Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lo Port. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lo Port. Mostrar tots els missatges

Moles del Don
via Tintín a les Moles  IV+
Els Ports - Ports de Beseit - Lo Port





Un indret idíl•lic per l’escalada 

Els Ports / Moles del Don / via Tintín a les Moles 

Punt de partida: Aparcament de Lliberós 
Per la carretera T-333 arribats a la cruïlla amb Horta de Sant Joan, prenem a mà esquerra la carretera en direcció al Parc Natural dels Ports. 
Continuem per aquesta carretera uns 7 Km. aprox. fins a l’aparcament habilitat de Lliberós. 
Veure punt de partida a Google Maps.  

Aproximació: 20 minuts aprox. 
Caminem pel Camí dels Estrets i abans d’arribar a la base de la Gronsa Sud, anem a creuar el Riu dels Estrets.
De l’altre vessant, seguim per un marcat corriol fins a la base de la paret. 
Uns metres més endavant trobarem el inici de la via marcat amb el nom de “TINTIN” amb pintura groga. 

Llargs: 
L1 35 m III+ / III 
primer llarg per anar fruint de l’escalada 
L2 20 m IV+ / IV 
llarg clau de la via, amb un grau mantingut i una escalada vertical 
L3 30 m IV / IV- 
llarg vertical però menys exigent, per anar fruint de la roca 
L4 40 m IV- 
últim llarg que es va tombant a mida que arribem al final de la via 

Descens: 
Caminem muntanya amunt i abans d’arribar al capdamunt, premen un corriol cap a la dreta. 
Un marcat corriol, amb fites, que va davallant i regirant fins entrar a una pronunciada canal. 
Desgrimpem per la canal que es va estrenyent fins trobar una corda fixa. 
Amb l’ajuda de la corda, baixem aquests 10 metres aprox. per continuar pel corriol fins al Camí dels Estrets. 

Breu:
Excel•lent i clàssica via d’escalada a les Moles del Don. 
Una via per fruir de l’escalada en tots els sentits. 
En un entorn immillorable la via solca les Moles del Don per una línia plenament lògica. 
Tot plegat, hem fruit d’una bona jornada d’escalada en un entorn immillorable. 
Aprofitant l’estada a Horta de Sant Joan hem fet les vies: 
1/ Gronsa Sud - via Arnes Views 
2/ Moles del Don - via Tintín a les Moles 

Cordada: PeP & PeP

      Print Friendly and PDF

Gronsa Sud
via Arnes Views  6a / A0
Els Ports - Ports de Beseit - Lo Port





Un indret idíl•lic per l’escalada 

Els Ports / Gronsa Sud / via Arnes Views 

Punt de partida: Aparcament de Lliberós 
Per la carretera T-333 arribats a la cruïlla amb Horta de Sant Joan, prenem a mà esquerra la carretera en direcció al Parc Natural dels Ports. 
Continuem per aquesta carretera uns 7 Km. aprox. fins a l’aparcament habilitat de Lliberós. 
Veure punt de partida a Google Maps

Aproximació: 20 minuts aprox. 
Caminem pel Camí dels Estrets fins a la base de la Gronsa Sud. 
El inici de la via està situat a l'esquerra de la paret. 
Anem grimpant fins trobar la reunió R0 amb dos ancoratges 

Llargs: 
L1 40 m III 
primer llarg fàcil per anar escalfant 
L2 40 m II 
llarg per anar fent sense complicacions 
L3 30 m III+ 
llarg un xic més interessant 
L4 20 m IV 
llarg per anar entrant en matèria 
L5 45 m IV+ 
per l’esquerra aniríem a la via Caspa i Càries, Naltros continuem per la dreta seguint la via Arnes Views
escalada ja amb més grau, on anirem trobant diversos ancoratges 
L6 40 m IV 
escalada més obligada i vertical per anar cercant ancoratges
L7 45 m 6a / A0 
el llarg més exigent de la via amb passos fins, es pot fer algun A0 si convé
L8 20 m IV 
la via fa aquest últim llarg pel fil de l’esperó, però Naltros hem fet un petit flanqueig en diagonal cap a l’esquerra anant a cercar uns parabolts que ens permeten superar el ressalt i sortir pel capdamunt 

Descens: 
Caminem fins al capdamunt de la Gronsa Sud on tenim 2 opcions: 
1/ Fer un ràpel de 30/60 metres per la vessant esquerra, des d’un arbre amb bagues i un maillon. 
2/ Anar desgrimpant sense gaire dificultat en direcció al collet de la Cresta de les Gronses, Naltros hem triat la segona opció. 
A continuació, davallem pel marcat corriol en direcció al Camí dels Estrets. 
Més endavant, trobem una corda fixa que ens ajuda, si cal, a superar un tram una mica rocallós.
Continuem davallant, seguint el corriol fins arribar al Camí dels Estrets. 

Breu: 
Aquesta via comparteix els 4 primers llargs de la via Caspa i Càries. 
A continuació s’ha d’escalar per la dreta seguint la línia de la via Arnes Views. 
La via Arnes Views disposa de diferents tipus d’ancoratges, com spits, parabolts, claus, cables, savines i també podem posar algun que altre friend. 
A l’últim llarg hem fent una petita variant perquè ens ha semblat més lògica i atractiva. 
Tot plegat, hem gaudit d’una bona jornada d’escalada en aquest entorn meravellós. 
Aprofitant l’estada a Horta de Sant Joan hem fet les vies: 
1/ Gronsa Sud - via Arnes Views 
2/ Moles del Don - via Tintín a les Moles 

Cordada: PeP & PeP 

      Print Friendly and PDF

Penyagalera  1034






El vaixell insígnia 

Desnivell: +/- 1.120 metres aprox.

Distància: 12 Km. aprox. 

Punt de partida: 
Beseit (Beceite). Travessant la població trobarem inicialment senyals del Parrissal i seguidament (dins de la mateixa població) cap a La Pesquera. Seguim la pista asfaltada uns 3 quilòmetres aprox. Quan ens situem propers al llit del riu Ulldemó trobarem un rètol a mà esquerra que ens assenyala el sender PR-TE151 cap a la Penyagalera. Tot just al seu davant podem estacionar el vehicle en una mena d’aparcament per a 5 o 6 vehicles.

Ruta: 
Aparcament - PR TE151 - Riu Ulldemó - PR TE151 - Pou de Blas - Penyagalera - Punta del Barco 

Recorregut: 
Al costat mateix hi ha un panell d’informació del nostre objectiu amb fotos i detalls de la ruta que anem a realitzar. Iniciem la caminada pel rètol indicatiu que davalla fins al llit del riu Ulldemó. Ara anem a trobar el pas més adient per no remullar-nos els peus. Un cop a l’altre costat cerquem el rètol del PR TE151, un xic amagat, que ens indica el camí a seguir. Seguim les marques grogues i blanques, així com les marques dels Estels del Sud. Anem guanyant alçada fent ziga-zagues mentre s’obra el dia. Guaitant el Moletó, airosa formació rocosa situada al racó de les Olles, els primers raigs de sol donen color a tot el paisatge espectacularment. Aprofitem la sortida del sol per fer un petit mos tot aprofitant el silenci i les magnifiques vistes de la zona. Continuem la marxa avançant pel camí, mentre alguna que altre cabra, fuig uns metres més avall nostre. El camí puja amb decisió fins pasat la Costa d’Arrancacaptes on cedeix per donar pas a un camí planer. El camí no ofereix cap pèrdua i anem caminant, gaudint del solet i de l’entorn, silenciós i captivador. Un altre cop veiem com fugen afanyosos, un parell de mascles al detectar la nostra inhòspita presència. Seguim caminant una bona estona fins arribar propers a unes runes del que possiblement fora un tancat pel bestiar. Des d’aquest punt ja divisem el cim de la Penyagalera i més a l’esquerra la Punta del Barco, també anomenada La Moleta. Ara seguim amunt i en poca estona arribem al cim i punt geodèsic. Un cim modest però amb unes vistes de primera. Fem un glop d’aigua i reposen una mica mentre reconeixem: les Roques d’en Benet, la Punta de l’Aigua, el Tossal d’Engrilló, la cresta de les Gronses, Horta de Sant Joan, Arnes i Santa Bàrbara entre d’altres. Reprenem la marxa en direcció a la Punta del Barco seguint propers al penya-segat per un corriol poc definit, però amb la direcció prou evident. Entre matolls i boixeres arribem a la part baixa on el camí ja és més evident i en poca estona ens plantem a la proa de la Punta del Barco. Aquí les vistes s’obren més encara si cal i podem observar tota la plana amb els pobles de Vall-de-roures i Beseit entre d’altres. Cal completar l’excursió al Penyagalera amb la Punta del Barco per arrodonir l’ascensió, diguem que es d’obligat compliment. Una estona per la contemplació i girem cua pel mateix camí de pujada. Ara només cal desfer el camí, fàcil i sense pèrdua, fins al punt d’inici de l’excursió. Mentre anem davallant un grup nombrós de voltors planegen pel damunt nostre, enlairats en la distància com si fossin convocats a una reunió. Seguim muntanya avall fins arribar, altre cop a la riba del riu Ulldemó on fem l’àpat del dia envoltats de tranquil•litat i d’un sol reconfortant donades les baixes temperatures. Remuntem seguidament l’últim ressalt fins a l’aparcament.

Breu: 
Una cim d’obligada ascensió, típic i representatiu de la zona. Una excursió fàcil i còmoda per complementar amb altres excursions un cap de setmana als Ports. Un massís que ens ofereix una infinitat d’excursions de molt diversa indole. Totes i cada una de les excursions que hem realitzat pels Ports ens han sorprès gratament i no ens han defraudat en cap sentit. Tot plegat una amable jornada de muntanya.

Els caminants: Josep i Mercè

  Print Friendly and PDF

El Parrissal i les Moletes d'Arany  [pel Pas del Romaret]






Remuntant el riu Matarranya 

Desnivell: +/- 2.280 metres aprox.

Distància: 19 Km. aprox.

Punt de partida: 
Beseit (Beceite). Travessant el poble trobarem rètols indicadors del Parrissal. 
Seguim sense pèrdua els rètols que ens duran, vorejant el riu Matarranya, fins a l’aparcament de La Mina on una barrera impedeix el pas de vehicles. 
Des d’un temps enrere solen cobrar per accedir al Parc i a l’aparcament citat.

Ruta: 
Aparcament de La Mina - Pintures Rupestres - Matarranya - Gúbies del Parrissal - Pas del Romaret - Matarranya - Pas de l’Aüt - Barranc d’Espada - Clot de Maçana - Caseta de Maçana - Pouet de Borràs - GR 8 - PR TE153 - Arc Geotectònic - Moletes d’Arany - Coll de la Balanguera - Pintures Rupestres - Aparcament de La Mina

Recorregut: 
Sortim de l’aparcament seguint la mateixa pista vora el Matarranya per uns passos (forats) de roca.
Abans de creuar el segon forat, trobarem a mà dreta les pintures rupestres de la Fenallasa. Unes pintures, dins d’un tancat, que costen de veure, però que disposen d’un cartell que explica i exposa la situació de les pintures perquè ens sigui més fàcil ubicar-les. 
Tornem al camí i seguim endavant per la pista esmentada. Arribem a una àrea de picnic on veurem un rètol que ens mostra el sender PR-TE153, que és per on retornarem de la nostra excursió, així que naltros seguim endavant. Ara la pista s’acaba i es transforma en sender. 
Més propers al Matarranya anem avançant i en poca estona trobarem les primeres passeres de fusta.
Unes passeres que li donen aquest ingredient d’excursió especial, amanida amb una gran bellesa de tot el voltant. 
Seguim els senyals vermells i dels Estels del Sud mentre anem travessant el riu Matarranya, a voltes pel bosc i altres fem servir les passeres, quasi a ran d’aigua, en els passos més estrets. 
Hi ha trams de passeres molt fotogènics i a l’hora força espectaculars que fan que el trànsit per aquesta zona sigui lent i entretingut. La ruta no té pèrdua doncs la direcció a seguir es prou clara. 
En un roc a mà esquerra trobarem un pintura que ens indica el Pas del Romaret, el deixem de moment i seguim endavant per anar a veure (visita obligada) les Gúbies del Parrissal. 
Ara grimpant una mica pels blocs de pedra arribem fins que ja no podem avançar més sense remullar-nos i amb el fred que barrufa avui no es gens atractiu. 
Les Gúbies al davant nostre, un congost espectacular com pocs amb parets que s’alcen 60 metres i 1 metre i ½ d’amplada en seu interior neuràlgic. 
Unes quantes fotos i desfem el camí fins a retrobar la pintura abans esmentada del Pas del Romaret. 
Un pas que sorteja les gúbies enllaçant el riu Matarranya uns 800 metres riu amunt. El Pas del Romaret es un camí equipat, a trams, amb esglaons de ferro i cadenes, però sense cable de vida. 
Enfilem amunt, ara en forta pujada, on trobarem algun esglaó que ens ajudarà una mica a superar el desnivell. 
Uns 60 metres més amunt regirem a mà dreta per esglaons i en sentit horitzontal per sobre del congost.
El paisatge se’ns obra gratament oferint-nos unes magnifiques vistes de les agulles del Parrissal que s’enlairen amb les seves formacions tant peculiars. Anem seguint atents les marques grogues i dels Estels del Sud. 
Ara en baixada trobarem un seguit d’esglaons i cadenes (més entretingudes que les anteriors) que ens situaran al llit del riu Matarranya altre cop, donant per finalitzat el Pas del Romaret. 
Ara seguim remuntant el riu, més per trams de bosc que anteriorment apropar-nos a l’intersecció del Coscollosa i del Matarranya. Arribem a un pas estret d’uns 2 metres d’amplada, sec i pedregós, anomenat pas de l’Aüt. 
A poca distància trobem una bifurcació a mà dreta cap al refugi Ferrera (de la ruta dels Estels del Sud) però naltros seguim per l’esquerra que abandonant definitivament les marques blaves pròpies de la ruta.
En poca estona, hem d’estar atents, seguint el llit del riu a mà esquerra hem de veure unes fites. 
Ara un corriol s’endinsa i s’enfila pel barranc de l’Espasa deixant definitivament el riu Matarranya.
Seguint les fites, el camí puja decididament pel mig del bosc fins al Clot de la Maçana. 
Més suaument arribem a una pista on regirem a mà esquerra. Una pista que en poca estona es torna en camí on seguirem les fites i marques blanques que ens duran sense pèrdua fins a les runes de la Caseta Maçana, ubicada en amples prats amb vistes. 
Seguim en la mateixa direcció fins al Pouet de Borràs , situat proper a una cruïlla de 4 camins. 
Hem de continuar pel mateix camí i sentit que de seguida baixa suaument i en poca estona trobarem el rètol del PR-TE153. Abandonem el GR i girem a l’esquerra pel PR, ara amb marques grogues i blanques, que s’endinsa pel bosc. 
Més endavant trobarem proper al camí, a mà esquerra, l’arc geotectònic, bonic i fotogènic arc natural de pedra amb bones vistes. 
Continuem per la part més alta de les Moletes d’Arany on trobarem diferents penya-segats amb magnifiques vistes del Parrissal.
Fem una aturada tècnica per l’apat del dia propers al penya-segat on gaudim del repòs i les reconfortants panoràmiques. 
Reprenem la marxa, ara en baixada constant, fins al Coll de la Balanguera. Seguim davallant decididament, cercant altre cop el riu Matarranya al fons de la vall.
El PR-TE153 ens du sense pèrdua fins a l’àrea de picnic esmentada a l’inici de la ruta. 
Ara només cal retornar pel mateix camí iniciat, passant altre cop sota els forats de roca fins a l’aparcament.

Breu: 
Una de les excursions clàssiques dels Ports, amb diferents components típics d’aquest prolífer massís.
Una ruta molt atractiva i fotogènica on poden veure les perfectes i peculiars formes geogràfiques d’aquest indret. 
Una caminada en primera instància pel congost del riu i una segona instància pel damunt oferint-nos unes vistes precioses del Parrissal. 
Un dia solejat ens ha permès gaudir d’una completa jornada de muntanya. 
Altre vegada hem descobert un troçet més dels Ports de Besseit que ens ofereixen una infinitat de sortides pels amants de la muntanya.

Els caminants: Josep i Mercè

Print Friendly and PDF

El Salt de Robert i el Portell de l'Infern






Una volta per la Tinença de Benifassà

La Tinença és una zona muntanyosa que és la continuïtat natural del massís dels Ports cap a terres valencianes, a més és un corredor biològic cap al sistema ibèric. En conjunt, aquesta zona refugia una gran biodiversitat, essent un dels espais naturals més importants de la Comunitat Valenciana. 

Desnivell: +/- 1.290 metres aprox.

Distancia: 20 Km. aprox.

Punt de partida: 
Des de la Sénia es continua per la carretera de la Pobla fins al pantà d’ Ulldecona. Un cop travessat el pont del pantà girem a mà dreta per la pista de la Fou. Al quilòmetre 4 aprox. trobarem un desviament a l’esquerra que passa per un pont. Superat el mateix, deixem el vehicle a prop de la balma anomenada Cova dels Ferrins.

Ruta:
Cova dels Ferrins – Casa Forestal – Salt de Robert – Fredes – Mas del Pixon – Portell de l’Infern – Solà d’en Brull – Casa Forestal – Cova dels Ferrns

Recorregut:
Seguim per la pista forestal que remunta el barranc del Salt. En poca estona divisarem l’airosa silueta del Morral Desplegat. Arribem a la casa forestal de la Tenalla i seguim pel camí del barranc. Aquesta ruta es troba perfectament indicada amb uns grans rètols d’acer inoxidable (potser massa llampants) i uns cartells de situació amb perfil de desnivell inclosos. Anem deixant diferents corriols fins al Salt de Robert. Un espectacular salt d’aigua d’uns 25 metres aprox. Seguim fent camí i arribem a una bifurcació que ens du, a mà dreta, fins a Fredes. Ens arribem fins aquest petit poble per fer un tomb i arrodonir l’excursió d’avui, tot fent una cervesa. Tornem a la bifurcació anterior i seguim el camí, tot passant per la font del Teix. Continuem fins al Mas del Pixon, on trobarem unes magnifiques vistes. En quest indret, ens seiem en una mena de balconada per fer l’àpat del dia tot gaudint de les vistes. Ens apropem al Portell de l’Infern, un espectacular pas de roca on hi ha diferents coves naturals d’interès. El Portell de l’Infern és un històric pas natural a la roca que servia per comunicar les terres altes de Fredes amb les valls de la Pobla. Diu una llegenda popular que en dies de vent, s’ha de passar a quatre grapes. Seguim caminant fins el mirador del Solà d’en Brull on podrem gaudir d’una amplia vista panoràmica amb el Pont Foradat de la Fou al fons, entre d’altres. Seguim per la còmoda i ampla pista fins a la Casa Forestal on ens retrobem amb el camí de pujada. Ara només cal desfer l’inici de la caminada per arribar fins a la Cova dels Ferrins on tenim els vehicles.

Breu: 
Una completa i fàcil excursió pels Ports. Un dia esplèndid ens ha permès gaudir d’aquest tros dels Ports endinsats en terres de Castelló. Els Ports sempre ens ofereixen unes magnifiques excursions, amb infinitat d’espectaculars paisatges i formes impossibles. Podríem dir que als Ports s’ha anar, com a minin, un cop cada d’any per anar-lo descobrint.

Els caminaires: David – Gloria - Jesús - Josep - Mercè

        Print Friendly and PDF

Crestall de La Ballestera
Ports de Beseit - Els Ports - Lo Port






Lo Port "Extrem IV"

Sortida programada pel pont de la Mercè, dins de les sortides que un dia vam començar pels Ports de Beseit i vam anomenar “extrem”. Ja s’han convertit en tot un clàssic, dons aquesta és la IV edició. I no serà l’ultima¡¡

Punt de partida: Coll de la Creu.
Sortim d’Arnes i prenem la pista asfaltada amb direcció al Mas de Pau. El cotxe el deixarem al coll de la Creu, quilòmetre 3,5 des d’Arnes, on trobarem una placa del Parc Natural dels Ports.

Recorregut:
Coll de la Creu - Escletxa Noguerola - Lo Blau - Roca Grossa - Lo Puntalet - Roca Dreta - La Ballestera - Els Padrets - Coll de la Ferrera -  Mas de Les Valls - Riu de les Valls - Mas de Colet - Coll de la Creu

Itinerari:
Del camí barrat per una cadena neixen tres camins, hem de prendre el del mig. 
Anem seguint les marques amunt , buscant els passos més adequats, grimpant a estones i que ens duran fins el cim de Lo Blau (838 metres). 
Seguim carenejant tot passant per la Roca Grossa (841 metres), 
Lo Puntalet (834 metres) i tot seguit per la majestuosa Roca Dreta (863 metres) amb les seves parets vertiginoses molt apreciades pels escaladors de via llarga i d'aventura. 
Les vistes son magnifiques, entre d’altres podem observar la cresta de Les Gronses, les Roques d’en Benet, el Tossal d’Engrilló, la Punta de l’Aigua, Santa Bàrbara, Penyagalera així com les poblacions d’Horta de Sant Joan, Lledó i Arnes. 
Seguim per la carena i anem a buscar, sense marques i per terreny a cops incert, la part més esquerpa de la jornada, tot grimpant pel Crestall de La Ballestera (845 metres). 
Un crestall estret, d’obligat compliment, força aèria i amb passos prou exposats que poden fer dubtar a gent poc acostumada per aquests tipus de grimpades i alçades. 
Xino-xano anem fent via per l’entretingut i airós crestall amb cautela doncs l'estimball està present a totes dues bandes. 
Arribats al final, on decreixen ràpidament les dificultats, anem davallant per anar a buscar Els Padrets on farem una “parada i fonda”. 
Desprès del merescut descans, enfilem la pista que es dirigeix sense pèrdua cap al Mas de les Valls resseguint per la base de tot el que hem grimpat pel capdamunt, tot passant pel Coll de la Ferrera. 
Més endavant seguim el sender que voreja el Riu de les Valls mentre ens quedem bocabadats amb els impressionants murs de roca, pels que hem passat no fa gaire estona. 
Aigües clares que conviden a prendre un banyet o si més no a remullar-te el peus. 
Abandonem el sender seguint les marques dels “estels del sud” tot passant pel Mas de Colet i desprès, sense més complicacions, fins on hem estacionat els vehicles. 
Una bona caminada, força complerta amb tot tipus de paisatges i diversitat de terrenys. 
La IV edició dels “ports extrem” ha arribat a la fi. 
No ens cansarem de fer excursions pels Ports, sempre ens deixen bons records i sensacions. 
Ara anem a fer la cervesa a Arnes i xerrar una mica.

Breu:
Ahir unes fortes rafegues de vent , ens van fer abandonar l’atac als Crestalls de l’Artigó, davant del perill pels artistes. 
Tota la nit el vent de Mestral ha bufat insistentment amb molta força. 
Donat que el vent no avui tampoc afluixa, hem optat per una excursió més tranqui-la però no menys atractiva.

Els caminants: David - Gloria - Jesús - Josep - Josep M - Miguel - Mercè - PeP - Santi - Sergi - Xavi

Print Friendly and PDF