Penyagalera  1034






El vaixell insígnia 

Desnivell: +/- 1.120 metres aprox.

Distància: 12 Km. aprox. 

Punt de partida: 
Beseit (Beceite). Travessant la població trobarem inicialment senyals del Parrissal i seguidament (dins de la mateixa població) cap a La Pesquera. Seguim la pista asfaltada uns 3 quilòmetres aprox. Quan ens situem propers al llit del riu Ulldemó trobarem un rètol a mà esquerra que ens assenyala el sender PR-TE151 cap a la Penyagalera. Tot just al seu davant podem estacionar el vehicle en una mena d’aparcament per a 5 o 6 vehicles.

Ruta: 
Aparcament - PR TE151 - Riu Ulldemó - PR TE151 - Pou de Blas - Penyagalera - Punta del Barco 

Recorregut: 
Al costat mateix hi ha un panell d’informació del nostre objectiu amb fotos i detalls de la ruta que anem a realitzar. Iniciem la caminada pel rètol indicatiu que davalla fins al llit del riu Ulldemó. Ara anem a trobar el pas més adient per no remullar-nos els peus. Un cop a l’altre costat cerquem el rètol del PR TE151, un xic amagat, que ens indica el camí a seguir. Seguim les marques grogues i blanques, així com les marques dels Estels del Sud. Anem guanyant alçada fent ziga-zagues mentre s’obra el dia. Guaitant el Moletó, airosa formació rocosa situada al racó de les Olles, els primers raigs de sol donen color a tot el paisatge espectacularment. Aprofitem la sortida del sol per fer un petit mos tot aprofitant el silenci i les magnifiques vistes de la zona. Continuem la marxa avançant pel camí, mentre alguna que altre cabra, fuig uns metres més avall nostre. El camí puja amb decisió fins pasat la Costa d’Arrancacaptes on cedeix per donar pas a un camí planer. El camí no ofereix cap pèrdua i anem caminant, gaudint del solet i de l’entorn, silenciós i captivador. Un altre cop veiem com fugen afanyosos, un parell de mascles al detectar la nostra inhòspita presència. Seguim caminant una bona estona fins arribar propers a unes runes del que possiblement fora un tancat pel bestiar. Des d’aquest punt ja divisem el cim de la Penyagalera i més a l’esquerra la Punta del Barco, també anomenada La Moleta. Ara seguim amunt i en poca estona arribem al cim i punt geodèsic. Un cim modest però amb unes vistes de primera. Fem un glop d’aigua i reposen una mica mentre reconeixem: les Roques d’en Benet, la Punta de l’Aigua, el Tossal d’Engrilló, la cresta de les Gronses, Horta de Sant Joan, Arnes i Santa Bàrbara entre d’altres. Reprenem la marxa en direcció a la Punta del Barco seguint propers al penya-segat per un corriol poc definit, però amb la direcció prou evident. Entre matolls i boixeres arribem a la part baixa on el camí ja és més evident i en poca estona ens plantem a la proa de la Punta del Barco. Aquí les vistes s’obren més encara si cal i podem observar tota la plana amb els pobles de Vall-de-roures i Beseit entre d’altres. Cal completar l’excursió al Penyagalera amb la Punta del Barco per arrodonir l’ascensió, diguem que es d’obligat compliment. Una estona per la contemplació i girem cua pel mateix camí de pujada. Ara només cal desfer el camí, fàcil i sense pèrdua, fins al punt d’inici de l’excursió. Mentre anem davallant un grup nombrós de voltors planegen pel damunt nostre, enlairats en la distància com si fossin convocats a una reunió. Seguim muntanya avall fins arribar, altre cop a la riba del riu Ulldemó on fem l’àpat del dia envoltats de tranquil•litat i d’un sol reconfortant donades les baixes temperatures. Remuntem seguidament l’últim ressalt fins a l’aparcament.

Breu: 
Una cim d’obligada ascensió, típic i representatiu de la zona. Una excursió fàcil i còmoda per complementar amb altres excursions un cap de setmana als Ports. Un massís que ens ofereix una infinitat d’excursions de molt diversa indole. Totes i cada una de les excursions que hem realitzat pels Ports ens han sorprès gratament i no ens han defraudat en cap sentit. Tot plegat una amable jornada de muntanya.

Els caminants: Josep i Mercè

  Print Friendly and PDF

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada