Lo Piolet

Trescant pel Montseny més oblidat

El Montseny és un massís muntanyós que forma part de la Serralada Prelitoral. Aquest massís ha gaudit d'una gran estima popular, des de fa més d'un segle, per raó de les seves riqueses paisatgístiques, naturals i històriques. Està situat en el límit entre les comarques del Vallès Oriental, la Selva i Osona, com una barrera entre la Depressió Prelitoral Catalana i la Plana de Vic. Està separat de les Guilleries per una fractura.

Desnivell: + 1.015 metres aprox.

Distància: 16 Km. aprox.

Punt de partida: Refugis del Montseny (urbanització).
Des de l’AP7 prenem la sortida 11 cap a Sant Celoni. Continuem per la C-35 i en poca estona prenem a mà dreta la carretera BV-5301 cap a Santa Maria de Palautordera i seguim fins al proper Sant Esteve de Palautordera. Abans de sortir del poble, davant del bar La Nau, prenem a mà esquerra una carretera local en direcció als Refugis del Montseny (urbanització). Seguim per aquesta carretera fins que s’acaba l’asfalt i es converteix en pista de terra. En aquest punt estacionem el vehicle pel voltant.

Ruta:
Refugis del Montseny (urbanització) - Alzina Rodona - Turó de Sant Elies (1) - Ermita de Sant Elies - Coll de Sant Elies - Turó de la Cova - (2) - Prat Fondo - Prat Fondo de Dalt - Turó del Samon (3) - Coll de Pi Novell - Turó de Pi Novell (4) - Coll de Pou d’en Besa - Turó d’en Cuc (5) - Coll del Roure Gros - el Suï (6) - Coll de Pou d’en Besa - Coll de Palestrins - Font dels Sotracs - Font de Borrell - Refugis del Montseny (urbanització)

Recorregut:
Comencem a caminar per la mateixa pista i en poca estona passem pel davant de Can Planell. Seguim avançant fins a la cruïlla del Plan Saperera, abandonem la pista principal (per la que tornarem) i prenem a mà dreta una pista secundaria. Més endavant prenem un sender (fita) que s’endinsa pel bosc i en forta pujada ens duu sense pèrdua fins a la cruïlla amb la pista que ja ens durà sense pèrdua fins a l’ermita de Sant Elies. El sender passa per entre alzinars i per trams més descoberts, mentre anem obtenint unes magnifiques vistes de la zona del Matagalls, Les Agudes i Turó de l’Home. De seguida, a mà dreta, podem observar l’Alzina Rodona on val la pena aturar-se un moment. Seguim endavant fins a l’Ermita de Sant Elies, datada del segle XVII i edificada sobre una capella anterior dedicada sa Sant Elies. En un moment, ens apropem al Turó de Sant Elies (1) que disposa d’una torre de guaita forestal i unes excel•lents vistes. Tornem a l’ermita de Sant Elies que voregem pel seu costat dret i ens plantem a Collet de Sant Elies. D’ara en endavant anirem pel fil de la carena buscant els diversos colls i turons fins al Suï, amb generoses vistes a banda i banda. Xino-xano enfilem el camí tot passant pel Turó de la Cova, sempre amb més o menys pujada mantinguda, en clara direcció cap un dels dos principals objectius de la jornada. Seguim avançant pel Prat Fondo i Prat Fondo de Dalt abans d’enfilar la pujada cap al Turó del Samont (3). En poca estona assolim aquest primer objectiu de la jornada, inclòs en el repte d’altura “100 cims” proposat per la FEEC. Un cim, punt geodèsic, que disposa d’unes grans vistes, des d’on podem distingir clarament el Matagalls, Les Agudes, Turó de l’Home, Cingles de Bertí, Tagamanent, Pla de la Calma, La Mola, Montserrat i el Suï entre molts altres. Continuem per la carena i passem pel coll de Pi Novell i coll del Pou d’en Besa on hi ha una cruïlla per la que després ens desviarem a la tornada. Xau-xau anem fent via i passem pel Turó del Pi Novell (4) i Turó d’en Cuc (5) i coll del Roure Gros abans d’enfilar cap a segón objectiu de la jornada. Una costeruda pujada ens deixa dalt del Suï (6) coronat per un amuntegament de pedres, des d’on podem obtenir les mateixes grans vistes que les del Turó del Samont (3). Reposem un xic i comencem la tornada desfent el mateix camí fins al coll del Pou d’en Besa on ens desviarem a mà dreta pel camí abans comentat. El camí baixa decididament, allunyant-se de la carena fins al Coll de Palestrins que disposa d’una bassa d’aigua. En aquest punt hem d’estar atents, doncs hem i prendre un corriol a mà esquerra. Un corriol estret que inicialment davalla decididament i que més endavant es suavitza per anar a buscar la pista que ens durà a la zona del Cortés. Seguin ara per l’ampla pista i en poca estona passem per la minsa i eixuta Font dels Sotracs. Continuem sense pèrdua per la pista i passem propers a la masia del Cortés fins a la Font de Borrell. Ens aturem a remullar-nos un xic, doncs la calor colla de valent, en aquesta ben trobada font que raja aigua fresca i que disposa d’una petita bancada pel repòs. Continuem fins a la cruïlla de principi de la caminada i acabem de desfer la caminada fins a on tenim estacionat el vehicle.

Curiositats:
(1) El turó del Sant Elies és una muntanya del massís del Montseny que té una altitud sobre el nivell del mar de 999 m. dins del municipi de Sant Pere de Vilamajor. Es troba en el darrer estrep del Pla de la Calma, sobre la vall del riu Tordera. Al cim hi ha una torre de guaita per a incendis forestals del Parc Natural del Montseny. Poc abans d'arribar al cim, hi ha l'ermita de Sant Elies de Vilamajor que dóna nom al turó i s'hi celebra un aplec cada 25 d'abril. Hi afloren materials del cambrià-ordovicià (nivells pissarrosos amb diferents graus de metamorfisme). També hi trobem afloraments de calcosquists i calcàries del devònic, juntament amb materials del carbonífer (a la base, pissarres, i a sobre, calcàries amb intercalacions argiloses). Aquest últim aflorament, però, tan sols apareix a l'oest, sota el Turó del Samont.
(2) El turó de la Cova o turó de l'Arcova és una muntanya de 1.101 metres que es troba al municipi de Sant Pere de Vilamajor, a la comarca del Vallès Oriental entre els turons de la Moixa i de Sant Elies, en els darrers estreps del Pla de la Calma. El cim, format de pedra pissarra, té una petita cavitat que serveix de refugi per en prou feines una persona i ha donat nom al turó.
(3) El turó del Samon o del Samont és una muntanya del massís del Montseny que té una altura sobre el nivell del mar de 1.272 m. Té un doble cim, molt proper entre si. Al cim més alt (1.272 metres), podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 294109001). El cim més baix es coneix com a Pleta del Samon. El seu nom prové del nom del més proper, el Samon, documentat almenys des del segle XIV. És el punt més alt del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor, erròniament atribuït al turó del Pi Novell. Està situat a la part nord del terme municipal, sota els contraforts llevantins de la Calma i en una escala sobre la vall de la Tordera, de manera que és molt més abrupte que la zona sud. Hi afloren materials del cambrià-ordovicià (nivells pissarrosos amb diferents graus de metamorfisme). També trobem afloraments de calcosquists i calcaris del devònic, juntament amb materials del carbonífer (a la base, xinxes, i a sobre, calcàries amb intercalacions argiloses). Aquest últim bosc, però, tan sols apareix a l'Oest, sota el Turó del Samon.
(4) El turó del Pi Novell és al Massís del Montseny i té una altura sobre el nivell del mar de 1.225 m. És el punt on es troben els termes municipals de Cànoves i Samalús, Montseny, Sant Pere de Vilamajor, i Tagamanent. Erròniament s'ha atribuït al turó del Pi Novell com el punt més alt del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor en detriment del turó del Samont, de 1.272 m. Situat a la part nord-oest del terme municipal, sota els contraforts llevantins de la Calma. Hi afloren materials del cambrià-ordovicià (nivells pissarrosos amb diferents graus de metamorfisme).
(5) El Turó d'en Cuc és una muntanya de 1.237 metres que es troba entre els municipis de Montseny, Sant Pere de Vilamajor i Tagamanent, a la comarca del Vallès Oriental.
(6) El Suï és una muntanya de 1.319 metres que es troba entre els municipis de Montseny i Tagamanent, a la comarca del Vallès Oriental.

Breu:
Caminada per un Montseny menys turístic i habitual, encongit davant les omnipresents muntanyes del Matagalls, Les Agudes i Turó de l’Home. La ruta permet carenar i assolir uns cims discrets i modestos, però que disposen d’unes magnifiques vistes en totes les direccions. Tot plegat, hem gaudit d’una bona excursió pel sempre interessant massís del Montseny.

Els caminants: Josep i Mercè