La cresta del massís més alt de Catalunya
La Pica d'Estats (en francès, Pique d'Estats) és el cim més alt de Catalunya. Es troba entre la comarca del Pallars Sobirà i el departament francès d'Arieja. Està situada al final de la Vallferrera i de la ribera de Sotllo, i és el punt culminant del massís del Montcalm; està constituïda per tres pics, poc separats l'un de l'altre. El pic central, el més alt (3.143,1 m), el pic occidental o Pic de Verdaguer (3.131 m) i el pic oriental o Punta de Gabarró (3.115 m), que és un vèrtex geodèsic. La paret sud de la muntanya forma el frontal del circ glacial on s'ubica l'estany d'Estats. La carena marca la frontera estatal entre Espanya i França, així com l'existent entre Catalunya i Occitània, amb una orientació general que va de nord, nord-oest a sud-est. El metge i excursionista Pere Gabarró i Garcia fou l'autor de la via Gabarró, la descripció d'una nova via d'accés a la Pica d'Estats.
Desnivell: + 2.200 metres aprox.
Distància: 22 Km. aprox.
Punt de partida: La Molinassa.
Des d'Àreu surt una pista en direcció a la Vall Ferrera. Després d’uns 12 km. aprox. arribem a una mena de pàrquing anomenat La Molinassa. Estacionem el vehicle al seu voltant.
Ruta:
La Molinassa - Refugi de Vallferrera - Barranc de Sotllo - Estany de Sotllo - Estany d’Estats - Estanyet de la Conca Gelada - Port de Riufred - Pic Rodó de Canalbona - Punta de Gabarró - Pica d'Estats - Pic Verdaguer - Coll de Riufred - Pic de Montcalm - Coll de Riufred - Cometa d’Estats - Pic de Sotllo - Port de Sotllo - Coma d’Estats - Estany d’Estats - Estany de Sotllo - Barranc de Sotllo - Refugi de Vallferrera - La Molinassa
Recorregut:
Dissabte =
El pla consisteix en fer nit a l’estany d’Estats. El refugi de Vallferrera a banda de ser un refugi que està casi a peu de pista no presenta cap avantatge ja que no facilita de cap manera l’ascensió. A més si li afegim la proximitat de la Diada de Catalunya fa que presenti un “overbooking” que li treu el poc encant que li resta. Així doncs deixem el vehicle a La Molinassa i enfilem amunt tot passant pel refugi esmentat.
Seguim en mantinguda pujada fins una bifurcació que per la dreta ens duria a la Vall d’Areste. Prenem el camí de l’esquerra que va remuntant el Barranc de Sotllo. Un dia excel•lent ens permet anar gaudint de totes aquestes coses i dels petits detalls que fan muntanya.
Més endavant creuem un pont que travessa el torrent i ens endinsem pels Plans de Sotllo. Continuem pujant, mentre les vistes s’eixamplen, fins arribar al preciós Estany de Sotllo.
Continuem endavant fins arribar al, també preciós, Estany d’Estats. Busquem un bon raconet planer per fer nit, amb l'imponent façana de la Pica d’Estats com a decorat de fons.
Un cop ben ubicats, anem sopant mentre la llum és va diluent i donen pas a un color vermellós en les puntes del cims que seran el nostre destí per demà. Després d’aquest espectacle visual ens arrupin dintre dels sacs per fer nit. Una nit plàcida i estelada vetlla els nostres somnis per l’endemà.
Diumenge =
Iniciem la marxa a les 07:15 hores amb les primeres llums del dia, doncs tenim per davant una gran i llarga jornada de muntanya. Voregem l’estany d’Estats per prendre la coma gelada que ens ha de dur a l’Estanyet de la Conca Gelada. Seguidament hem de continuar fins al Port de Riufred.
Arribem a un coll on comprovem que no estem al Port de Riufred, doncs ens hem escorat bastant cap a la dreta. Rectifiquem la nostra ruta, situant-nos sense dificultat a l’esmentat Port des d’on s’aprecia l’espectacular cresta que ens espera fins la Pica d’Estats.
Un cop encarats, seguim el cordal fins el Pic Rodó de Canalbona [primer 3000 del dia].
Fem les primeres fotos oficials i tot seguit avancem sense dificultat fins la Punta de Gabarró [segón 3000 del dia]. Les vistes de la cresta, en un entorn d’alta muntanya, son espectaculars.
Tota la dificultat, així com els passos més compromesos, es troben en aquest tram que va de la Punta de Gabarró fins la Pica d’Estats.
Aquest tram el podem dividir en dos seccions. Primer anem cercant la ruta més evident per superar un seguit de passos força aeris i exposats, però amb una dificultat màxima de II o II+. Desprès anem progressant pel fil de la cresta, esvelta i aèria, però amb una dificultat que va minvant progressivament.
Un tram molt gratificant que li dóna un toc elegant i a la vegada ens ofereix una manera diferent i més alpina d’arribar a la Pica d’Estats [tercer 3000 del dia]. Tres hores hem invertit sàviament fins arribar al cim de la Pica d’Estats. Les vistes des del sostre de Catalunya són magnifiques i podem distingir diferents cims com el Montroig, Certascan, Comapedrosa i Monteixo entre d’altres. La Pica d’Estats sembla la plaça de Catalunya, Déu ni do quina gentada. Així a cop d’ull podríem dir que hi ha unes vint persones com a mínim al cim.
Fugim a corre-cuita i anem a buscar fàcilment el proper Pic de Verdaguer [quart 3000 del dia]. Des d’aquest cim s’obtenen unes precioses vistes de tota la Vallferrera sota els nostres peus.
Davallem per l’esquena de la Pica, en sentit Nord-est fins al coll de Riufred. Seguidament, fent ziga-zagues, pugem suaument fins el Pic de Montcalm [cinquè 3000 del dia].
Un cim planer sense grans pretensions però que ens permet veure tot el perfil de la cresta que hem realitzat des de l’òptica francesa. També veiem el Pic de Sotllo com a pròxim objectiu.
Retornem les passes fins al Coll de Riufred, deixem el camí d’ascensió (ruta normal) de la Pica i continuem per la Cometa d’Estats en direcció al Port de Sotllo.
Un bon grapat de metres abans d’arribar al port esmentat, prenem un sender que en forta pujada ens durà al pròxim objectiu que té com a destí el Pic de Sotllo. Una darrera pujada molt feixuga, doncs el terreny és força inestable i ja portem suficient desnivell acumulat a les cames. Un últim esforç físic i psicològic es requereix per arribar al Pic de Sotllo [sisè i últim 3000 del dia].
Un pic solitari a diferencia de la Pica d’Estats. Un dia ple de sol permet veure nítidament l’Aneto i la seva minsa glacera, un magnífic dia per fer muntanya.
Dalt d’aquest cim veiem tot el que hem fet avui, una cresta que feia temps que la teníem present i pendent. Avui ja no farem més cims, ara només resta el pitjor que com ja sabeu es la llarga-llarga baixada fins La Molinassa.
Comencem a davallar flanquejant per un terreny poc definit i molt inestable fins al Port de Sotllo. Seguidament baixem, fent ziga-zagues, tota la Coma d’Estats fins a l’Estany d’Estats.
La resta passa fer desfer tot el camí de pujada fins a La Molinassa mentre anem gaudint d’aquest magnífic paisatge d’alta muntanya.
Be ja s’ha acabat, estem cansats però molt satisfets d’aquesta profitosa jornada de muntanya.
De tornada a la City ja anem pensant quina de bona podem fer la propera. No em tenim mai prou, no tenim remei.
Breu:
Una de les crestes més gratificants per l’alçada, paisatge i quantitat de cims de més de 3.000 metres. En una sola jornada ens hem cruspit tots els cims de més de 3.000 metres d’aquesta zona.
Més no es pot demanar, tot plegat hem gaudit d’una profitosa i esplèndida jornada de muntanya. Tornem a la civilització amb les piles ben carregades.
Els duo del 6x3000 = Santi i Josep
2 comentaris:
Molt bona ascensió! Es troben a faltar més fotos . . .#bicibaix
Doncs si, una ascensió molt completa en tots els sentits.
Això de les fotos, a l'any 2007 no anàvem tant preparats com ara que anem amb cameres compactes, gps, smartphones i altres eines relativament "imprescindibles".
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada