VI Cursa dels Bombers



La meva primera cursa de mitja distancia

El meu debut al running.Tot just feia dos mesos que em vaig marcar aquest objectiu. Anar llegint molts articles de ritme aeròbic, ritme anaeròbic, planing d’entrenament i molta mes literatura. Anant entrenant amunt i avall per collserola per veure les possibilitats amb l’intencio de fer un temps respectable dins de les meves possibilitats. Vaig anar a recollir uns dies abans el dorsal 8519 i el xip a l’estació de França i anava pensant a on mi havia fotut. Obsessionat amb la cursa va arribar el gran dia. Arribo al lloc de sortida amb molta il·lusió i intriga al mateix temps. Fa un dia net i lluminós. El tret de sortida es fa efectiu. Ara si que va de bo. El primer quilòmetre es una lluita mental per controlar el ritme amb el únic objectiu de anar be els quilometres finals. Hi ha molta gent que em passa però jo tinc molt clar el meu planning de cursa. Van passant els quilometres i per al quilòmetre cinc aproximadament ja començo a fer avançaments (bastants) que em reporten confiança. Quan falten dos quilometres veig que ja ho tinc al sac. L’inici de l’últim quilòmetre faig un apreton com els atletes de veritat i enfilo la arribada com (casi) si mi anés la vida. Tot just passada la meta miro el rellotge. 00:59 minuts per fer anàlisi pensant que per ser la primera ja mi esta be. Una sensació de satisfacció per haver aconseguit (almenys per a mi) el gran l’objectiu. Passo per la devolució dels xips i em zampo la ampolla d’aigua que m’ofereixen així com l’arròs amb llet que no m’agradat mai però aquest dia esta de muerte. Be per avui ja esta el peix venut. Giro cua per anar a casa i vaig pensant ja en la propera. La cursa de la mercè al setembre ?? Podria estar bé.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada