Pic de Néouvielle  3091





Un cim angost i esquerp 

El massís de Néouvielle és un grup de muntanyes dels Pirineus a França notables per les seves llacs i el seu microclima . Gran part del massís es troba dins dels 23,13 quilòmetres quadrats de la Reserva Natural Nacional de Néouvielle ; aquesta reserva natural va ser creada el 1936 i és la tercera més antiga de França. 
El nom de Néouvielle ('neu vella') es deriva de Vielha, Neu significa “neu”' i Vielha significat "vell, i es creu que es refereixen als nombrosos glaceres que pertanyien a la regió. 

Desnivell: +1.050 metres aprox.

Distància: 10 Km. aprox.

Punt de partida: Lac d’Aubert.
Per la carretera A-138 passem pel túnel de Bielsa i entrem a França. Ara seguim per les carreteres D173, D118 i finalment la carretera D929 en direcció a la Reserve Naturelle de Néouvielle. Més endavant prenem la carretera D177 en direcció al Lac d'Orédon. En aquest punt hi ha una zona de peatge i control d’accés als vehicles. Als mesos d’estiu no està permès el trànsit de vehicles des de les 09:30 fins a les 18:30. Seguim fins al Lac d’Aubert on s’acaba la carretera i estacionem el vehicle pel seu voltant. Entrada gratuïta fora de l’horari citat i acampada permesa en la zona indicada i habilitada.

Ruta: 
Presa del Lac d’Aubert - bretxa de Barris - Glacera de Néouvielle - Aresta - Pic de Néouvielle - Aresta - Glacera de Néouvielle - bretxa de Barris - Presa del Lac d’Aubert

Recorregut: 
Dissabte = Aproximació al Lac d’Aubert 
Sortim de la civilització cap al migdia amb l’idea d’arribar fora de l’horari d’estiu, doncs tenim previst fer en tenda. Un cop a l’estacionament, busquem un raconet adient per plantar la tenda. Al costat de la pressa, hi ha un petit edifici de serveis amb sanitaris per la neteja i altres necessitats. Ens arrupin dintre del sac dintre d’una plàcida i estelada nit d’estiu.
Diumenge = Cim i retorn a la civilització 
De bon matí, traiem el nas i observem un cel ras que fa preveure un bon dia, bones sensacions. Recollim ràpidament la tenda i ens preparem per una jornada de muntanya. Sortim en sentit Sud-oest per un camí que passa uns metres per sota de la presa fins l’altre costat. Seguidament, en sentit Sud, continuem amunt evitant les parets que flanquegen la vessant Oest del Lac d’Aubert. Anem seguint les fites pel camí, prou marcat, que ens duu sense pèrdua al nostre objectiu. Quan arribem a una alçada aprox. de 2.260 metres anem girant clarament cap a la dreta en sentit Nord. Continuem fins a la bretxa de Barris a una alçada de 2.439 metres aprox. que permet el pas per l’esmolada i espectacular cresta Nord-est que baixa del Pic Ramougn. Ara davallem un xic i seguidament anem guanyant alçada per un caos de rocs en clara direcció a la bretxa de Chausenque, encara que no hi arribarem. Xino-xano anem guanyant cota mentre que les vistes s’eixamplen espectacularment. Abans d’arribar a la bretxa de Chausenque, girem cap a l’esquerra en sentit Nord-oest per una ample pala que baixa directament del cim. Ens calcem els grampons per aquest tram que passa per la minsa glacera del Néouvielle. En fort pendent, anem fent ziga-zagues mentre els grampons van cruixint al nostre pas. Superat aquest tram, arribem a un altre tram de grans blocs per on es grimpa amb facilitat fins una canal situada a l’esquerra que dóna accés al cim. Ens traiem els grampons i seguim grimpant per l’airosa aresta. Després de superar algun pas de II, un xic exposat, anem girant cap a la dreta per accedir a l’estret i esmolat cim. En un tres i no res ens plantem al capdamunt del Pic de Néouvielle (3.091 metres). Les vistes són espectaculars i ens permeten veure un munt de cims com el Turón de Néouvielle, Trois Consellers, Ramougn i les seves aèries i esmolades corresponents crestes. Igualment en la llunyania podem distingir el Monte Perdido, Balaitous, Gran Facha i un munt més de grans cims dels Pirineus. L’estret cim està compost per un amuntegament de grans blocs de granit. Restem una estona gaudint de les vistes i seguidament reprenem la tornada. El dia s’ha envolicat una mica, però de moment no presenta cap símptoma de pluja. Amb cautela, tornem a passar un altre cop pel pas exposat de l’aresta i ens tornem a calcar els grampons. Després de passar el tram de la glacera, ens traiem altre cop els grampons i a continuació anem desfent tot el camí de pujada. Amb paciència, anem baixant per la minsa glacera, el caos de rocs i altres punts significants que ens duen sense pèrdua a la presa del Lac d’Aubert. Creuem la presa, un altre cop, fins a l’altre vessant on tenim estacionat el vehicle. Ara ens calcem les sabatilles de trekking, sempre és un plaer reconfortant pels nostres resignats peus. Ens endrecem una mica i comencem el retorn a la civilització amb l’objectiu complert segons els plans establerts.

Breu: 
Un cim esquerp en un magnífic escenari de Pirineu autèntic. Malgrat les moltes hores de carretera per la distancia, paga la pena l’esforç per poder ascendir al cim d’aquesta piràmide. Qualsevol dels cims i les esmolades crestes que l’envolten mereixen el mateix reconeixement. Tot plegat hem gaudit d’una bona jornada en tots els sentits que donen forma i contingut a l’essència de la muntanya.

El grup: Josep i Mercè

Print Friendly and PDF

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada