Cresta del Sol

---

Crestes insòlites

Solsonès / Sant Llorenç de Morunys / Cresta del Sol

Fullejant la sempre benvinguda revista vèrtex 201, ens va obrir els ulls l’article “Crestes insòlites” “Itineraris en muntanya mitjana” i concretament la cresta del sol molt estètica a primera vista. Amb l’intenció de gaudir les sensacions exposades a la revista esmentada, el diumenge ens hi vam plantar a peu de via tot guarnits amb els trastets i llestos per l’atac. Un dia obert i solejat feia preveure una bona jornada. Així dons vam desfruitar de lo lindo segons el guio previst. Una cresta molt disfrutona i molt ben equipada.

Accés: Carretera nova de Sant Llorenç de Morunys a Solsona.
Direcció a Solsona, per la vora del pantà, passat el segon túnel aparquem el cotxe a la primera corba on trobem una bona zona de pàrking.

Aproximació: 3/4 d'hora aprox.
Tota l’aproximació esta correctament senyalitzada amb oportunes fites.
Sortim en direcció al túnel per l’esquerra de la carretera i pugem per sobre del mateix.
Un cop dalt i per camí marcat, seguirem la línia elèctrica fins una torre que ens porta al precipici. Buscarem a la dreta un caminet que ens baixa cap al pantà. Al final del caminet trobarem un camí més obert curt que ens porta a la dreta a remuntar tota una canal amb forta pendent.
Remuntarem fins que la paret de l’esquerra ens permet passar, aquí un altre camí ens portarà en flanqueig cap a la canal de l’esquerra de la que hem remuntat abans.
Quan s’inicia la remuntada d’aquesta segona canal, a mà esquerra veurem una canal d’aigua (probablement sec), l’anirem a buscar i seguirem flanqueig cap a l’esquerra per una placa inclinada de conglomerat sense perdre alçada.
Un cop al collet, i en la tercera canal (més ampla que les anteriors) anirem baixant amb tendència a la dreta a buscar el millor pas, seguirem avall (el pas està sota un tram de cresta de roca coronada per una pedra gran).
Un cop arribat al pas hi trobarem un camí que seguirem creuant la quarta canal fins al pas que creua la nostra cresta. Hi ha un spit a la dreta.

Dificultat: IV+

Orientació: D’oest a est (el sol sempre a la dreta)

Via: 300 metres

Material: 10 cintes exprés, cordinos i bagues per sabines per alguna reunió. No cal portar friends ni tascons per què no es pot posar casi res i la via esta perfectament equipada.

Descripció de l’itinerari:
S’inicia en un collet i anem trobant algun pas de II o III. Arribarem a la base de les plaques més compromeses. S’inicia lleugerament a l’esquerra de la cresta sota el pi més gran.
La via es composa de 4 trams (tret de les de transit).

Llargs:
Primer: 25 metres (IV)
fins sota d’una línia herbosa, reunió en un parabolt i un spit
Segon: 40 metres (IV)
fins els arbres grans que hi ha al final de la placa, reunió en els arbres
Tercer: 30 metres (IV+ / III)
sortim cap a la dreta entre les dues pedres negres de la paret, (parabolt a sobre) i anar a buscar l’espatlla de la cresta on hi ha la reunió amb un spit i un parabolt
Quart: 30 metres (III)
seguim per l’esperó fins al cim, on hi ha la reunió amb dos parabolts. D’aquí seguirem recte i tornarem per terreny variat de pedra i arbres en passos aïllats de II
Cinquè: 20 metres (III / IV+)
al final de tot arribant al cim tenim l’últim ressalt de IV+
Muntarem reunió en una alzina. Fins al cim es un lleuger tràmit caminant

Descens: 
Cal baixar per la cara nord del cim i anar a buscar el coll, allí passar a la cara sud i destrepar la canal que ens porta cap a la vall que hem tingut durant tota la cresta a la dreta.
Baixar sempre pel mig del barranc, trobarem un bloc característic, que el passem per sota.
Trobarem un penjat amb dues canals, a la de la dreta, la més neta i polida, hi ha el ràpel equipat (30 metres).
Seguint avall, arribarem a un altre barranc molt obert de pedra, aquí caldrà anar per la dreta, a buscar un cable que seguirem fins a unes escales.
Arribarem al camí, seguint-lo cap a baix arribarem al cotxe, trobarem un encreuament en un revolt, agafarem el camí de l’esquerra.

Breu: 
Cal felicitar als creadors per la seva dedicació, indicacions i l’esplèndid equipament.
Tornarem a mirar l’article de la citada revista vèrtex aviam quin pot ser el pròxim objectiu. Això de les crestes pica.
Un cop finalitzada la cresta, i com a premi, vam anar a fer un bon àpat per un de tants restaurants que hi han per la zona on trobarem tot tipus de especialitats i carns a la brasa.
Bona terra i bona gent. Apa dons fins la propera.

Cordada: Jordi i Josep