Lo Piolet

Trescant per camins equipats

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac és un parc natural format pel massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac. Té una superfície protegida de 13.694 ha, repartides entre les comarques del Bages, el Vallès Occidental, el Moianès i el Vallès Oriental. Els seus cims principals són el Montcau (1.056,7 m) i la Mola (1.101,9 m),on hi ha el monestir romànic de Sant Llorenç del Munt. El singular paisatge del Parc està format per cingles i monòlits de conglomerat rogenc que contrasten amb el verd de les pinedes i els alzinars que colonitzen els faldars i les canals de la muntanya.

Desnivell: +655 metres aprox.

Distància: 9,30 Km. aprox.

Dificultat: K3

Punt de partida: Pàrquing Mare de Déu de les Arenes.
Carretera de Castellar del Vallès a Sant Llorenç Savall. Sortint de Castellar del Vallès en poca estona passarem per l’àrea d’esplai de les Arenes i més endavant, a l’esquerra, trobarem un aparcament on deixarem el vehicle.

Ruta:
Aparcament - Ermita de la Mare de Déu de les Arenes - Torrent del Sot de Matalonga - Carena de l’Illa - Canal de la Castellassa - Castellassa de Can Torres (1) - Balma de la Castellassa - Canal Amagada - Lucky Txei - Camí de la Senyora - Camí dels Maringes - Coll de la Castellassa del Dalmau - Castellassa del Dalmau (2) - Canal de la Castellassa del Dalmau - Pinassa del Palleret (3) - El Palleret - Carena del Peiret - Carena de l’Adernar - la Furiola - Aparcament

Recorregut:
Per la dreta de l’aparcament veurem unes petites escales que s’endinsen al bosc. Ens apropem fins a la l’ermita de la Mare de Déu de les Arenes i continuem, per la dreta, anant a cercar la llera del Torrent del Sot de Matalonga . Atents, seguim per la llera del torrent fins una fita que ens senyala un corriol que s’endinsa muntanya amunt per la nostra esquerra. Seguim aquest corriol, que puja decididament i que més endavant s’eixampla fins enllaçar amb la pista que circula per la Carena de l’Illa. Ara seguim el camí, marques vermelles i verdes, que es dirigeix sense pèrdua cap a la Castellassa de Can Torres (1) que tenim en front. Passem propers al Turó de Matalonga fins arribar a la gran base de la Castellassa. Abandonem el camí, veure fites, i prenem un corriol que s’endinsa i s’enfila costerudament per la Canal de la Castellassa, costat dret de la Castellassa de Can Torres (1). Arribem a una mena de collet on regirem cap a l’esquerra i amb algun pas de grimpada inclosa, sortim sota les airoses parets de la Castellassa de Can Torres (1), al costat de la via de la X amb un grau de V. Ens apropem a veure aquesta via d’escalada esmentada i continuem a tocar de la paret en sentit Sud-oest, passem per la Balma de la Castellassa i ens aturem al seu extrem Sud-oest. En aquest punt es pot observar l’Agulla del Bolet de la Castellassa, que també disposa de dues vies d’escalada amb un grau de V. Observem també, la via Normal de la Castellassa (per l'entrada directe) amb un grau inicial de V+. Continuem pel camí, atents, primer trobem un corriol que per la dreta s’enfila costerut en direcció a la Canal Gentil, opció i via d’escapament per qui no vulgui passar per la mini-ferrada. Més endavant trobem una fita que per la dreta regira en sentit Nord. Ara si abandonem el camí i prenem aquest corriol que ens duu directament a la Canal Amagada, escletxa on trobarem el tram equipat anomenat Lucky Txei, amb una llargada aprox. de 40 metres i ressenyat amb una dificultat K3. Una mini-ferrada que podríem seccionar en quatre trams i que no dona en cap moment la sensació de pati perquè transita bastant encaixonada. Igualment els esglaons son abundants i es troben en molt bon estat, donant una mica més de garantia. Utilitzar el material adient de les vies ferrades, és deixa a gust del consumidor, doncs naltros creiem que no es necessari, entre altres coses, perquè no disposa de cable de vida. Superem la mini-ferrada sense gaires dificultats fins al capdamunt on hi ha una campana que fem sonar com a testimoni. Continuem pel camí fins la pròxima cruïlla on girem a mà dreta i prenem el Camí de la Senyora. Continuem per aquest camí amb esplèndides vistes de la Castellassa de Can Torres (1) i altres. Continuem pel camí, atents fins una fita i marques grogues, trencall on s’ha de regirar per la dreta muntanya avall. Continuem seguint les marques grogues fins a la cruïlla amb el Camí dels Maringes. A continuació, seguim per la dreta fins al Coll de la Castellassa del Dalmau, al costat mateix de la pròpia base de la Castellassa de Dalmau (2). Flanquegem una mica per la dreta i comencem a pujar, seguint les marques grogues, inicialment amb una mica de grimpada i seguidament caminant fins al capdamunt de la Castellassa del Dalmau (2). Reposem un xic tot gaudint de les vistes, mentre un parell de Roquerols capgiren i volen alegrement. En la llunyania també s’observa un parell de rapinyaires difícils d’identificar, però que per l’aspecte i pel so podrien ser Àligues Cuabarrades. Desfem una mica el camí i continuem per l’ample llom fins a l’altre costat de la Castellassa del Dalmau (2). Seguim novament les marques grogues iniciant la davallada per la Canal de la Castellassa del Dalmau, molt costeruda i relliscosa, agafant-nos a tot el que tenim a l’abast. Més avall, mentre la canal es va suavitza, passem pel costat de l’imponent Pinassa del Palleret (3). Seguim per un corriol més net i evident, fregant les parets de la Castellassa, des d’on tenim una millor visió de la monumental Pinassa del Palleret (3). En breu hi ha un corriolet que surt a mà dreta per accedir al capdamunt del Palleret, opcional. Seguim pel camí que s’endinsa pel bosc i que segueix per la Carena del Peiret. Més endavant, atents a les fites, abandonem aquest camí i anem seguint per les marques grogues que ens duen per la boscosa Carena de l’Adernar i seguidament a per la Furiola. Sense deixar les marques grogues, anem davallant xino-xano fins a les escales situades al costat de l’aparcament.

Curiositats:
(1) La Castellassa de Can Torres és un gran monòlit situat a la vessant Sud-est de Sant Llorenç de Munt, per sobre la carena de l'Illa i els sots de Matalonga i la Carda. La Castellassa té tres cims, coneguts com La Torre (835 m), La Cabreta 830 m) i La Gepa (832 m). La seva base té uns 90 metres de llargada i una amplada màxima en el centre de 30 metres. El nom de Castellassa prové d'un antic topònim: Castelle Azano, que ja es va fer servir en un document del 930. Sembla que inicialment aquest terme va ser emprat per a designar a la veïna Castellassa del Dalmau. Posteriorment va ser utilitzat per a les dues roques, afegint el nom de les masies que cadascuna tenen més aprop. Una, el Dalmau, i l'altra, Can Torres. Però la Castellassa també ha rebut altres noms, com El Camell.
(2) La Castellassa del Dalmau és gran monòlit separat només uns 50 metres (que és l'amplada de la canal del Tro) dels cingles de llevant de Sant Llorenç del Munt. És una gran roca allargassada que té un cim planer i boscós. A uns 700 metres de separació cap el Sud es troba l'altre Castellassa, la de Can Torres, més petita, però amb un cim més espectacular, més cridaner, i vinculada a algunes de les llegendes més populars de Sant Llorenç del Munt. A la vessant Sud-est té adherida l'anomenada Guaitanda de les Guineures i a l'extrem Nord-oest es troba el Paller o Palleret del Dalmau. Altres elements característics de la Castellassa del Dalmau son la gran Pinassa del Palleret.
(3) La Pinassa del Palleret (Pinus nigra) és un arbre que es troba a Matadepera (el Vallès Occidental), el qual s'aixeca esvelt davant una canal cercant la llum. Perímetre del tronc a 1,30 m: 2,65 metres. Alçada: uns 26 o 27 metres. Amplada de la capçada: 8 x 8 metres. Altitud sobre el nivell del mar: 670 metres.

Breu:
Bona caminada que ens permet enllaçar les dues Castellasses del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, per camins, pistes, corriols, corriolets, grimpades, canals i camins equipats.. Un recorregut, amb grimpades aïllades i una mini-ferrada, molt interessant que ens ofereix unes fantàstiques vistes. Una ruta més, de tantes, que podem combinar i traçar al nostre gust per aquest esplèndid massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac. Tot plegat, hem gaudit d’una bona jornada de muntanya en tots els sentits.

Els caminants: Jesús - Josep i Mercè