Cresta dels Besiberris
Besiberri Nord  3014
Pic Simó  2995 - Pic Jolis  2997  (Besiberri del Mig)
Bessiberri Sud  3030






Una cresta molt cotitzada 

Les diferents puntes del massís del Besiberri estan unides per una llarga cresta, d'una lògica aplastant que convida a resseguir-la. El Besiberri Nord és el cim amb més personalitat, altiu i ferreny. Els trams intermedis són discontinus i fàcils, el que trenca una mica la bellesa del recorregut, però l'arribada al Besiberri Sud es torna a encrestar. Probablement l’experiència de passar la nit al ras i veure les darreres llums, tranquil•lament assegut sigui el complement romàntic d'aquest recorregut. La nit és estreta i es fa llarga, i així l'endemà es surt amb més ganes per fer aquest clàssic recorregut. 
El Massís del Besiberri és una massís de l'Alta Ribagorça, situat dins dels termes municipals de la Vall de Boí i de Vilaller. La seva cresta marca els límits entre els dos termes. La vessant oriental és dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la occidental dins la seva zona perifèrica. El seu nom prové del basc "base-be erri", contrada sota l'espadat. L'aplicació al pic és secundària. Besiberri es digué de la vall i de l'estany, llocs que interessen als pastors i muntanyencs del país. La seva cresta discorra de nord a sud, separant l'oriental Vall de Besiberri i l'occidental Capçalera de Caldes. 

Desnivell: +1.500 metres aprox.

Distància: 15 Km. Aprox.

Punt de partida: Presa de Cavallers.
Circulem per la carretera N-230 en direcció a Vielha. Després de passar per Pont de Suert, en pocs quilometres, prenem la carretera L-500 fins a la presa de Cavallers on s’acaba la carretera esmentada. Hi ha diversos estacionaments a diferents nivells i proximitat de la presa.

Ruta: 
Presa de Cavallers - Embassament de Cavallers - Pletiu de l’Obaga - Pletiu de Riumalo - Barranc de Malavesina - Estanyet de Malavesina - Bivac - Besiberri Nord - Bretxa Jaume Oliveras - Bretxa Salles – (Besiberri del Mig) Pic Simó i Pic Jolis - Besiberri del Sud - Estanyet de Malavesina - Barranc de Malavesina - Pletiu de Riumalo - Pletiu de l’Obaga - Embassament de Cavallers - Presa de Cavallers

Recorregut: 
Dissabte: Des de la presa de Cavallers, seguim pel camí que ronda el marge dret de l’embassament. Al final de l’embassament arribem al Pletiu de Riumalo on abandonem el camí que, per la dreta, ens duria fins a l’estany Negre i refugi Ventosa i Calvell. Seguim per l’esquerra, passem per un pont i enfilem amunt pel Barranc de Malavesina. Des d’aquest punt es pot veure el Besiberri Nord. Xino-xano, sense descans i en forta pujada arribem a l’Estanyet de Malavesina on farem nit. Ens acomodem pel seu voltant preparats per passar la nit en aquest hotel de mil estels. Arrupits dintre del sac, anem mirant de reüll l’estat del cel i verificant algun que altre núvol sospitós. Un bivac, pot ser incòmode o no, però el que no te preu és poder veure aquest acaparament d’estels amb tanta claredat, sempre m`ha impressionat.
Diumenge: Ens llevem força dora doncs la cresta es preveu llarga i entretinguda. El dia s’obra amb un temps esplèndid, d’aquells que ja fan preveure que serà una gran jornada de muntanya. Quatre galetes i amunt que hi ha molta feina per davant. En mantinguda pujada anem en direcció Nord-oest cap a la Bretxa de Peyta, ubicació del ja desaparegut refugi metàl•lic dels Besiberris. Sense arribar al mateix emplaçament anem regirant cap a l’esquerra fins a la base del piramidal Besiberri Nord. Anem a cercar el fil de la cresta, amb passos més obligats, com a opció més elegant i alpina. Hi ha un altre opció, més fàcil, que busca l’esquerra del Besiberri Nord per on es flanqueja en diagonal, enllaçant un seguit de lleixes. Comencem la grimpada amb passos de III-IV, segons apreciacions personals, per una mena de diedre. Amb cautela, grimpant pel fil de la cresta, arribem al cim del Besiberri Nord (3.014 metres). Continuem en direcció Sud, eludint les majors dificultats pel vessant Oest fins arribar a la primera Bretxa Jaume Oliveras. En aquest punt un mur d’uns 15 metres aprox. ens barra el pas. S’ha d’escalar per passos de III-IV, assegurats segons apreciacions pròpies, doncs hi ha un bon estimball. Seguidament es suavitza i en poca estona arribem a la segona Bretxa Salles. Aquesta bretxa és força difícil per desgrimpar i requereix fer dos curts ràpels fins a la seva base. Hi ha les instal•lacions adients amb cintes llargues i pitons, però el pas del temps potser obliga a reforçar-les per a més seguretat. Seguidament continuem la cresta amb algun que altre pas de III fins al Besiberri del Mig. Popularment conegut com a Besiberri del Mig, actualment s’anomena i està format pels Pic Simó(2.995 metres) i Pic Jolis (2.997 metres), cims bessons que formen el que es considerava com Besiberri del Mig. Cims bessons que abans figuraven en el llistat de cims de 3.000 mestres i que després de les últimes estimacions topogràfiques li atorguen aquestes mesures inferiors. Els cims es van rendint al nostre pas un darrera l’altre mentre anem fent una foto a cada un d’ells pel bon record. Seguidament per la vessant Est i per terreny més fàcil s’arriba al Pas de Trescazes, una ampla bretxa per la que es pot abandonar amb facilitat en direcció al Barranc de Malavesina. Continuem en direcció Sud cap al nostre següent objectiu grimpant per cims secundaris i per un terreny molt més fàcil. Arribem a la base del Besiberri Sud on tornen les dificultats, tot i que hi ha diferents opcions menys aèries per altres vessants. Naltros continuem pel fil de la cresta amb algun que altre pas de III fins al capdamunt del Besiberri Sud (3.303 metres). Una foto i enfilem avall que tenim per una bona estona. Ara baixem per terreny fàcil amb algun pas de II fins a una bretxa, 50 metres abans d’arribar al Comaloforno aprox. A continuació davallem en sentit Nord-est i en direcció a l’Estany Gelat de Comaloforno. Abans d’arribar a l’estany citat, anem derivant clarament cap a l’esquerra en direcció a l’estanyet de Malavesina. Hem de tornar a passar per aquest punt, doncs hem deixat de bon matí els estris de bivac i altres queviures per alleugerar pes. Per terreny rocós, intuïtiva i feixugament arribem a l’estanyet esmentat pn recollim els trastets. Seguidament anem desfent tot el camí de pujada del dia anterior sense més complicacions. Una baixada llarga-molt llarga que es fa sentir als peus que comencen a fer figa. El final desitjat el trobem al cotxe on prenem un merescut descans mentre repartim el material i ens calcem les sabatilles de trekking. Ara només queda tornar a casa amb la satisfacció d’haver fet la feina ben feta.

Breu: 
Una cresta sensacional, altament recomanable pels amants de l’alta muntanya. La cresta de les crestes, no per la seva dificultat però si per la seva popularitat amb la seva inconfusible silueta del tot captivadora. Una majúscula satisfacció ens vam endur com a recompensa per haver fet aquesta cresta tan desitjada. Ara la cresta dels Besiberris ja és historia i inevitablement ja anem pensant en la propera, es que no tenim remei.

El grup: David - Josep - Marc - Mònica - Pep

Print Friendly and PDF

1 comentari: