Dos cims connectats per una esmolada cresta
El Pic de Vallibierna o Vallibierna és una muntanya de 3.067 metres.
La Tuca de Culebras és una muntanya de 3.062 metres. El nom prové dels curiosos plegaments serpentejants que formen els estrats. Ambdues muntanyes es troben a la Ribagorça, a la província d'Osca (Aragó).
Una de las rutes d'ascensió es realitza des de la presa de Llauset a 2.135 metres. Es tracta d'una excursió fàcil a l'estiu, fins al coll de Llauset. Des d'ací se supera una esmolada cresta fins a coronar la Tuca de Culebras de 3.062 metre, passant l'aresta que uneix els dos cims, coneguda com el “Paso del Caballo”, i que requereix passar amb molta precaució.
Desnivell: +1.000 metres aprox.
Distància: 12 Km. aprox.
Punt de partida: Embassament de Llauset.
Per la carretera N-230 en direcció a Vielha, a l'alçada de la població de Senet, ens desviem a dreta i per un pas subterrani, seguim per l’esquerra fins a la població d'Aneto. Continuem per la carretera local, prou malmesa, aproximadament uns 14 km. Abans d'arribar a l'embassament de Llauset, hem de creuar un llarg i fosc túnel. Dintre del túnel hi ha una bifurcació, hem de prendre el que puja cap a l’esquerra. Al final del llarg túnel, sortim a una zona habilitada per l’estacionament al costat mateix de l’embassament de Llauset.
Ruta:
Embassament de Llauset - GR-11 - Les Fonts - Ibón de Bortonás - Cabana de Bortonás - Cartell indicador – Ibones de Coma Arnau - Pico de Vallibierna - Paso del Caballo - Tuca de Culebras - Collado de Llauset - Vall de Llauset - Les Fonts - GR-11 - Embassament de Llauset
Recorregut:
Dissabte = Aproximació a l’embassament de Llauset
Un cop situats a l’embassament vam buscar un lloc adient i recollit per fer bivac. Una nit plàcida i estelada, però força humida per la proximitat de l’embassament. Malgrat tos els inconvenients del bivac, no te preu poder veure el mantell d’estels arrupits dintre del sac. Sempre m’ha fascinat aquesta visió mentre anem reconeixent les diferents formacions estel•lars.
Diumenge = Cims i retorn a la civilització
De bon matí, el dia resta obert completament, bones sensacions. La companya de ruta (Mercè) no ha pasat bona nit i no es troba del tot bé, preferint quedar-se prenent el sol per no complicar la situació. Així que surto en direcció Nord-oest per un petit túnel que continua pel GR-11 creuant l’embassament pel seu marge dret. De seguida trobo un panell amb indicadors i segueixo recte en direcció als ibones de Botornàs per un sender que es va estrenyent al meu pas. Arribant al final de l’embassament hi ha un altre panell indicador on regiro per la dreta cap a l’ibón de Botornàs. Muntanya amunt fent ziga-zagues arribo a la Cabana de Botornàs, una cabana o refugi lliure que ens podria servir d’aixopluc si fora necessari. Continuo endavant i ens poc metres arribo al bonic ibón de Botornàs mentre enllaço amb una parella d’excursionistes que tenia per davant. Anem petant la xerrada i m’ofereixen afegir-me amb ells per anar fent via. Complagut per la seva amabilitat, seguim plegats amunt pel GR-11 en constat pujada mentre les vistes s’eixamplen espectacularment. Propers a l’ibón del Cap de Llauset trobem un panell indicador amb diferents opcions. El dia meteorològicament es immillorable per realitzar l’activitat, sol radiant i una visibilitat perfecte. Abandonant el GR-11, prenem el camí de l’esquerra en sentit Oest, que es dirigeix cap a l’anunciat Pico Vallibierna. Seguim per un corriol ben traçat fins als Ibones de Coma Arnau que voregem pel seu marge dret. Quan anem deixant enrere el segon dels Ibones de Coma Arnau, el sender es va tornant indefinit per un gran caos de rocs. Seguint les fites, lleugerament en sentit Sud-oest, anem fent via per aquest feixuc tram amb la imatge del nostre primer objectiu al capdamunt. Mentre vaig xerrant alb els nous companys de ruta, m’assabento que un dells ha fet tota la col•lecció dels cims de 3.000 metres, Déu ni do. Passant propers a l’ibón Gelat, obtenim unes fantàstiques vistes panoràmiques de l’imponent Massís de la Maladeta. Seguim per la carena occidental del Vallibierna per un camí força descompost que dóna pas a una ample cresta o carena que ens duu sense pèrdua fins al cim. Fàcilment arribem al capdamunt del Pico de Vallibierna (3.067 metres), primer objectiu del dia. Des del cim podem veure i distingir = Vall de Vallibierna, Aneto, Tempestades, Margalida, Posets, Gran Bachimala i un munt de cims més, així com la Tuca de Culebras i el famós “Paso del Caballo”. Continuem ara desgrimpant un xic per anar a cercar el pas clau de la jornada. El “Paso del Caballo” és una esmolada aresta de 20 metres aprox. amb un bon estimball ambdues bandes. Es pot superar de diferents maneres al gust del consumidor, per la vessant Nord agafant-te amb les mans al fil de l’aresta i alternant els peus en les petites bústies que disposa o fent honor al seu nom, cavalcant amb una cama a cada banda. També hi ha qui passa amb total tranquil•litat i seguretat fent l’equilibrista pel fir de l’aresta, cadascú que triï l’opció que li convingui. Un cop superat el pas clau, arribem a la Tuca de Culebras (3.062 metres) en un tres i no res. Anomenada així pels seus curiosos plegaments serpentejants que formen els estrats. Les vistes des del capdamunt del segon cim, òbviament, son iguals que el seu pic germà gran. Una estona per la contemplació i comencem a davallar en sentit Sud i en clara direcció cap al Collado de Llauset. Una desgrimpada, a estones, fins el coll esmentat des d’on ja es veurem clarament el corriol que baixa decididament fins a l’Embassament de Llauset. Xino- xano anem baixant per la Vall de Llauset fins la capçalera de l’embassament on seguidament enllacem amb el GR-11 que ens durà sense més complicacions fins a l’estacionament. M’acomiado dels companys de ruta i hem calço les sabatilles de trekking com a recompensa pels meus peus. Ara resta el retorn a la civilització.
Breu:
Una còmode i rapida combinació per assolir dos cims de 3.000 metres d’una tacada. Malgrat la indisposició de la companya de ruta hi pogut gaudir d’una bona i entretinguda companyia tot el trajecte. Tot plegat hi gaudit d’una perfecta jornada de muntanya en tots els sentits.
El grupet: Josep i Mercè
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada