Lo Piolet

Trescant amb lo Worphi

Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya força prominent que ha destacat en la tradició catalana, entre altres motius, gràcies a una geologia i una topografia pròpies molt característiques, que han estat valorades estèticament de forma positiva. Situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat, s'hi aixeca el monestir de Montserrat, una abadia benedictina consagrada a la Mare de Déu de Montserrat, una marededéu trobada. El nom prové de la paraula mont, muntanya, i serrat, cadena muntanyosa. Tant serrat com serralada provenen de serra (un seguit de muntanyes), i, precisament, aquesta paraula deriva del llatí serra, que és el nom de l'instrument per serrar (o xerrac), per la forma que tenen les muntanyes encadenades una al costat de l'altra, que fan pensar en dents de serra.

Desnivell: + 450 metres aprox.

Distància: 10 Km. aprox.

Punt de partida: El Bruc.
Per l’autovia A2 accedim a la població de El Bruc. Abans d’arribar al monument del Timbaler del Bruc, girem per un dels carres a mà dreta i deixem el vehicle en un estacionament públic.

Ruta:
El Bruc - Can Rovira - Plana Llarga - Torrent de la Diablera - Camí del Bruc als Pallers - Els Pallers - Torrent de les Boïgues - Refugi Vicenç Barbé - Coll de les Portelles - Coll de Guirló - Camí de Les Batalles - Plana Llarga - El Bruc

Recorregut:
Sortim en direcció Nord per pista cap a Can Rovira. Deixem a la nostra dreta el Mas Grau i a la nostra esquerra Can Rovira. Seguim per la pista en direcció al refugi Vicenç Barbé. En un gir pronunciat de la pista cap a l’esquerra, prenem una petita drecera que ens farà retallar alguns minuts. El dia esplèndid ens ofereix unes magnifiques vistes de la zona d’Agulles i Frares Encantats. El Worphi campa alegrement, gaudint de la llibertat de moviments. Arribem al Torrent de la Diablera on un indicador ens senyala el camí cap el refugi. Podem endevinar propers als Pallers, les conegudes agulles d’aquesta zona com el peculiar Gerro, la Veïna del Gerro i el Timbaler, amb precioses arestes Bruc d’escalada. Xino-xano anem fent camí mentre ens apropem a la carena dels Pallers que es divisen clarament. Arribem a l’Era dels Pallers i abandonem el camí cap el refugi per anar a visitar-los una estona. Fen una aturada tècnica al costat d’un dels pallers fruint de les vistes. Si ens aproximen al final de la carena dels Pallers, trobarem una mena de mirador al costat de la roca foradada. Desfem el camí i prenem un altre cop el camí cap el refugi Vicenç Barbé que s’endinsa per un humit i frondós bosc. En poca estona arribem a l’esmentat refugi on fem la segona aturada tècnica. Reprenem la caminada i seguim, en sentit Oest, pel camí en direcció al coll de les Portelles. Desgrimpem els pas esglaonat i continuem tranquil•lament pel camí fins al Coll de Guirló. En aquest punt, abandonem el camí cap a Can Maçana i prenem la pista que davalla per l’esquerra. Xino-xano anem caminant per aquesta pista anomenada Camí de Les Batalles. El Worphi continua amunt i avall sense parar, com a mínim ha fet el camí dues vegades. Un munt d’escaladors s’alcen per les parets, doncs avui fa un dia perfecte per aquesta activitat. Xau-xau, sense pèrdua, arribem novament a El Bruc on donem per acabada la caminada.

Breu:
Avui hem tornat a passejar el gos (literalment) per Montserrat, potser haurem d’obrir una nova secció que podríem etiquetar “rutes amb gossos”. Una excursióa senzilla i amable per estirar les cames per aquest meravellós Massís de Montserrat. Encara que hagis estat un munt de vegades, Montserrat sempre et copsa amb la seva força, el paisatge, la llum i un grapat més de percepcions que t’assetgen. El dia assolellat ens ha permès gaudir plenament d’una tranqui-la jornada de muntanya.

Els caminants: Josep, Raquel i Worphi