Lo Piolet

Sostre Comarcal del Garraf

El Parc del Garraf és un espai d'interès de natural de 12.820 hectàrea, situat entre les comarques del Baix Llobregat, l'Alt Penedès i el Garraf.

El parc el formen dues grans unitats ben diferenciades geològicament: una, de roques calcàries, i dolomies i una petita banda de gresos vermellosos, a l'extrem oriental del parc.

La pedra calcària és la que compon gairebé la totalitat del massís, la qual, en contacte amb l'aigua i l'aire, ha proporcionat, per fenòmens càrstics: coves, avencs, dolines i rasclers.

La original fauna que hi viu, està formada per una sèrie d'espècies adaptades a aquestes peculiars condicions meteorològiques feréstegues.

Desnivell: + 540 metres aprox.

Distància: 14 Km. aprox.

Punt de partida: Olivella.

Des de Sitges o des de Vilafranca del Penedès, anem a cercar la carretera BV-2111 que ens duu a la població d’Olivella.

Podem estacionar el vehicle al centre del poble.

Veure punt de partida a Google Maps.

Ruta:

Olivella, Església de Sant Pere i Sant Feliu, Camí Blanc, Cal Muntaner, Riera de Begues, Cova de Cal Muntaner, Barret del Rector, Safareig i Font del Rector, Església del Castell Vell, Pou Francí, Puig de la Mola, Balmes del Puig de la Mola, Corral de l’Esquerrà, Avenc de l’Esquerrà (1), Pou Tancat, Barraca del Borregaire, Camí del Pou Tancat, Coll del Triador, Olivella

Recorregut:

Abans de començar la caminada, ens apropem a visitar l’església de Sant Pere i Sant Feliu, que en aquestes dates resta guarnida amb decoracions nadalenques i un bonic pesebre.

A continuació, baixem per unes escales que fent ziga-zagues surten a un carrer cimentat.

Continuem per la dreta per fins enllaçar amb la carretera BV-2111, però l’abandonem immediatament per la carretera del Rat-Penata la Plana Novella i Olivella.

Novament, en pocs metres, abandonem la carretera esmentada i prenem un camí per l’esquerra que ens duu a Can Muntaner.

Passen pel costat esquerra de Can Muntaner i continuem per un camí, envoltat de margallons (2), proper a la riera de Begues.

Més endavant, caminem per la llera de la riera fins que apareix per la nostra esquerra la Cova d’en Muntaner.

Una gran cavitat d’unes mides de 9 metres d’alçada x 19 metres d’amplada i 21 metres de recorregut.

Abandonem la riera i enfilem per un corriol fins un mirador de la pròpia cova d’en Muntaner.

Enllacem amb un sender senyalitzat SL, pel que continuem fins sortir a una pista per la que prosseguim per l’esquerra.

Seguim pel Camí de Pou Tancat fins al Barret de Rector, situat a la nostra dreta.

Reprenem el camí en suau pujada i ens apropem a veure els Safareig i la Font del Rector.

Tornem a la pista i seguim avançant fins una mena de collet i cruïlla de camins.

Per l’esquerra anem a visitar les restes de l’església del Castell Vell que gosa de bones vistes, des d'aquest punt podem divisar el Puig de la Mola.

Tornem a la mena de collet esmentat i seguim per un sender prou fresat amb abundant vegetació fins al Pou Francí.

Continuem, obviant camins que venen per la nostra esquerra fins a una cruïlla amb indicacions.

Seguim caminant per la dreta, amb bones vistes, fins una nova cruïlla que enllaça amb el GR-92.3.

En tot moment la presencia de margallons (2) mostra una abundància exultant.

Enfilem la pujada definitiva al Puig de la Mola, sense pèrdua, per un costerut i pedregós corriol.

Al capdamunt del Puig de la Mola trobarem una enorme torre de guaita i un punt geodesic.

Sostre comarcal del Garraf i cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC.

Interessant repte que ens ofereix l’ascensió a un munt de cims que d’altre manera no hi pujaríem, sovint per desconeixement.

El cim ens brinda una esplèndida visió panoràmica de tot el massís per la seva privilegiada ubicació.

Després d’un petit repòs, tornem pel mateix corriol, però ens desviem momentaneament a mà esquerra per a anar a visitar les petites Balmes del Puig de la Mola, ubicades sota el cingle del propi puig.

Tornem a la cruïlla i continuem per la dreta i GR-92.3 fins a les restes del Corral de l’Esquerrà.

Seguim per un corriolet que davalla suaument fins a una pista, propera a l’avenc que anem a visitar.

En pocs metres, a mà esquerra trobarem la gran boca d'entrada a l'avenc de l'Esquerrà (1).

Desfem el camí fins a les restes del Corral de l’Esquerrà i seguim per un corriol que s’enfila tot just al davant.

Més endavant, sortim a la primera cruïlla del camí d’anada per continuar pel Camí de Sant Pere de Ribes a Olesa de Bonesvalls.

Xino-xano, caminem còmodament per l’ampla pista, i enllacem amb el Camí de Pou Tancat que ens duu, sense pèrdua, al mateix Pou Tancat.

Continuem fins a la Barraca del Borregaire, una barraca ben conservada de pedra seca.

Abandonem la pista anterior i prenem per l’esquerra un corriol que puja fins al Coll del Triador. Seguidament, davallem una estona fins que sortim a la carretera del Rat-Penat a la Plana Novella i Olivella.

Travessem la carretera citada, amb atenció, i continuem de l’altre banda per un camí que desemboca a la població d’Olivella.

Nota:

(1) L'avenc de l'Esquerrà és la cavitat més important del massís del Garraf, consta de tres vies, conegudes com: Via Normal - Anna Maria Pallejà; Via Rat-penat; i Via Lamarca-Torras. El seu desnivell contrastat topogràficament és de -291,4 metres, mentre que el recorregut també contrastat, és de 1.938 metres, resultat de la suma de la topografia de 2007 més la topografia del Meandre dels Ribetans: 1784 +154. Aquí caldrà afegir el recorregut del tram final de la Via Anna i alguns petits conductes laterals explorats per la SES ' GE Ribes, dels quals no hi ha topografia contrastada però que de ben segur faran arribar a superar, potser per poc, els 2000 metres de recorregut total.

(2) El margalló és endèmic de les regions mediterrànies, com ara el vessant oriental de la península Ibèrica, Occitània, Itàlia, Malta, Tunísia, Algèria i Marroc, tot i que també es pot trobar a Portugal. És una planta pròpia del litoral i el prelitoral i és inexistent a les terres de l'interior. El Parc del Garraf es un terreny idoni pel desenvolupament d’aquesta espècie, tal i com podeu llegir en el següent ENLLAÇ.

Breu:

Avencs, coves i margallons (2) formen part d’aquest paisatge tan peculiar com feréstec.

Una ruta molt completa e interessant que ronda pel vessant més frondos del Parc del Garraf.

Tot un seguit d’ingredients fan la ruta molt variada i amena.

Igualment les vistes son molt gratificants en totes les direccions.

Hem estirat les cames i hem fruit d’una rodona jornada de muntanya per aquestes contrades.

Els caminants: Josep i Josep M.