Lo Piolet

Maresme en estat pur

El repte dels 30 turons del Maresme neix amb la finalitat de conèixer el nostre entorn més proper, la comarca del Maresme, a través dels diversos turons que la configuren.

És una activitat que consisteix en assolir 30 turons, d’un llistat de 40 que han estat seleccionats i assolits pel Comitè dels “30 Turons del Maresme”, d’un total de 248.

Amb aquest llistat es pretén donar una àmplia visió de la comarca.

El Maresme, una comarca abocada a la mar Mediterrània, que comprèn part de les comarques naturals de les serres de Marina, Montnegre i Corredor.

Aquesta riquesa geomorfològica fa que el Maresme sigui una comarca litorenca amb forts contrasts i una gran diversitat de paisatges, fauna i vegetació.

Desnivell: + 200 metres aprox.

Distància: 5,5 Km. aprox.

Punt de partida: Sant Bartomeu de Cabanyes.

Des de la carretera C-33, prenem la sortida 13 de l’AP-7 i ens apropem fins a Vilanova del Vallès.

Continuem per la carretera BV-5001 fins a la Roca del Vallès.

Seguim per la carretera BV-5106 fins a Sant Bartomeu de Cabanyes on estacionem el vehicle.

Veure punt de partida a Google Maps.

Ruta:

Sant Bartomeu de Cabanyes, Camí de Céllecs, Torre de Céllecs, Mirador de Céllecs, Turó de Céllecs (1), Poblat ibèric del Turó de Céllecs (2), Turó Rodó, Can Tarascó, Mas de Céllecs, Sant Bartomeu de Cabanyes.

Recorregut:

Obviant el Camí de Céllecs, sortim en direcció Oest per un corriol que transita pel bosc.

Més endavant, regirem en sentit Sud per sortir i enllaçar amb el Camí de Céllecs pel que continuem. Novament, més endavant, per la dreta, abandonem el camí esmentat i avancem per un corriol per apropar-nos a la Torre de Céllecs, torre de guaita.

Baixem de l’altre costat i enllacem novament amb el Camí de Céllecs fins el Mirador de Céllecs que disposa d’unes esplèndides i panoràmiques vistes de l’entorn.

Pocs metres més endavant, abandonem novament el camí i ens apropem per l’esquerra fins al Turó de Céllecs (1).

Cim inclòs en el llistat dels 100 cims més emblemàtics de Catalunya segons l'ICGC.

Reptes que ens fa conèixer i transitar per aquests modests cims que segurament d’altre manera, no hi haguéssim pensat de anar-hi.

Al costat del Turó de Céllecs (1), s’hi troba l’interessant Poblat ibèric del Turó de Céllecs (2) que òbviament val la pena donar-li una ullada.

Desfem la pujadeta i tornem al Camí de Céllecs per continuar fins al Turó Rodó.

Un turó enlairat al que hem de pujar per un corriolet, pel seu darrere, al capdamunt del seu punt geodèsic.

Hem anat obviant altres turons mencionats a diferents mapes doncs normalment no gosen de cap atractiu afegit ni de bones vistes de l’entorn per la seva densa vegetació.

Xino-xano, anem caminant per aquest paisatge purament mediterrani, granit, pi roig, sol sorrenc i altres conceptes que el caracteritzen.

Regirem en sentit Nord-est i caminem per aquesta còmoda pista fins a Can Tarascó.

Xau-xau, avancem sense pèrdua fins el Mas de Can Céllecs.

Ja per acabar aquesta curta caminada, seguim fins a Sant Bartomeu de Cabanyes, on tenim estacionat el vehicle.

Nota:

(1) El turó de Céllecs o Séllecs o Turó Gros és un cim de 536 m d'altitud situat entre els municipis d'Òrrius, a la comarca del Maresme, i de Vilanova del Vallès, al Vallès Oriental.

Juntament amb el Turó de Mataró (506 m), situat més al nord, i el Turó Rodó (535 m), situat més al sud, forma la muntanya de Céllecs, que està constituïda per granit i sauló i forma part de la Serralada de Marina, integrada, al seu torn, en la Serralada Litoral Catalana.

Al turó de Céllecs hi ha les restes del Poblat Ibèric del Turó de Céllecs (2).

El turó és un bon mirador tant del Vallès com del Maresme, ja que és un dels més alts de la zona.

(2) El Poblat ibèric del Turó de Céllecs, amb una superfície aproximada de 4 Ha, era un dels poblats més importants del Vallès Oriental.

Només s'hi han fet dues petites campanyes d'excavació als anys 70 i 80, i encara és un gran desconegut (alguns arqueòlegs consideren que va ésser més important que el poblat ibèric de Burriac de Cabrera de Mar).

Tenia una muralla d'una amplada mitjana d'un metre que envoltava tot el recinte, torres de planta quadrangular (se'n conserven restes d'una) i gran quantitat d'estructures d'habitatge.

La primera ocupació seria del Bronze Final cap al segle VII aC i la muralla es va aixecar entre finals del segle III aC i principis del segle II aC (aquesta és l'època de les lluites entre romans i cartaginesos pel domini de la península Ibèrica).

Sembla que el poblat es va expandir durant la primera meitat del segle II aC, indicant això que no va ésser destruït per les campanyes del cònsol Cató i que va conviure amb el món romà fins que poc després fou abandonat.

Breu:

Caminada curta i agradable (malgrat el plugim) que transita per un entorn mediterrani de gran bellesa.

Caminem endinsant-nos per camins, turons, corriols, pistes i miradors que disposen aquestes muntanyes. Tot un pulmó, ple de natura, fauna i vegetació.

Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer aquesta serralada.

Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya.

Els caminants: Josep, Mercè, Raquel i Worphi