Maresme en estat pur
El repte dels 30 turons del Maresme neix amb la finalitat de conèixer el nostre entorn més proper, la comarca del Maresme, a través dels diversos turons que la configuren.
És una activitat que consisteix en assolir 30 turons, d’un llistat de 40 que han estat seleccionats i assolits pel Comitè dels “30 Turons del Maresme”, d’un total de 248.
Amb aquest llistat es pretén donar una àmplia visió de la comarca.
El Maresme, una comarca abocada a la mar Mediterrània, que comprèn part de les comarques naturals de les serres de Marina, Montnegre i Corredor.
Aquesta riquesa geomorfològica fa que el Maresme sigui una comarca litorenca amb forts contrasts i una gran diversitat de paisatges, fauna i vegetació.
Desnivell: + 550 metres aprox.
Distància: 15 Km. aprox.
Punt de partida: Carrer de la Riera de Capaspre.
Des de la carretera C-32, arribats a Calella, per la carretera N-II i pugem pel Carrer de la Riera de Capaspre.
Estacionem el vehicle pel voltant. Veure punt de partida a Google Maps.
Ruta:
Calella, Torrent del Roig, C-32, Puig de Popa, Turó de les Guilles, Coll de l’Era d’en Móra, Ca l’Estolt, Camí de Ca l'Estolt a Can Carreres, el Turó de la Punta de Garbí, Turó de Llevant, Turó de la
Torre, urbanització Can Carreres, Carretera de Can Carreres, C-32, Carretera de Hortasavinya, urbanització de Sant Quirze, Turó de Sant Quirze, Turó del Parc Dalmau, Turó d’en Maresme, Riera de Calella, Calella
Recorregut:
Sortim en direcció Nord-oest, per un camí sorrenc, proper al Torrent del Roig.
Continuem endavant, i passem per sota de l’autovia C-32.
De l’altre costat seguim amunt, fent marrada a esquerra i dreta per enfilar els últims metres fins al capdamunt del rocós Puig de Popa.
Gaudim de les vistes de la costa i continuem en sentit Nord-oest fins la proximitat del següent turó.
Arribem a una pista de terra i continuem per l’esquerra fins al capdamunt del Turó de les Guilles.
En aquet cim hi ha un pal indicador que informa que estem al Puig de Golinons.
S’ha de dir que tot els mapes consultats, situen aquest Puig un xic més amunt, proper al Turó de l’Home Mort.
Xino-xano, seguim pel PR-C146 fins al Coll de l’Era d’en Móra que disposa d’una petita plana.
Continuem pel PR esmentat i passat les runes de Ca l’Estolt, abandonem el PR i seguim pel Camí de Ca l'Estolt a Can Carreres.
El corriol puja decididament i més endavant regira en sentit Est per anar a cercar el Turó de la Punta de Garbí.
Un turó força deslluït doncs hi ha instal•lada una estació d’ajuda a la navegació aèria que serveix perquè els avions sàpiguen a quina distància es troben del terra, alhora que dona suport a l’entrada i la sortida dels avions pel nord-oest de l’aeroport de Barcelona. Les seves principals funcions són “proporcionar navegació i posicionament”.
Continuem planerament, per un seguit de carrers entre urbanitzacions una mica anàrquiques fins arribar a carrer Tossa.
Seguim aquest carrer que es recargola i ens duu, sense pèrdua, al Turó de Llevant, vèrtex geodèsic.
Desfem el carrer de Tossa per continuar per Carrer de Caldetes, Carrer de Llavaneres i Carrer de Lloret fins el proper Turó de la Torre.
Un turó també prou deslluït que disposa de diverses instal•lacions i zona d’esbarjo.
Cal fer una recerca pel voltant per trobar el prou amagat punt geodèsic corresponent.
Continuem, en davallada, pel mateix carrer fins arribar al difuminat Turó de l’Alomar.
Seguim per la Carretera de Can Carreres fins que passem novament per sota de l’autovia C-32 i continuem per la Carretera de Hortasavinya per endinsant-nos a la població de Calella.
Regirem per la urbanització de Sant Quirze fins al difuminat Turó de Sant Quirze.
Caminem pel bosc fins el Turó del Parc Dalmau i un cop dintre ens apropem fins el Turó d’en Maresme.
Desfem el camí i sortim del parc esmentat per continuar baixar per Carrer de Sant Quirze i anar a buscar la Riera de Calella.
Per acabar, caminem els últims metres fins on tenim estacionat el vehicle.
Breu:
Caminada per la Serralada Litoral Catalana, un immillorable balcó de la Mar Mediterrània.
Caminem endinsant-nos per camins, turons, corriols, pistes i miradors que disposen aquestes muntanyes. Tot un pulmó, ple de natura, fauna i vegetació.
Aquesta ruta la podríem dividir clarament en dues parts.
La primera part, més agradable, transita per camins i corriols de muntanya
La segona part, més deslluïda, transita excessivament per un seguit d’urbanitzacions i carreteres.
Finalment rematem la caminada endinsant-nos per Parc Dalmau per compensar una mica.
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer aquesta serralada.
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya.
Els caminants: Josep i Mercè
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada