Parc Natural de la Serra de Collserola és la denominació oficial del parc de Collserola, un parc de 8.259 hectàrees situat a la serra de Collserola que gaudeix de protecció oficial des de 1953 i l'any 2010 va ser declarat parc natural per la Generalitat de Catalunya.
El parc es troba repartit en nou termes municipals (Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Esplugues de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, el Papiol, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern) i és gestionat pel Consorci del Parc de Collserola que inclou la Diputació de Barcelona i els municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Desnivell: + 650 metres aprox.
Distància: 12,50 Km. aprox.
Punt de partida: Trinitat Nova.
Estació de Trinitat Nova - Metro línia 4 (L4)
Ruta:
Trinitat Nova, Mirador de Torre Baró, Torre del Baró (1), Carretera antiga d’Horta a Cerdanyola, Coll de Canyelles, Turó Blau, Turó d’en Segarra, Pi pinyoner (gronxador), Turó Sui, Coll de la Ventosa, Carretera del cementiri de Cerdanyola, Passeig de les Aigües, PR C-35, Carretera d’Horta a Cerdanyola, PR C-35, Turó de Valldaura, Pas del Rei, Turó de Margarola (2), PR C-35, Vista Rica, Carretera del Tibidabo, PR C-35, Font de la Salamandra, Font del Coll de la Vinassa, Camí de Sant Cugat, Font del Canet, Centre d’informació del Parc, Passeig dels Plàtans, Font Joana, Font dels Plàtans, Camí del Fondal, Baixador de Vallvidrera
Recorregut:
Sortim en direcció Nord-oest pel carrer de Maria Zambrano i Passeig del Bosc de Roquetes per cercar un corriol que s’enfila decididament fins el Mirador de Torre Baró o Castell del Baró.
Desprès de gaudir de les vistes de la metròpolis, ens apropem a visitar la Torre del Baró (1).
Creuem la Carretera antiga d’Horta a Cerdanyola i seguim pel corriol fins al Coll de Canyelles.
Més endavant, ens desviem per la dreta i per enfilar-nos al modest Turó Blau.
Tot seguit, tornem al camí que havíem abandonat i continuem fins al Turó d’en Segarra.
Seguim fins al Pi Pinyoner que disposa, segons el vandalisme, d’un gronxador amb bones vistes de la ciutat.
Prosseguim fins al proper Turó Sui per davallar ràpidament fins el Coll de la Ventosa.
Creuem la Carretera del Cementiri de Collserola i més endavant enllacem amb el transitat Passeig de les Aigües.
Continuem pel Passeig de les Aigües per enllaçar més endavant amb el PR C-35.
Sense pèrdua, seguim el PR C-35 fins creuar, per sobre, la Carretera de Carretera d’Horta a Cerdanyola.
En poca estona, prenem per la dreta un corriol que remunta decididament fins el Turó de Valldaura.
Gaudim de les vistes panoràmiques de tot l’entorn, La Mola i Montserrat entre d’altres i continuem endavant.
Passem pel Pas del Rei i remuntem fins el Turó de Margarola (2) que també disposa d’esplèndides vistes de tot l’entorn.
Cim, vèrtex geodèsic, inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims de referència.
Continuem la caminada i sortim novament al PR C-35 pel que continuem, sense pèrdua, fins a Vista Rica.
Prosseguim, creuem la Carretera del Tibidabo i uns metres més endavant, tornem a prendre el PR C-35.
Més endavant, ens desviem un xic per visitar la propera Font de la Salamandra.
Tornem al PR C-35 pel que caminem fins a la cruïlla de camins i Font del Coll de la Vinassa.
Seguim pel Camí de Sant Cugat fins el seu final, per on regirem a mà dreta per anar a cercar la frondosa Font del Canet.
Continuem pel camí, que abandonem per la dreta, per anar a cercar la pista que es dirigeix cap al Centre d’informació del Parc.
Girem pel Passeig dels Plàtans i en breu ens apropem a visitar la Font Joana.
Tornem al passeig i de seguida trobem la Font dels Plàtans.
Seguim pel mateix passeig per continuar pel Camí del Fondal que ens duu directament al Baixador de Vallvidrera.
Notes:
(1) La Torre del Baró o 'Castell de Torre Baró' és un edifici protegit com a bé cultural d'interès local que s'aixeca sobre un dels turons més orientals de la carena de Collserola que dóna al pla de Barcelona. Ha esdevingut la imatge més representativa del barri de Torre Baró.
La Torre Baró actual, de 1905, que pren el nom d'una antiga casa del Baró de Pinós, és situada en un replà del Puig de les Roquetes. És una construcció inacabada de tipus neomedieval i formes de castell. Té tres cossos que formen tres torres.
El Patronat Metropolità de Collserola l'ha restaurat i ha condicionat els accessos i l'entorn. També s'ha bastit un gran mirador amb vistes al Barcelonès.
(2) El Turó de la Magarola o Turó del Maltall de Magarola és un turó de 430 metres a la intersecció dels termes municipals de Barcelona (Barcelonès) i Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), a la serra de Collserola. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic.
Des del 1988 s'hi realitza als mesos de setembre i octubre el seguiment de la migració tardoral d'ocells rapinyaires, i al cim s'ha construït una plataforma de fusta, equipada amb plafons informatius, per a allotjar els participants. L'espècie més vista en aquest seguiment és l'aligot vesper (Pernis aviporus), que també ho és en la majoria d'estacions de Catalunya en què es fa un seguiment semblant, seguida del xoriguer (Falco tinnunculus) i l'arpella (Circus aeruginosus).
Pel mateix cim hi passa el sender de gran recorregut GR 92, i a pocs metres el GR 6. El nom "Magarola" apareix esmentat el 985 com a "Magerova" o "Magarova" referit a un altre lloc prop de Sant Cugat. Posteriorment va ser adoptat per una família burgesa de Barcelona i aplicat a diferents lloc on tenien possessions, començant pel palau Magarola del carrer Portaferrissa.
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC amb el nom de Turó de Magarola.
Breu:
Interessant caminada que ronda pel llom de la Serra de Collserola per un seguit de pistes, camins i corriols.
També passem per diferents turons i ens apropem a diferents fonts per afegir sal i pebre a la caminada.
Un parc, annex a la gran vila de Barcelona, esplèndid pulmó de la ciutat que ofereix caminades de muntanya en temps de confinament municipal.
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona passejada de muntanya.
Els caminants: Josep, Raquel i Worphi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada