Aneto 3404

---

Un cim d’obligada ascensió 

El pic d'Aneto és el més alt dels Pirineus i de l'Aragó. La seva altitud és de 3.404 metres. Al seu cim s'hi va instal•lar una creu de ferro de bona mida i una imatge de la Verge del Pilar, patrona d'Aragó. Forma part del massís de la Maladeta i, situat al vall de Benasc , està constituït per terrenys paleozoics de naturalesa granítica i materials mesozoics . En la seva cara Nord, a partir dels 2.810 m aproximadament, resideix el major glacera dels Pirineus, amb unes 100 hectàrees de superfície. Està, igual que molts al món, en franca regressió com a conseqüència del canvi climàtic . Es calcula que en els últims 100 anys ha perdut més de la meitat de la seva superfície, i que en 30 o 40 anys pot arribar a desaparèixer. 

Desnivell: +1.500 metres aprox.

Distància: 17 Km. aprox.

Punt de partida: Refugi de Coronas.
Per la A-139, passats 6 Km aprox. des de Benasque , hi ha un desviament a la dreta cap al Pla de Senarta. Es creua l'esplanada i al fons es pren una pista que puja per la dreta . De seguida es troba la cadena que barra el pas durant els mesos d'estiu. Cal mirar el calendari que facilita l’Ajuntament de Benasque on podrem veure si l’accés resta obert, sinó s’ha de prendre un Bus (força car) que surt del mateix Pla de Senarta fins al Refugi de Coronas. Es continua uns 9 quilometres aprox. per una pista en bon estat, fins al refugi de Coronas (antigament anomenat refugi de Pescadores). Un refugi lliure, bastant malmès per l’incivisme del personal, que disposa d’un radiotelèfon en cas d’emergència. 

Ruta: 
Refugi de Coronas - Barranc de Coronas - Cabana de Coronas - Ibonet de Coronas - Pleta de Coronas - Ibones de Coronas - Glacera de Coronas - Coll de Coronas - Glacera de l’Aneto - Pont de Mahoma (1) - Aneto - Pont de Mahoma (1) - Glacera de l’Aneto - Coll de Coronas - Glacera de Coronas - Ibones de Coronas - Pleta de Coronas - Ibonet de Coronas - Cabana de Coronas - Barranc de Coronas - Refugi de Coronas

Recorregut: 
Divendres = Aproximació al Refugi de Coronas 
Sortim de la civilització cap al tard amb l’idea de fer nit al refugi esmentat i atacar el cim al dia següent. Ja fora de temporada turística i perquè ja és una hora avançada, la pista no està barrada amb la cadena i podem arribar fins al mateix refugi de Coronas. El refugi presenta un aspecte desidiós per la incivilització i el mal ús d’aquest aixopluc. Hi ha gent que ja està dins del sac i ocupa l’únic i petit tros que està condicionat com a llitera. En silenci busquem, a les fosques, un raconet al terra i fem nit com podem.
Dissabte = Cim i retorn a la civilització 
De bon matí, traiem el nas i observem un cel ras que fa preveure un bon dia, bones sensacions. Des del pont que hi ja just abans d’arribar al refugi, sortim en direcció Nord-est seguint la llera del riu que baixa pel Barranco de Coronas. També es pot seguir per la pista, també GR-11, en direcció Est per abandonar-la més endavant regirant cap a l’esquerra anant a cercar el nostre camí. Ja enllaçats els camins, passem per un cartell ens indica el sentit de la marxa cap a els Ibones de Coronas. Seguim endavant enmig d’aquesta exuberant natura, arbres, salts d’aigua, flors, aus, bestioles i tots els components d’un paisatge d’alta muntanya. Continuem pel Barranco de Coronas, deixant enrere la vegetació, fins que arribem a la Cabana de Coronas i a continuació a l’Ibonet de Coronas que forma una mena de petit circ per sota de la Pleta de Coronas. En mantinguda pujada, seguint les fites, el voregem pel seu marge dret i anem regirant en direcció Nord-est. Més endavant anem regirant en direcció Nord fins arribar a l’Ibón Inferior de Coronas. Creuem el torrent i voregem l’Ibón esmentat pel seu marge esquerra en lleugera direcció Nord-oest. Xino-xano, arribem al més gran dels Ibones de Coronas, l’Ibón Medio de Coronas des d’on es divisa clarament el nostre objectiu. Podem vorejar aquest Ibón Medio de Coronas pels dos marges. Pel marge esquerra és la ruta que seguint recte aniríem a l’Aragüells i Cresta de Cregueña, que abandonaríem per girar en sentit Est en direcció al Collado de Coronas. Pel marge dret anem més directe cap al Collado de Coronas. D’una manera o altre enfilem amunt per una mena de tartera avançada de la minsa Glacera de Coronas. Més amunt trepitgem neu, una neu glaçada degut a les baixes temperatures de la nit i ens obliga a calçar-nos els grampons per a més seguretat. Arribem al Collado de Coronas on s’ha de grimpar obligatòriament uns quants metres. Amb cautela sortim al damunt del Collado de Coronas on trobem una preciosa i fotogènica aresta de neu que dóna pas a l’altre vessant. Sortim a la Glacera de l’Aneto i enllacem amb la ruta normal d’ascensió que prové del refugi de la Renclusa. No cal dir, que ambdues vessants, les vistes són realment espectaculars. La Glacera de l’Aneto presenta una neu molt dura, glaçada com un vitrall (2) pel que cal anar amb peus de plom. Enfilem el traçat carril de la ruta normal que sense pèrdua ens duu de cap al nostre objectiu. Al final del carril que ascendeix en sentit Sud, arribem a un terreny més rocós pel que pugem fins a una mena d’antesala i/o mirador del “Paso de Mahoma” (1). Hem matinat força, hem pujat a bon ritme i en conseqüència no hi ha aglomeracions al famós i temut pas. Sense més entreteniment encarem el •Pas de Mahoma” (1) amb decisió abans de que es saturi pel transit de personal. Passem el citat “Pas de Mahoma” (1) amb certa facilitat, segons apreciacions pròpies, i ens plantem al capdamunt de l’Aneto (3.404 metres). Les vistes son de primer ordre, des d’aquest mirador es veuen tots els Pirineus, vistes panoràmiques de 360º. Fem unes fotos al costat de l’atrotinada gran creu de ferro (3), tot un anagrama de l’Aneto no ben entès i respectat per segons quin personal. Des del cim ja s’aprecia certa aglomeració a l’antesala i/o mirador, uns dubten, altres esperen i altres donen per bona i acabada l’ascensió al cim eludint el compromès i potser massa mitificat “Paso de Mahoma” (1). Una estona per la contemplació i enfilem muntanya avall passant altre cop pel “Paso de Mahoma” (1), abans que es formin les típiques aglomeracions que es produeixen sovint. Anem desfent el camí de pujada, ara amb més cautela, la neu està com un vitrall (2) i qualsevol ensopegada seria complicada d’aturar. Xino-xano arribem al Collado de Coronas i desgrimpem amb atenció els pocs metres que ens situen novament a la minsa Glacera de Coronas. La resta passa per anar desfent tot el camí de pujada, anem fent alguna que altre aturada per la contemplació dins d’aquest dia radiant. Paisatge d’alta muntanya, feréstec i alpí amb agulles i crestes per tots costats. Després d’una bona estona arribem al Refugi de Coronas, ens calcem les sabates de trekking (quin gran plaer) i ens endrecem un xic abans de retornar a la civilització.

Curiositats: 
(1) Es diu que el nom de ‘Paso de Mahoma’ te a veure amb una llegenda sobre l’entrada al paradís. Albert de Franqueville fou qui va batejar amb aquest nom, aquest temut tram final que dóna accés al cim. El nom de ‘Paso de Mahoma’ prové d’una llegenda musulmana que diu que l’entrada al paradís “es tant estreta com el fil d’una simitarra sobre la que tant sols passen els justos”.
(2) Malauradament, al dia següent, ens vam assabentar de la trista noticia d’un accident mortal durant l’ascensió a l’Aneto el mateix dia que naltros pujàvem. Sembla, segons informen, que no duien piolet i no portaven la indumentària precisa per aquests tipus d’ascensions. [retall de premsa de l’incident]
(3) La localització de l'Aneto en l'àrea de transició lingüística entre les llengües catalana i aragonesa ha creat certa disputa per la simbologia. Després de la creu de Sayó de 1917, el Centre Excursionista de Catalunya va alçar una gran creu en 1951, corresposta amb una Verge del Pilar en 1956 i per un Sant Marcial en 1981 . Cap d'aquests monuments té una conservació fàcil a causa de les inclemències del temps i la lluita simbòlica de rerefons.

Breu: 
Aneto es tot un referent pels muntanyencs d’arreu. El cim més alt de tot els Pirineus, el Rei dels Pirineus i un munt més de qualificacions que fan d’aquest, un cim d’obligada ascensió. Un cim que no hi pot faltar al llistat de tot muntanyenc, s’ha de pujar un dia o altre. Tot plegat, hem gaudit d’una rodona jornada de muntanya en tots els sentits.

El grup: Álvaro - Óscar - Josep