Alta Via 2 Dolomiti

---

Una travessa entre gegants de pedra

La via de la llegenda La Alta Via 2 (també anomenada "via de la leyenda") és la de més prestigi i dificultat de totes les 8 altes vies que travessen els Dolomiti. La Alta Via 2 complerta té una llargada total de 185 Qm de Bressanone a Feltre i es va obrint pas del Nord al Sud dels Dolomiti. Nosaltres vam fer la part central (95 Qm aprox) que és de fet la més interessant i alpina. La Alta Via 2 la vam dur a terme en 7 etapes a les qui li vam afegir cims i vies ferrades extres per donar-li més atractius que de fet ja no li falten. 
Les Dolomites (anglès Dolomites, italià Dolomiti, espanyol Dolomitas, alemany Dolomiten) són una secció dels Alps. Estan situades dins les províncies de Belluno, Bolzano-Bozen i Trento, al nord d'Itàlia i s'estenen des del riu Adige a l'oest fins al riu Piave a l'est. Aquesta part dels Alps conté més de quaranta glaceres. Durant la Primera Guerra Mundial la línia del front que separava les forces italianes de les de l'Imperi austro-hongarès va quedar establerta en aquest indret, i això ha fet que actualment hi hagi museus de la guerra a l'aire lliure a 5 Torri i a la muntanya Lagazuoi. També hi ha molts camins i fortificacions d'aquesta època que s'exploten turísticament. L'etimologia de la paraula Dolomites és derivada del mineralogista francès Déodat Gratet de Dolomieu, que va ser el primer a descriure el tipus de roca, dolomita, un tipus de roca carbonatada responsable dels colors i formes d'aquestes muntanyes. 

Desnivell: (+) 7.000 metres aprox. <> (-) 7500 metres aprox.

Distància: 95 Km. aprox.

Punt de partida: Passo de Gardena.

Recorregut:
Etapa 1 = primera presa de contacte + primera via ferrata
Ruta: Passo Gardena 2121 / inici Ferrata Brigata Tridentina 1971 / Rifugio Pisciadu 2585 / Rifugio Boè 2871
Enllaços: Rifugio Boè <> Ferrata Brigata Tridentina
Distància: 10 Km. aprox
Atractius de l’etapa: Ferrata Brigata Tridentina.
Recorregut: Després de l’esmorzar iniciem l’Alta Via 2 amb una ferrata per aclimatar-nos ràpidament. Prenem un sender que davalla uns 2 Km. aprox. fins a l’inici de la Ferrata Brigata Tridentina. Una ferrata molt popular i concorreguda per la que cal anar amb paciència per l’elevat transit i estrés del personal. El pes de les motxilles es nota, doncs portem material i queviures per un quants dies. La via ferrata cerca la verticalitat de l’airosa i esvelta Torre Exner (2.496 metres) i finalitza brillantment amb un pont penjat, amb un bon patí, entre la Torre Exner i el massís rocós del Grup Sella. A continuació ens apropem fins al rifugio Pisciadu (2.585 metres). Aprofitem per fer l’àpat del dia en una de les seves terrasses amb magnifiques vistes. Continuem xino-xano endinsant-nos per la vall de Titus fins al rifugio Boè (2.781 metres) on farem nit.
Apunt: Primera pressa de contacte molt satisfactòria en un ambient d’alta muntanya. Els refugis i les senyalitzacions dels senders son perfectes. Estem convençuts que ens espera una gran ruta.

Etapa 2 = primer 3.000 + famós pas (per a ciclistes) Passo de Pordoi
Ruta: Rifugio Boè 2871 / Cim Piz de Boè 3152 / Rifugio Forcella del Pordoi 2829 / Passo Pordoi 2239 / Rifugio Fedarola 2370 / Rifugio Viel dal Pan 2432
Enllaços: Rifugio Viel dal Pan <> Piz de Boè (3.152 metres)
Distància: 10 Km. aprox.
Atractius de l’etapa: Cim Piz de Boè (3.152 metres) i Punta de Joel (2.945 metres).
Recorregut: Aprofitant la proximitat del cim Piz de Boé, no dubtem la possibilitat de apropar-nos-hi. Prenem el sender 638 que ens duu sense pèrdua fins al capdamunt del pic Piz de Boè (3.152 metres) amb unes vistes excepcionals. Al costat mateix del cim es troba el rifugio Capann Fassa que pot servir d’aixopluc en condicions meteorològiques desfavorables. Ara seguint el mateix sender ens apropem fins a la Punta de Joel (2.945 metres) que gossa d’unes magnifiques vistes de la vall de Arabba. Seguidament prenem el sender 627 que ens apropa fins al rifugio Forcella Pordoi (2.829 metres). Aquest rifugio es troba molt proper a un telefèric, situació que fa que normalment estigui força freqüentat. Ara per una pedregosa i mantinguda baixada ens apropem al famós Passo de Pordoi (2.239 metres), punt molt emblemàtic pels ciclistes. En aquest punt es troba un monument a Fausto Coppi (primer ciclista que va aconseguir guanyar en una mateixa temporada el Giro d'Itàlia i el Tour de França). Seguidament prenem el sender 601 que ens porta sense pèrdua fins al rifugio Viel dal Pan (2.432 metres) on farem nit. Un refugi que disposa d’unes esplèndides vistes panoràmiques de tota la Marmolada.
Apunt: Una etapa que reuneix diversos ingredients. El paisatge continua sent esplèndid mentre caminem en solitud en un marc d’alta muntanya. Coronem un cim de 3.000 metres i passem pel mític Passo Pordoi on tornem a veure turistes i civilització.

Etapa 3 = ferrata llarga + arribada al memorable refugi Castiglioni della Marmolada
Ruta: Rifugio Viel del Pan 2432 / Rifugio L Gorza 2478 / inici Ferrata delle Trincee 2720 / Rifugio Passo Padon 2369 / Rifugio Castiglioni della Marmolada 2044
Enllaços: Rifugio Castiglioni della Marmolada <> Ferrata delle Trincee
Distància: 10 Km. aprox.
Atractius de l’etapa: Ferrata delle Trincee i rifugio Castiglioni della Marmolada.
Recorregut: Després de l’esmorzar (trampolí del dia) prenem el sender 601 que ens duu fins a la Ferrata delle Trincee. Una ferrata amb un inici força exigent, un estrep ens serà d’ajuda. La ferrata progressivament es va suavitzant. Desprès de l’inici explosiu la ferrrata és un tracta d’anar pujant i baixant per un seguit de trinxeres, galeries i agulles (recomanable dur frontal). Al final de la ferrata arribem al Bibacco Bontadini (2.552 metres) des d’on hi ha unes magnifiques vistes de la Marmolada. A continuació anem a cercar el sender 699 que ens duu fins al Llac de Fedaia. Seguidament pel vessant Sud del llac esmentat, continuem fins al rifugio Castiglioni della Marmolada on farem nit. Un refugi acollidor i bucòlic, bressol i referent de l’alpinisme italià.
Apunt: Etapa amb una ferrata molt interessant i una pernocta al memorable rifugio Castigliono della Marmolada, historia de l’alpinisme italià, ple de records per tots els racons..

Etapa 4 = glacera i sostre de les Dolomiti (3.348 metres)
Ruta: Rifugio della Marmolada 2044 / Rifugio Plan de Fiaconni 2626 / Forcella della Marmolada 2896 / Punta Penia 3348 / Rifugio Contrin 2016 / Pas de Cirèle 2683 / Rifugio Fuciade 1982
Enllaços: Rifugio Fuciade <> Punta Penia (3.348 metres)
Distància: 15 Km. aprox.
Atractius de l’etapa: Una mica de tot, glacera, passos equipats, sostre de les Dolomiti i una estada de luxe al rifugio Fuciade.
Recorregut: Després de l’esmorzar al bucòlic i ple d’història menjador, iniciem aquesta etapa (llarga i distreta). Estalviant energies per la llarga jornada, anem a prendre la góndola que ràpidament ens situa al rifugio Pian de Fiaccioni (2.626 metres). Continuem pel sender 606 que s’endinsa per la perpetua glacera fins a la Forcella della Marmolada. No portem grampons (així ho vam decidir) i en conseqüència la travessa resulta força delicada doncs la neu està molt solida i qualsevol ensopegada tirem muntanya avall. Amb cautela arribem a l’últim tram, molt rocós, equipat com una ferrata per on pugem amb els estris adequats. Des de la Forcella della Marmolada (2.896 metres) la ferrata continua per l’esquerra en direcció a la Punta Penia. A continuació seguim pel fil de la carena, inicialment amb passos equipats, fins a la Punta Penia (3.348 metres) que disposa d’una cabana on ofereixen begudes i queviures (sorprenent). Des del sostre de les Dolomiti les vistes no deceben a ningú com era d’esperar. Ràpidament enfilem avall, doncs fa molta rasca, pel mateix indret fins a la Forcella della Marmolada. Seguidament, per la cara Sud, davallem per una escala solida i ben ancorada però airosament penjada al buit. Arribats a la base ens traiem els estris i davallem per una tartera amb forta inclinació, que després es suavitza fins arribar al rifugio Cortin (2.074 metres). Reposem un xic i prenem el sender 607 que va remuntant la preciosa i bucòlica val de Cirèle. Arribem al Pas de Cirèle (2.683 metres) des d’on per una molt llarga tartera baixarem fins al rifugio Fuciade. Després d’una, també, llarga estona arribem al rifugio Fuciade (1.982 metres) on farem nit. El millor refugi de tota la travessa sense cap dubte i segurament de tot el nostre bagatge muntanyenc, no exagero. Un típica casa de la zona, on hi ha un restaurant (de renom per la comarca) i que disposa d’un àtic amb habitacions i llits pels senderistes mantenint la tradició d’acolliment als muntanyencs. Igualment el sopar i l’esmorzar (espectaculars) estaven inclosos en la tarifa de refugi, segons la reserva que dúiem. Cal dir, tinc entès, que ara les condicions han canviat (malauradament) i el tema del menjar va a banda. De veritat que no sabeu el que s’heu perdut, naltros sempre que recordem l’Alta Via 2 no podem evitar de comentar-ho.
Apunt: Aquesta etapa la podríem considerar com l’etapa “Reina” pel seu contingut. Trepitgem una glacera i coronem el cim de la Marmolada que és el sostre de les Dolomiti. Rematem la festa amb la pernocta i mitja pensió al rifugio Fuciade, on vam gaudir de valent. No es pot demanar més.

Etapa 5 = etapa passada per aigua + desistiment de la ferrata Bepi Zac
Ruta: Rifugio Fuciade 1982 / Rifugio Passo delle Selle 2528 / Passo di San Pellegrino 1918 / Passo di Coll Margherita 2297 / Rifugio Capanna Passo Valles 2031
Enllaços: Rifugio Capanna Passo Valles <> Ferrata Bepi Zac
Distància: 20 Km. aprox.
Atractius de l’etapa: Ferrata Bepi Zac (no realitzada per mal temps)
Recorregut: Després de l’espectacular esmorzar sortim pel sender 604 que ens duu fins al rifugio Passo delle Selle (2.528 metres) per realitzar, segons el guió establert, la ferrata Bip Zac. Una ferrata amb un llarg i bonic recorregut, plena d’història de la I Guerra Mundial. Malauradament està llampegant i acollits (no acollonits) al rifugio Passo delle Selle prenem la decisió, per majoria, de deixar-ho per un altre ocasió. Seguint la marxa, mentre ens remullem de valent, ens apropem fins al Passo di San Pellegrino (1.918 metres) i seguidament pel sender 658 fins al Passo di Coll Margherita (2.297 metres). Sota la pluja, pacientment continuem xino-xano fins al rifugio Capanna Passo Valles (2.031 metres) on farem nit.
Apunt: Etapa deslluïda per les condicions meteorològiques molt desfavorables.

Etapa 6 = entrada al parc Pale di San Martino (amb pluja al migdia) + sender exposat 
Ruta: Passo Valles 2031 / Forcella di Venegia 2213 / Passo di Venegiota 2303 / Passo de Focobon 2291 / Rifugio Mulaz 2582 / Forcella Margherita 2655 / Sentero delle Farangole 2313 / Passo delle Farangole 2814 /Pian de Cantón 2313 / Rifugio Rosetta 2581
Enllaços: Rifugio Rosetta   
Distància: 20 Km. aprox.
Atractius de l’etapa: Parco Naturale Paneveggio-Pale di San Martino
Recorregut: Després de l’esmorzar del dia, prenem el sender 751 que en forta pujada ens situa a la Forcella di Venegia ( 2.213 metres). A continuació, en direcció Sud-est, ens apropem fins al Passo de Venegiota (2.303 metres). Seguim avançant pel sender que va vorejant el Monte Mulaz (2.906 metres) fins al rifugio Mulaz (2.582 metres). Ara anem guanyant alçada fins a la Forcella Margherita (2.655 metres). Des d’aquest punt es divisa l’angost Passo delle Farangole, escoltat per esveltes i airoses agulles. Ara avancem pel Sentiero delle Farangole, un sender abrupte en forta pujada i exposat per la caiguda de pedres. Amb cautela, anem avançant i trobant alguna que altre ajuda en els passos més compromesos i/o exposats fins arribar al Passo delle Farangole (2.804 metres). Seguidament continuem per un sender, molt aeri i força estret, penjat literalment sobre la valle delle Comelle. En els passos més compromesos hi ha algun que altre ajuda per superar-los. Més endavant, per terreny més planer, caminem per la plana del Pian de Cantón (2.313 metres). Continuem fins arribar al rifugio Rosetta (2.581 metres) on farem nit.
Apunt: Una etapa força entretinguda pels diferents aspectes tècnics de muntanya. Igualment el sender que ronda la valle delle Comelle ens deixa una mica atonits per la seva exposició i pel seu espectacular traçat.

Etapa 7 = creuem el Altiplano + restes d’un avió militar estavellat
Ruta: Rifugio Rosetta 2581 / Altiplano delle Pale di San Martino / Passo di Val di Roda 2567 / Passo di Ball 2443 / Rifugio Pradidali 2278 / Passo delle Lede 2695 /Rifugio Bivacco Minazio 2250 / Valle Canali 1428 / Centro Visitatori 1038
Distància: 20 Km. aprox.
Atractius de l’etapa: avió militar estavellat i l’Altiplano delle Pale di San Martino
Recorregut: Després de l’últim esmorzar en l’Alta Via 2, iniciem la darrera etapa amb una sensació de satisfacció i melancolia al mateix temps. Sortim del Altiplano delle Pale di San Martino pel Passo di Val di Roda (2.567 metres) i seguidament anem a cercar el Passo di Ball (2.443 metres) fins arribar al rifugio de Pradidali (2.278 metres). Seguim pel sender 709, creuem el llac sec de Laghetto Pradidali i enfilem una feixuga pujada fins al Passo delle Lede (2.695 metres). A continuació baixem pel Vallon delle Lede atents en trobar les restes d’un avió militar estavellat l’any 1957 en la proximitat del rifugio Bivacco Minazio (2.250 metres). Continuem fins arribar al Valle Canali (1.428 metres) on prenem el sender 711 que davalla per la Valle Canali esmentada. Seguidament avancem per pista fins al Centre de Visitants del Parc (1.038 metres) on donem per finalitzada l’Alta Via 2. Ho celebrem amb unes cerveses i un àpat de forquilla. Després, en transport públic, ens apropem fins a Fiera di Primiero i seguidament fins a Feltre.
Apunt: Darrera etapa amb nostàlgia, s’acaba el pujar i baixar pels abruptes senders i camins de l’Alta Via 2. Set etapes on hem trobat tot tipus d’ingredients d’alta muntanya, paisatges espectaculars i al mateix inoblidables.

Nota: 
L’any que vam fer aquesta travessa no teníem telèfons mòbils, ni les aplicacions GPS corresponents per registrar les dades referents a desnivells i distancies amb precisió.
Els desnivells i distancies expressats en les etapes són aproximats i calculats sobre el propi plànol que dúiem com a única eina d’orientació.

Breu:
Les inclemències meteorològiques no ens va permetre fer la ferrata Bepi Zac. Igualment ens va agafar un aiguat per anar del Rifugio de Mulaz al Passo di Farangole. La resta dels dies vam gaudir d’un temps extraordinari.
El sistema de refugis dels Dolomiti, per apreciació pròpia i comentaris en revistes especialitzades, potser sigui el millor dels Alps. Alguns d’ells tenen l’etiqueta de “memorable” i han sigut bressol d’alpinistes de renom.
La senyalització dels senders es molt abundant així com molt correcte i evident. Tota la senyalització als Dolomiti és de la mateixa combinació de colors (blanc-vermell) i està distribuïda per numeració. La Alta Via 2 és altament recomanable per una bona iniciació a l’alta muntanya i travesses de llarga distància.
L'expedició va ser un èxit tant a nivell d’expectatives com a personal.
Desprès vam estar una setmana de turisme per Treviso / Venècia / Padova / Verona. Vam gaudir del bon menjar i del bon beure de la bella Itàlia on les anècdotes no hi van faltar.

El grup: Josep - LuisMi - Mercè - Miguel - Mònica

I recordeu = “NO DEJES QUE TE LO CUENTEN”