Lo Piolet

A la recerca de turons i torrotes

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac és un parc natural format pel massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac. Té una superfície protegida de 13.694 ha, repartides entre les comarques del Bages, el Vallès Occidental, el Moianès i el Vallès Oriental. Els seus cims principals són el Montcau (1.056,7 m) i la Mola (1.101,9 m),on hi ha el monestir romànic de Sant Llorenç del Munt. El singular paisatge del Parc està format per cingles i monòlits de conglomerat rogenc que contrasten amb el verd de les pinedes i els alzinars que colonitzen els faldars i les canals de la muntanya.

Desnivell: + 440 metres aprox.

Distància: 9,20 Km. aprox.

Punt de partida: Area d’esplai del Torrent d’Escaiola
Per la carretera BV-1121, al quilòmetre 7,5 en sentit Talamanca, trobarem a mà esquerra l’entrada a l’àrea d’esplai del Torrent d’Escaiola. Tancat els dies laborables i degut a l’afluència de personal per ser una zona d’esbarjo, millor deixar el vehicle en un petit estacionament que es troba davant mateix de l’entrada al recinte.

Ruta:
Àrea d’esplai del Torrent d’Escaiola - Punta dels Caus Cremats (1) - Puig Codina - Coll de l’Arca - Roca del Corb - Turó de la Carlina - Pou de glaç del Camí de l’Estepar (2) - Torrota de l’Obac (3) - Torrent de la Font de la Riba - Urbanització Els Rourets - Area d’esplai del Torrent d’Escaiola

Recorregut:
Creuem la carretera i ens apropem a l’àrea d’esplai del Torrent d’Escaiola, en silenci absolut , i continuem en sentit Sud-est per anar a cercar un camí que es dirigeix, en sentit Oest cap a la Punta dels Caus Cremats (1). Arribant a la seva base, la voregem pel seu marge esquerra, anant a cercar la seva esquena. Pel darrera i amb una curta i fàcil grimpada, accedim al capdamunt de la Punta dels Caus Cremats (1). Amb bones vistes de la Mola i altres, gaudim del panorama i divisem els nostres propers objectius.
Desgrimpem i seguim avançant en sentit Nord-oest, sense pèrdua, fins al Puig Codina. Xino-xano, continuem en sentit Nord fins a l’airosa Roca del Corb que disposa d’unes excel•lents vistes per totes les seves vessants. Girem i continuem en sentit Oest fins l’emboscat Turó de la Carlina.
A continuació, ens apropem fins al Pou de glaç del Camí de l’Estepar (2), en molt bon estat de conservació. Xau-xau, seguim avançant en sentit Sud-oest, fins situar-nos per sota de la vistosa Torrota de l’Obac (3). Girem cua i enfilem per un corriolet que ens duu, sense pèrdua, a la base de la Torrota de l’Obac (3). Excel•lent torre que disposa d’unes esplèndides vistes, del massís de Montserrat entre d’altres. Fem un mos, aprofitant l’ombra que ens brinda la torre, doncs estem a finals d’Agost i el Sol fa justícia. Desfem el corriolet de pujada i continuem en el mateix sentit que dúiem anteriorment. Avencem còmodament pel camí que passa proper al Turó del Queixal fins arribar al Coll de la Riba.
En aquest punt, descartem el camí que per la dreta ens duria a la Moleta i el Turó de les Pedritxes i continuem pel camí de l’esquerra. Més endavant, davallem un xic i creuem el Torrent de la Font de la Riba. Per l’altre vessant, continuem fins entrar a l’urbanització dels Rourets. Anem a cercar l’extrem Nord de la mateixa fins que prenem el camí que ens duu novament a l’àrea d’esplai del Torrent d’Escaiola. Seguidament baixem fins a on tenim estacionat el vehicle.

Curiositats:
(1) De la Punta dels Caus Cremats crida l'atenció, ja d'entrada, el seu curiós nom. Sembla que al tractar de "caus" es fa referència concretament als caus de conills existents a l'índret. I que l'afegit de "cremats" es va posar perquè és l’estesa tècnica que s’utilitzava de calar foc per aconseguir que els conills sortissin dels seus amagatalls per tal de poder-los caçar. El cim dels Caus Cremats, a 812 metres d'alçada, és un gran bloc de pedra de forma rectangular. És l'anomenada "Punta", que culmina el turó arrodonit que s'alça sobre el torrent de l'escaiola i el Bosc de Parets.
(2) El Pou de Glaç de l'Estepar va ser construït l'any 1706 per la família Ubach, que vivia a la masia actualment coneguda com a Casa Vella de l'Obac. El pou consisteix en un clot cilíndric revestit interiorment per pedra seca. El gel s'anava a buscar a l'hivern a les rieres i les basses de l'entorn. L'aigua congelada es tallava en blocs i es portava al pou per evitar que es fongués amb la calor de la primavera i l'estiu. A les nits el glaç es traslladava fins a les ciutats, on es venia tant com a medicina com per refrescar les begudes. El comerç de glaç va donar tant bons resultats a la família Ubach, que el 1760 va decidir construir un segon pou a la Portella. Aquesta activitat comercial es va mantenir fins a l’aparició dels congeladors elèctrics.
(3) Situada altivament a la part més alta de la Serra Llarga, petit serrat que es desprèn de la serra del Pou, en una estratègica posició a 800 metres d’altitud. També coneguda com la torre dels Moros, està vinculada a una cèlebre llegenda que diu que s’hi guarda un tresor amagat. El tresor segur que no el trobareu però les vistes que es contemplen des de la Torrota, son dignes de la contemplació pausada.

Breu:
Curta caminada per estirar les cames pel Parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, que sempre ens ofereix nous turons, puntes i tossals per descobrir. Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes d’aquest massís tan espectacular. Tot plegat, hem gaudit d’una bona jornada de muntanya.

Els caminants: Josep i Mercè