privada i profundament reformat. Més avall ens aturem a donar una ullada a l’església de Sant Joan d’estil barroc i datada al 1782. Seguidament, arribem a la Creu de Biure, esculpida a finals del segle XV, al costat d’on tenim estacionat el vehicle.
Curiositats:
(1) Hi ha dues versions de la llegenda de la relliscada de Sant Miquel, una compte que va saltar des del Queralt perquè estava envoltada de moros i, quan es va acorralar, va escapar cap a Sant Miquel. I l'altra diu que el sant saltà d'una muntanya a l'altra per defensar uns cristians que van ser atacats pels infidels, per damunt de la vall del Gaià, i cap al cingle del Montclar. La petjada del cavall es troba a un centenar de ressorts cap al nord-est, seguint un esperó que prolonga l'absis de l'ermita.
Breu:
Recorregut circular, per un dels indrets més singulars de la Conca de Barberà, que combina el senderisme amb el descobriment dels paisatges i patrimoni més desconeguts de la comarca. Encara que gran part de la ruta circula pel PRC 21.1, la senyalització és molt escassa i quasi testimonial. Fet que recomana dur un navegador GPS i disposar d’un mapa per l’orientació. Tot plegat, hem gaudit d’una bona jornada de muntanya en tots els sentits.
Els caminants: Josep i Mercè
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada