Puig Castellar 303

---

Trescant per Poblats Ibèrics 

Desnivell: + 700 metres aprox.

Distància: 15 Km. aprox.

Punt de partida: Benzinera Repsol, Km.7 de la Carretera de la Roca.
Per la carretera Carretera de La Roca o BV-5001 ens apropem fins la benzinera Repsol ubicada al Km. 7. Estacionem el vehicle pel voltant. Veure punt d’inici a Google Maps.

Ruta: 
Benzinera - Carretera de Badalona - GR92 - Torre e vigilància - Coll dels avions - Camí de la Font de l’Alzina - Planell de les Alzines - Poblat ibèric del Puig Castellar (1) -Puig Castellar (1) - Mirador - Coll de Puig Castellar - Camí de la Font de l’Alzina - Coll de les Ermites - Cau d’en Genís (2) - Ermita de Sant Climent - GR92 - Font del Lleó - Monestir de Sant Jeroni de la Murtra (3) - Camí de Sant Jeroni de la Murtra - Camí de la Carrerada - Mirador del Coll de la Vallençana - Coll de la Vallençana - Camí de la Carrerada - Coll de la Malesa - Turó del Pi Candeler -Turó de Les Corones - Poblat ibèric de les Maleses (4) - La Malesa - Coll de Moià - Camí de la Font del Tort - Font del Tort - Carretera de la Roca - Benzinera

Recorregut: 
Sortim pel marge esquerra de la carretera de la Roca, pocs metres, i continuem per la carretera de Badalona. Abandonem de seguida les dues carreteres i creuem pel mig del prat seguint el corriol en direcció Sud-oest. Entrem al bosc i anem seguint el corriol fins que enllacem amb el GR-92. Costerudament i sense pèrdua, seguim muntanya amunt creuant el Bosc de Vallençana.
Més endavant, sortim a una pista ampla, per la que seguim en la mateixa en direcció Sud. Xino-xano, sense abandonar la pista, arribem al Coll dels Avions i a la Torre de vigilància que ens brinda unes esplèndides vistes. Un cartell ens fa saber que es un bon punt per l’observació de les aus en migració.
Seguim per la mateixa pista, passem pel Planell de les Alzines i en poca estona prenem un corriol que s’enfila cap a el Poblat ibèric del Puig Castellar (1). Fem un tomb pel poblat i seguidament pugem al capdamunt del Puig Castellar (1), cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC. Després de la contemplació, davallem per l’altre costat fins al mirador que també ens ofereix unes esplèndides vistes.
Continuem pel mateix GR-92 passant pel Coll del Puig Castellar i pel Coll de les Ermites. Atents, abandonem el GR-92 i prenem un corriol a mà dreta que ens duu al Cau d’en Genís (2). Tornem al camí abandonat, per avançar fins la Ermita de Sant Climent i continuem en franca baixada fins al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra (3). Al seu costat hi ha la Font del Lleó que ens ajuda a refrescar-nos un xic en aquest dia força radiant.
Deixem el monestir enrere pel Camí de Sant Jeroni de la Murtra i l’abandonem més endavant quan arribem a un altre pista ampla. Girem per l’esquerra i continuem en clara direcció Nord per la pista esmentada. Més endavant, en mantinguda pujada, enllacem amb el Camí de la Carrerada fins arribar al Coll de la Vallençana i carretera de Montcada i Reixach. Creuem la carretera, amb atenció, i seguim pel Camí de la Carrerada de l’altre costat.
Arribem al Coll de la Malesa i continuem a mà esquerra, en direcció Nord-oest, per un corriol ben fresat i erosionat. Sense pèrdua avancem fins el Pi Candeler, punt d’anada i tornada fins el Poblat ibèric de les Maleses (4). En poca estona arribem al Poblat ibèric de les Maleses (4), que disposa d’unes esplèndides vistes de l’entorn.
Seguidament tornem al Pi Candeler i continuem a mà dreta pel corriol que havíem abandonat, que davalla sense contemplacions. Més endavant el corriol davalla suaument per la vessant més obaga de La Malesa.
Xino-xano, anem fent camí fins al Coll de Moià per enllacar amb el Camí de la Font del Tort. Més endavant, arribem a la Font del Tort i continuem sense pèrdua fins a la carretera de la Roca.
Avancem per la mateixa carretera, amb precaució, uns pocs metres fins arribar novament a la benzinera.

Notes: 
(1) El Puig Castellar és un poblat iber situat a Santa Coloma de Gramenet, al cim del Puig Castellar, de 303 m. Fou fundat per la tribu dels laietans cap al segle vi aC i fou abandonat entre els segles III i II aC. Se'n pot destacar la part vella, a solell, i la part nova, a l'obaga. És un dels poblats ibèrics més ben conservats dels voltants de la ciutat de Barcelona.
(2) La cova d'en Genís, també coneguda com el cau d'en Genís, és un jaciment que es troba al municipi de Santa Coloma de Gramenet. Està situat al parc de la Serralada de Marina, al vessant sud-oest del turó del Pollo, a prop de l'ermita de Sant Climent i a 500 metres del jaciment arqueològic del Puig Castellar. El jaciment arqueològic va ser descobert l'any 1955 per Genís Ibáñez, el qual va donar nom a la troballa i va ser excavat pel Centre Excursionista Puig Castellar. D'aquestes excavacions van treure una tíbia humana, que es va fer desfer, i dos vasos de ceràmica que devien formar part de l'aixovar funerari. És un sepulcre de l'edat del bronze constituït per un gran bloc de granit que descansa sobre uns altres blocs més petits i forma una cavitat interior de 3 metres d'ample per 2,50 metres d'alt.
(3) El monestir de Sant Jeroni de la Murtra o de Sant Jeroni de Nostra Senyora de la Vall de Betlem és un antic cenobi de l'orde dels jerònims situat a la vall de Poià o de Betlem, a la serralada de Marina, al barri del Canyet del municipi de Badalona (Barcelonès). El monestir va ser fundat el 1416 i va rebre durant anys el patronatge dels darrers Trastàmares i els primers Àustries. Construït principalment en estil gòtic, el monestir va ser edificat en diverses èpoques; en destaca el claustre com a part més monumental. Va servir en la seva funció original fins a l'any 1835, any en què és exclaustrat, desamortitzat, incendiat, destruït parcialment i, posteriorment, venut. Passarà per diverses mans, que hi realitzaran algunes reformes i restauracions fins a arribar a les mans de Francesca Güell, que hi instal•larà l'Àmbit de Repòs Religiós i Cultural Francesca Güell, que actualment continua funcionant.
(4) El poblat ibèric de les Maleses es troba al cim del turó que rep el mateix nom. Aquest cim, a la vegada, serveix de límit municipal entre els termes de Montcada i Reixac i Sant Fost de Campsentelles. Es tracta d'una elevació de 462 m de la Serralada de Marina, des d'on es pot dominar visualment tot el Vallès, part del Barcelonès i part del Maresme. Així mateix té bona visibilitat sobre els massissos del Montseny, Montserrat i Prepirineu.

Breu: 
Bona caminada, farcida d’història, per aquestes contrades tant properes a la gran capital com desconegudes.
Tant el confinament com la proposta de la FEEC 100 cims, ens han fet conèixer i transitar per aquests modests cims que segurament d’altre manera no hi haguéssim pensat de anar-hi.
Tot plegat, hem estirat les cames desprès de l’aturada forçada pel confinament i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya.

Els caminants: Josep - Raquel - Worphi