Mulhacén  3479






El sostre de la Península Ibérica

El Mulhacén, amb una altitud de 3.478,6 metres, és el pic més alt de la península Ibèrica i el segon més alt d'Espanya després del Teide (Tenerife), de 3.718 metres. És a Sierra Nevada (serralada Penibètica, Granada) i forma part del Parc Nacional de Sierra Nevada. En el seu cim hi conflueixen els termes municipals de Güéjar Sierra al Nord i Capileira i Trevélez al Sud, així com els partits judicials de Granada i Órgiva. El seu nom ve de Muley Hacén, castellanització del nom de Mulay Hasan, avant penúltim rei nassarita de Granada al segle XV, del qual se'n diu que va ser enterrat en aquesta muntanya per estar més a prop del cel. 
Hi ha una pista de terra que transcorre pel vessant sud fins a molt prop del cim, però el pas de vehicles està restringit a partir de la Hoya del Portillo, a uns 2.150 metres d'altitud. El vessant nord és molt escarpat i s'hi pot practicar l'escalada. 
Encara que la seva altura no és excepcional, el Mulhacén és el pic més alt de la península Ibèrica, i el d'Europa fora del Caucas i dels Alps, ja que les illes Canàries i Groenlàndia, amb pics més alts, pertanyen políticament a estats europeus però geogràficament són part de l'Àfrica i d'Amèrica del Nord, respectivament. El Mulhacén també el segon cim més prominent d'Europa occidental (continental) després del Mont Blanc, i ocupa el 64è lloc en la classificació mundial de prominència. 

Desnivell: +2.250 metres aprox.

Distància: 31 Km. aprox.

Punt de partida: Capileira.
Des de la carretera A-4132 es pren la carretera A-4129 que ens duu fins a la població de Capileira. En aquesta població, hi ha diversos aparcaments, naltros deixem el vehicle al Aparcamiento Norte del Barrio del Castillo.

Ruta: 
Capileira - PR-A23 - Central elèctrica - Riu Naute - Cortijo de la Isla - Acequia Baja - Cortijo de Las Tomas - Acequia Alta - Hoya de Peñón - Refugio Poqueira - Los Lagunillos - Laguna de Mojano - Refugio de La Caldera - Laguna de La Caldera - Collado del Ciervo - Mulhacén - Laguna de La Caldera - Refugio de La Caldera - Laguna de Mojano - Los Lagunillos - Refugio Poqueira - Hoya de Peñón - Acequia Alta - Cortijo de Las Tomas - Acequia Baja - Cortijo de la Isla - Riu Naute - Central elèctrica - PR-A23 - Capileira

Recorregut: 
Dissabte = Aproximació al refugio de Poqueira 
Sortim des de Capileira (1.430 metres) pel sender PR-A23, ben senyalitzat amb pals i un panell d’informació. El sender ens duu, sense pèrdua, fins a l’antiga població de la Cebadilla. Un sender que més endavant enllaça amb una pista per la que arribem a la Central elèctrica. Passat la Central eléctrica, la pista es converteix en un sender, PR-A23, pel que anem fent ziga-zagues i guanyant cota ràpidament. Més amunt el sender es suavitza mentre anem seguint el curs del Rio Naute. Anem trobant diversos trencalls, que descartem doncs sempre hem d’anar paral•lels al riu seguint les fites de color groc. Més endavant el sender va davallant fins creuar el riu en un punt pròxim al Cortijo de la Isla. Seguidament la vall s'estreta i el sender s’enfila pel barranc flanquejat, per la dreta, amb el Tajo de Cañavate. El sender baixa al Rio Naute, i després de creuar-lo, en forta pujada per la lloma del Mulhacén deixem enrere la Acequia Baja i anem guanyant cota fins arribar al Cortijo de Las Tomas. Seguim amunt, deixant enrere la Acequia Alta, i en una estona més ja divisem el refugi ubicat en un la Hoya de Peñón. Uns metres més i arribem al Refugi de Poqueira (2.500 metres) on farem nit. Proper al refugi volten uns quants isards que s’apropen amb una confiança excessiva. Passem la nit en aquest còmode i ample edifici.
Diumenge = Cim i retorn a la civilització 
De bon matí, traiem el nas i observem un cel ras que fa preveure un bon dia, bones sensacions. Des del refugi sortim per un sender en sentit Nord-oest per on creuem el riu i seguidament anem remuntant per la vall en sentit Nord. Xino-xano anem pujant pel camí que proper al riu, ens duu primerament a Los Lagunillos i seguidament a La Laguna de Mojano. El dia resta meteorològicament perfecte, tret d’alguna que altre boirina, oferint-nos una franca ascensió. Després d’una bona estona arribem al Refugio de La Caldera (3.010 metres) envoltat de majestuosos cims de 3.000 metres com el Puntal de La Caldera i Punta de la Loma Pelada entre d’altres. Estem en territori inhòspit i auster amb alguna que altre congesta de neu, tot i que estem de ple ens els mesos d’estiu. Des de la Laguna de La Caldera surt un camí en sentit Est que es dirigeix decididament cap al cim, però és millor apropar-nos fins al Collado del Ciervo per obtenir unes millors vistes de l’esquerpa cara Nord així com d’altres puntes com La Alcazaba. Seguim aquesta última ruta i després d’aguaitar les espectaculars vistes regirem cap a la dreta per anar a cercar el camí que pujava directament des del refugi de La Caldera. Creuem alguna petita congesta i en poca estona ens plantem al capdamunt del Mulhacén (3.479 metres), sostre de la Península Ibérica. Sota el vèrtex geodèsic, també el vèrtex geodèsic més alt de la Península Ibérica, hi ha una petita capella amb la Virgen de Las Nieves. Les vistes son extraordinàries i podem contemplar tota la magnitud de la Sierra Nevada amb un munt de cims de 3.000 metres que va des de més enllà del Veleta a l’Oest, fins més enllà de La Alcazaba pel Nord-est. Igualment, en dies clars i bona visibilitat, es pot veure el Nord del continent d’Àfrica. Gaudim una bona estona dalt d’aquest grandiós cim i seguidament comencen la davallada. Hi ha diverses opcions per la baixada que van per la lloma del Mulhacén o per la pista que passa per la seva cara Nord-oest. Naltros prenem el camí que va directament, per terreny un xic descompost, a la Laguna de La Caldera. A continuació, anem desfent tot el camí de pujada fins al Refugio de Poqueira. Aprofitem per prendre una cervesa i continuem la llarga davalla fins a la població de Capileira.

Breu: 
Un imponent cim, al que s’accedeix sense cap dificultat afegida. És clar que a l’hivern les condiciones son totalment diferents i adverses. El Mulhacén amb una cota de 3.479 metres ostenta el títol de “sostre de la Península Ibérica” però no el de “sostre del regne d’Espanya”, que continua posseint-lo el Pico del Teide amb 3.719 metres d’alçada. Tot plegat hem gaudit d’uns sensacionals dies de muntanya en tots els sentits. Després vam anar a fer el turista per les petites i boniques poblacions de l’Alpujarra, com Lanjarón, on vam fruir de la gastronomia local entre altres coses.

El grup: Josep i Mercè

Print Friendly and PDF

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada