Roques d'en Benet 1016










L’emblema dels Ports

Aprofitant la sempre esperada setmana santa vam anar als Ports amb dos objectius concrets. El primer la Via Verda de La Val de Zafán per acabar d’arrodonir les Vies Verdes anteriors i tancar el cercle. El segon les Roques d’en Benet, ascensió que teníem pendent desprès de veure-les un munt de cops desde lluny i desde totes les vessants.

Les Roques de Benet, situades al centre de tot el conjunt de muntanyes, ens atreuen la mirada i són punt de referència de tot el territori. Aquestes impressionants roques, són una de les formacions muntanyoses més característiques i emblemàtiques del Parc Natural. Les seves parets verticals de conglomerat s’aixequen gairebé 300 m i cauen a plom sobre un sòcol calcari.
El seu nom originari, Bene, és àrab i ja està recollit a la carta de poblament cristià del segle XII. El camí per pujar-hi està indicat i és apte per a tothom que tingui una mínima forma física. Des del cim a 1013 m, gaudim d’una visió a vol d’ocell fantàstica de tota la plana que tenim al davant i de les muntanyes que l’envolten. En un dia clar es poden veure els Pirineus a l’horitzó.

Aproximació: Carretera T-330 que va cap a Arnes. Deixem aquesta carretera i girem a l'esquerra (cartell indicador El Port) per la pista asfaltada de la Franqueta. Després d’uns aprox. 7 km de pista asfaltada trobarem a mà esquerra una tercera pista de terra amb un cartell que mostra les roques. Un ample replà on hem de deixar el cotxe per continuar a peu.

Iniciem la caminada per la pista que puja amb les majestuoses roques al seu front. Hem de seguir amunt uns tres o quatre quilometres deixant a mà esquerra dues pistes. Seguim fins trobar una gran fita (amuntegament de pedres) que ens marca l’inici del corriol. Prenem el corriol de pujada cap a les Roques, que s’aixequen, gegantines, al davant. Seguim el sender, sense pèrdua, per anar trobar l’escletxa que permet pujar sense cap dificultat al cim. La canal és força pedregosa i atrotinada. Hem d’anar amb compte per tal d’evitar la caiguda de les pedres en avall. Arribats al final de la canal, ens dirigim primer cap a la dreta, a un petit promontori des d’on podem contemplar tot el conjunt de les Roques. Després tornem cap el final de la canal per continuar cap el “Castell”, per sender marcat i un xic més endavant prenem un corriol a mà esquerra que puja decididament i que ens du a la part més elevada del les Roques. Ja hi som al Castell. La panoràmica és extraordinària. Podem veure les poblacions d’Horta de Sant Joan, Arnes i Lledó així com la Cresta de Les Gronses i les muntanyes de Santa Bàrbara, Punta de l’Aigua,Tossal d’en Grilló i Mont Caro. Les fotos de costum i seguim pel fil amb una des-grimpada seguit d’una curta grimpada per anar al fons i veure de més prop el “Cap de Gos” com a segona formació característica de les Roques. A mig camí ens trobem de sobte una família de cabres salvatges al complert que al xiulet de la mare van fotre el camp ràpidament. Desprès de gaudir plàcidament de les vistes reprenem la tornada. Exactament hem de desfer el mateix camí. Donat que l’excursió es curta anem a donar un tomb pels Estrés d’Arnes, paradís d’escaladors. Ja està dons, ja hem fet les Roques d’en Benet, restava pendent i era cita obligada. Fins la propera

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada