Lo Piolet

Una comparable “Excalibur” a Montserrat

Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya força prominent que ha destacat en la tradició catalana, entre altres motius, gràcies a una geologia i una topografia pròpies molt característiques, que han estat valorades estèticament de forma positiva. Situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat, s'hi aixeca el monestir de Montserrat, una abadia benedictina consagrada a la Mare de Déu de Montserrat, una marededéu trobada. El nom prové de la paraula mont, muntanya, i serrat, cadena muntanyosa. Tant serrat com serralada provenen de serra (un seguit de muntanyes), i, precisament, aquesta paraula deriva del llatí serra, que és el nom de l'instrument per serrar (o xerrac), per la forma que tenen les muntanyes encadenades una al costat de l'altra, que fan pensar en dents de serra.

Desnivell: + 780 metres aprox.

Distància: 12 Km. aprox.

Punt de partida: Àrea recreativa de la Salut.
Des de l’Autovia A2, prenem la carretera B-112 en direcció a les Coves del Salnitre. Abans de deixar enrere Collbató, prenem un carretera a mà esquerra cap a l’àrea recreativa de la Salut, al costat de l’Ermita de la Salut. Continuem per aquesta carretera local fins arribar a l’àrea d’esplai on estacionem el vehicle pel voltant.
Veure el punt de partida a Google Maps.

Ruta:
Àrea recreativa de la Salut - Coves del Salnitre - GR 172 / 5 - Camí de les Feixades - Camí de la Cova - GR 172 / 5 / 6 - La Fita - Turó del Tron de l’espasa - GR5 - Camí de la Quadra de Sant Miquel - Pla de Sant Miquel - Camí de les Ermites - Pla de les Taràntules - Camí de la Font Seca - Camí vell de Collbató a Sant Jeroni - Roca Llisa - Camí de la Vinya Nova - Collbató - Ermita de la Salut - Àrea recreativa de la Salut

Recorregut:
Sortim de l’àrea recreativa de la Salut i ens dirigim, en sentit Nord-est, cap a les Coves del Salnitre. Deixem enrere ses coves i continuem pel Camí de les Feixades i GR 172 / 5. Un camí que flanqueja l’infinitat de vies d’escalada que solquen les parets del Serrat de les Garrigoses. Més endavant s’afegeix el GR 6 al camí quan es converteix en el Camí de la Cova. Continuem sense pèrdua pel fressat Camí de la Cova que va fent ziga-zagues mentre anem guanyant cota. Arribem al trencall que dona accés al turó esbrinat, que es pot discernir clarament amb un llarg barrot, anomenat “la fita”, que ens indica la direcció ha prendre.
Avancem, en sentit Est, per la carena utilitzant el algun instant les mans per ajudar-nos en algun pas si es menester. Arribem al Turó del Tron de l’espasa que disposa de la seva corresponent espasa a l’estil “Excalibur” amb una llegenda (1) al darrera per donar-li contingut. La boira no ens permet gaudir de les vistes, però en canvi li dona un ambient llegendari a tot l’entorn. Reprenem la caminada i desfem la carena fins trobar el camí que hem abandonat anteriorment.
En poca estona arribem a un trencall i obviem el Camí de la Cova, girant a mà esquerra pel Camí de la Quadra de Sant Miquel. El camí va guanyant cota decididament una llarga estona fins arribar al Pla de Sant Miquel. Obviem el Camí vell de Collbató a Sant Jeroni i continuem tot dret pel Camí de les Ermites. Xino-xano anem pujant per la pista cimentada fins arribar al Pla de les Taràntules. Abans però, ens ubiquem en un turonet, lluny de l’acumulament de turistes, per fer un mos i gaudir de les fantàstiques vistes de Gorros i Sant Benet en silenci. Aquí a dalt, llueix el sol i podem identificar un grapat d’agulles que abracen un munt de vies d’escalada que formen part de la gran i reconeguda escola d’escalada de Montserrat.
Prosseguim la caminada, en sentit Oest, fins un trencall situat en front de Santa Magdalena. Prenem el camí que davalla, en sentit Sud, i que passa per sota mateix de Sant Joan Baptista. Camí anomenat de la Font Seca que descendeix amb resolució una bona estona fins enllaçar amb el Camí vell de Collbató al Monestir. Continuem per aquest camí i més endavant, obviem la Drecera del Gra Farí per allargassar la caminada. Passem pel davant de la coneguda Roca Llisa amb la característica senyera i seguim sense pèrdua muntanya avall fins arribar al Camí de la Vinya Nova.
Seguim per aquesta pista, actualment tancada al transit de vehicles no autoritzats, i ens endinsem per Collbató. Avancem pel Carrer de Pau Bertran fins una bifurcació que disposa d’un indicador que ens assenyala les Coves del Salnitre. Continuem còmodament per aquest camí fins a l’Ermita de La Salut. Aprofitem per donar una ullada a l’ermita esmentada i a continuació ens apropem a l’àrea recreativa on tenim estacionat el vehicle.

Curiositats:
(1) Es diu que Otger Cataló, l'anomenat Pare de la Pàtria, ja que es pensa que amb els Nou Barons de la Fama hauria conquerit Catalunya als sarraïns i d'aquí el seu nom, era un senyor feudal que vivia a la muntanya de Montserrat. Un dia, va sortir a caçar amb el seu gos Gànguil i va trobar-se un senglar que fugia. Al no donar-li temps d'agafar la llança, va intentar matar-lo amb l'espasa, però l'animal se'n va desfer i de l'empenta l'espasa va sortir disparada i es va clavar a una roca. Otger no va poder treure l'espasa de la roca en el moment, de fet va tardar sis dies, des de Dijous Gras a Dimecres de Cendra, i durant aquests dies va prohibir la caça al seu territori. Aquest turó recorda la llegenda i el punt on aquesta va succeir.

Breu:
Interessant caminada amb un component d’història del nostre estimat país. Amb una llegenda al darrera, certa o no, la visita al Turó del Tron de l’espasa és una excusa més per caminar pel formidable massís de Montserrat. Aprofitant l’avinentesa, hem passejat lo gos per aquestes contrades. A la tornada, hem obviat la Drecera Fra Garí per allargassar la caminada i gaudir una mica més de l’excursió del dia. Tot plegat hem gaudit d’una bona jornada de muntanya.

Els caminants: Josep, Raquel i Worphi