Via Verda de La Val de Zafán










Via Verda per terres del Baix Aragó

Nivell = Mitjà
Itinerari = Arnes – Cretes – Vall de Roures – Torre del Compte – Viaducte del Mataranya – Val de Tormo – Val Junquera – Final de Via Verda – Val Junquera – Val de Tormo – Viaducte del Mataranya – Torre del Compte – Vall de Roures – Cretes – Arnes
Distancia = Anada 30 Km – Anada i Tornada 60 Km / Desnivell = 480 aprox.

Aprofitant la sempre esperada setmana santa vam anar als Ports amb dos objectius concrets. El primer la Via Verda de La Val de Zafán per acabar d’arrodonir les Vies Verdes anteriors i tancar el cercle. El segon les Roques d’en Benet, ascensió que teníem pendent desprès de veure-les un munt de cops desde lluny i desde totes les vessants.

La Via Verda de la Val de Zafán, antiga via de ferrocarril que unia Tortosa y les Terres del Ebre amb l’Aragó, té una llarga de 30 quilometres (en el nostre cas 60 dons vam fer anada i tornada). La via verda passa per la comarca de Matarranya, territori de caràcter mediterrani alternant paisatges de gran bellesa. La Ruta comença a l’estació de Arnes-LLedo, quilòmetre 49 dons és la continuació de les vies verdes del Baix Ebre i la Terra Alta amb el seu origen a Tortosa. La via comença en suau ascens tot creuant el riu Algars pel viaducte del mateix nom i similar al viaducte de Mataranya que trobarem més endavant. Anem pedalant mentre gaudim de amplies vistes d’Arnes i les Roques d’en Benet al seu darrere. Anar fent pujada passant per l’estació de Cretes fins arribar a l’estació de Vall de Roures on el desnivell es torna planer en primera instancia per anar davallant lleugerament enmig de terres d’oliveres i ametllers en plena explosió floral. Seguim fent via mentre guaitem més enllà la bella població de Torre del Compte amb el seu característic i esvelt campanar. Travessem l'enorme viaducte del Mataranya que sorteja aquesta gran depressió que allotja el riu Mataranya i un munt de bancals d’explotació rural. Espectacular viaducte de dona fi al terreny planer i que inicia altre cop el suau però constant desnivell positiu. Anem rodant amb direcció a l’estació de Val de Tormo tot passant per un túnel (el més llarg d’aquesta via verda) il•luminat per fer-ho més còmode. Tot el terreny per on anem fent camí, passa en tot moment per terreny rural lluny de qualsevol agressió motoritzada amb tot tipus de bancades d’explotació agrícola, principalment de parres, ametllers i d’oliveres. Seguim fins l’estació de Val Junquera tot passant per un altre túnel, en aquest cas més curt però no menys atractiu. Uns pocs quilometres més, concretament al quilòmetre 79, i trobem la fi de la via verda on uns cartells ens anuncien entre altres coses la perillositat de continuar per la carretera fins la població de Alcañiz. Concretament 6 quilometres que es poden afegir però la carretera ja asfaltada i oberta a la circulació de vehicles motoritzats desaconsellen la seva realització. Així dons fem una aturada tècnica i reprenem el camí de tornada amb l’idea d’aturar-nos pels voltants del riu Matarranya a fer l’àpat del dia tot gaudint del dia meteorològicament benigne i ben solejat. Res més dons, xino-xano desfem el camí fins l’estació de Arnes-Lledo on recollim els estris i ens dirigim a la bonica població d’Arnes on tenim la seu al sempre còmode i atent Hostal de Can Barrina. Una via verda no tant maca com les vies del Baix Ebre i Terra Alta, ja que aquestes dues anteriors tenen l’atractiu afegit de creuar el Ports amb tot el seu context. Apa, fins la propera via verda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada