Puig Estela 2013

---

Cims de la Serra de Cavallera 

Desnivell: + 755 metres aprox. 

Distància: 14 Km. aprox. 

Punt de partida: Santa Magdalena de Puigsac. 

Des de Ribes de Fresser, ens dirigim cap a Pardines per la carretera GIV-2252. 

Abans d’arribar a Pardines, prenem el camí de Vilaró al Pujalt, estreta carretera cimentada que es duu sense pèrdua fins a Santa Magdalena de Puigsac. 

Estacionem el vehicle pel voltant. 

Veure punt de partida a Google Maps.  

Ruta: 

Santa Magdalena de Puigsac (1), Camí de l’Orri Vell ,Foranques, Prat de Porquer, Camí de l’Orri Vell, Collet de Puigllangord, Barraca de l’Orri Vell, Pla del Gorg, Estany del Tarter, Jaça de les Eugues, Serra Cavallera, Turó de la Parcel•la. Puig Estela, Puig de Coma d’Olla, Pla de la Lleona, Pla de Moreroles, arbre solitari, Font del Boix, Estany de Can Roca, Prat de Porquer, Foranques, Prat de Porquer, Camí de l’Orri Vell, Santa Magdalena de Puigsac (1) 

Recorregut: 

Deixem enrere Santa Magdalena de Puigsac (1) i continuem per la mateixa pista en direcció Sud-est. Més endavant, obviem el primer pal indicador que per la dreta ens duria al cim del Taga. 

Xino-xano, continuem pel Camí de l’Orri Vell en suau i mantinguda puada per boscos i prats de pastura de Foranques i Prat de Porquer fins un segon pal indicador. 

En aquest punt, continuem endavant obviant el camí de la dreta, doncs es per on tornarem de baixada. Sense pèrdua, seguim pel Camí de l’Orri Vell que ronda per la vessant obaga de la Costa de l’Home Mort fins el Collet de Puigllangord mentre les vistes s’eixamplen per tots costats. 

Seguim pel camí esmentat fins la Barraca de l’Orri Vell, per continuar pel Pla del Gorg fins el glaçat Estany del Tarter. 

Flanquegem l’Estany del Tarter i prenem un corriol que remunta en direcció Est. 

Xau-xau, continuem en sostinguda pujada fins la Jaça de les Eugues on anem regirant en direcció Sud per anar a buscat la carena de la Serra Cavallera. 

Seguim per l’ampla carena de la serra fins el Turó de la Parcel•la gaudint de les vistes a banda i banda. Prosseguim la caminada i sense pèrdua, ens plantem al capdamunt del Puig Estela. 

Cim, vèrtex geodèsic, inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims de referència. 

Les vistes son esplèndides i podem distingir el Puigmal (segona muntanya més alta, després del Carlit, del Pirineu Oriental), Taga, Tossa d’Alp, Puig Cerverís i un bon grapat dels cims de l’Olla de Nuria. Després de la contemplació, continuem per la carena fins el proper Puig de Coma d’Olla, tot fruint de l’observació d’un parell de voltors que planegen majestuosament. 

Ara, en mantinguda baixada anem davallant fins la proximitat de la Portella d’Ogassa, punt de pujada des de Sant Martí d’Ogassa, per anar regirant en sentit Nord. 

Sense traça definida, més abaix, enllacem pel Pla de la Lleona amb el marcat corriol de baixada, tot gaudint de les gralles que dansen per les costes del Puig de coma d’Olla. 

Continuem davallant suaument pel Pla de Moreroles amb un arbre solitari com a punt de referència. Més encaixonats, passem per la Font del Boix i seguidament arribem a l’Estany de Can Roca o Estany de la Font del Boix, una zona humida de gran interès biològic per a la reproducció d’amfibis de muntanya mitjana i alguns invertebrats, a més de ser un punt d'abeurament per a tota mena de fauna salvatge. 

Xino-xano anem fent camí entre prats de pastura com la de les Foranques, entre d’altres, i enllacem amb el Camí de l’Orri Vell que ens durà sense pèrdua dins a Santa Magdalena de Puigsac (1). 

Notes: 

(1) Santa Magdalena de Puigsac, també coneguda com a Santa Margarida de Pardines, és una capella isolada situada al nord de la Serra Cavallera, al nucli de Puigsac, al municipi de Pardines, a la comarca del Ripollès. 

Santa Magdalena de Puigsac és una capella isolada situada a la serra Cavallera, prop del nucli de Pardines. 

És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Magdalena de Puigsac es va construir al segle XII i va ser consagrada el 1176 pel bisbe d'Urgell, Arnau de Preixens. Al segle XVIII va ser molt transformada, afegint-li dues capelles laterals, eliminades en la restauració, que donaren a la planta la forma de creu i també s'obrí a la façana sud un nou portal d'accés. Actualment aquests elements barrocs han desaparegut, excepte el portal, degut a la restauració portada a terme per l'arquitecte Joan M. de Ribot. A l'interior es conserva una imatge de Sant Antoni de Pàdua, de fusta policromada, realitzada al segle XVIII. 

Breu: 

Ruta per esplèndids miradors de la Serra de Cavallera. 

Una ruta que transita per un entorn de gran bellesa paisatgística amb diferents ingredients afegits. 

Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més aquests cims de referència. Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya. 

Els caminants: Josep i Mercè