El punt culminant de la Serra de Curull
La Serra de Curull, continuació de la Serra de Bellmunt i també a cavall entre les comarques d’Osona i del Ripollès, és un lloc idíl•lic per anar-hi totes les estacions de l’any.
Tapissat de boscos exuberants i creuat per rierols d’aigua transparent no ens cansarem d’admirar els seus racons encisadors.
Desnivell: + 720 metres aprox.
Distància: 13,30 Km. aprox.
Punt de partida: Vidrà.
Per la carretera C-17 i sortint per Sant Quirze de Besora, prenem la carretera BV-5227 que ens durà, sense pèrdua, fins a la població de Vilà.
A l’entrada del poble, trobarem un ampli estacionament pels vehicles.
Veure punt de partida a Google Maps.
Ruta:
Plaça de l’Ajuntament, Pont romànic, Salt del Molí, PRC-47, Camí de la Salgueda, Mas La Salgueda, Coll de Puig Curull, Coll de la Coma, Puig de les Àligues, Coll de la Coma, Baga de Curull, Camí de la Vila Vella, PRC-47, Vidrà
Recorregut:
Avancem en sentit Nord-est i de seguida trobem un rètol que, per la dreta, ens mena cap al Salt del Molí i la Tosca de Degollats.
Passem pel costar d’una granja ramadera i continuem caminant, en direcció Sud, en suau baixada fins una torre elèctrica d’alta tensió.
Continuem davallant pel mig del bosc, sense pèrdua, fins arribar al Pont romànic sobre el riu Ges, datat de l’any 1846.
Creuem pel pont i continuem el lleugera pujada i a continuació baixem decididament per un corriol, sovint humit, fins a la part superior del Salt del Molí.
Tornem al camí que havíem abandonat per davallar definitivament fins a la base de l’espectacular Salt del Molí.
Si el riu Ges porta un cabdal prou abundant, gaudirem de valent contemplant aquest esplèndid salt d’aigua.
Creuem a l’altre banda del riu Ges per una mena de pilones que ens faciliten el pas per continuar pel PRC-47 en direcció a Sant Pere de Torelló.
En poca estona, abandonem el PRC-47 i seguim, per l’esquerra, pel Camí de la Salgueda.
Una pista per la que transitem còmodament en lleugera i mantinguda pujada.
Xino-xano, anem fent camí sempre propers al Torrent de la Salgueda, fins arribar al Mas La Salgueda.
Seguidament, anem al darrera del Mas esmentat per anar a cercar el corriol que s’enfila decididament en direcció Nord-est, fins arribar al Coll de Puig Curull.
Obviem el Puig Curull i seguim endavant, ara més planerament, fins al proper Coll de la Coma.
En aquest punt hi ha un rètol que ens indica el camí a seguir per pujar al Puig de les Àligues.
Enfilem muntanya amunt pel corriol que ens situa sota una petita grimpada que superem fàcilment per situar-nos al capdamunt del Puig de les Àligues.
Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC.
Un repte que ens ofereix l’ascensió a un munt de cims que d’altre manera no hi pujaríem, sovint per desconeixement.
El Puig de les Àligues, també anomenat Puig de l'Àliga i Pic de l’Àliga segons el mapa consultat, es troba al municipi de Sant Pere de Torelló, a la comarca catalana d'Osona i es el punt culminant de la Serra de Curull.
Gaudim de les magnifiques vistes mentre anem identificant cims com el Pedraforca, Montserrat, Serra del Cadí, Canigó, Puigmal, Costabona i un grapat més de cims de renom.
A continuació, desfem el camí fins al Coll de la Coma i davallem per la dreta, en sentit Nord.
Davallem, sense marques ni fites, seguint el torrent que baixa pel llit de la Baga de Curull.
Amb una mica de intuïció i sentit comú, anem davallant, força estona, pel mig de la frondosa fageda, a voltes canviant de vessant del torrent fins que sortim a la pista del Camí de la Vila Vella.
Per la esquerra, continuem per aquesta pista que ronda propera al Rierol de la Vila Vella.
Després d’una bona estona, propers a Vidrà, abandonem el Camí de la Vila Vella i prenem un camí, novament amb les marques del PRC-47, que en mantinguda pujada ens acosta a la població de Vidrà.
Últims metres pel Carrer de Cuiret fins a l’entrada del poble, on tenim estacionat el vehicle
Breu:
Bona caminada, en aquesta ocasió farcida de neu, que ronda per la Serra de Curull, endinsant-nos per camins, ponts, fagedes, torrents, corriols i una petita grimpada.
També hem fruit de l’espectacular salt d’aigua que gosava d’un bon cabdal, oferint-nos una esplèndida i refrescant imatge.
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes d’aquesta comarca.
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya.
Els caminants: Jesús i Josep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada