Remuntant el riu Matarranya
Desnivell: +/- 2.280 metres aprox.
Distància: 19 Km. aprox.
Punt de partida:
Beseit (Beceite). Travessant el poble trobarem rètols indicadors del Parrissal.
Seguim sense pèrdua els rètols que ens duran, vorejant el riu Matarranya, fins a l’aparcament de La Mina on una barrera impedeix el pas de vehicles.
Des d’un temps enrere solen cobrar per accedir al Parc i a l’aparcament citat.
Ruta:
Aparcament de La Mina - Pintures Rupestres - Matarranya - Gúbies del Parrissal - Pas del Romaret - Matarranya - Pas de l’Aüt - Barranc d’Espada - Clot de Maçana - Caseta de Maçana - Pouet de Borràs - GR 8 - PR TE153 - Arc Geotectònic - Moletes d’Arany - Coll de la Balanguera - Pintures Rupestres - Aparcament de La Mina
Recorregut:
Sortim de l’aparcament seguint la mateixa pista vora el Matarranya per uns passos (forats) de roca.
Ruta:
Aparcament de La Mina - Pintures Rupestres - Matarranya - Gúbies del Parrissal - Pas del Romaret - Matarranya - Pas de l’Aüt - Barranc d’Espada - Clot de Maçana - Caseta de Maçana - Pouet de Borràs - GR 8 - PR TE153 - Arc Geotectònic - Moletes d’Arany - Coll de la Balanguera - Pintures Rupestres - Aparcament de La Mina
Recorregut:
Sortim de l’aparcament seguint la mateixa pista vora el Matarranya per uns passos (forats) de roca.
Abans de creuar el segon forat, trobarem a mà dreta les pintures rupestres de la Fenallasa. Unes pintures, dins d’un tancat, que costen de veure, però que disposen d’un cartell que explica i exposa la situació de les pintures perquè ens sigui més fàcil ubicar-les.
Tornem al camí i seguim endavant per la pista esmentada. Arribem a una àrea de picnic on veurem un rètol que ens mostra el sender PR-TE153, que és per on retornarem de la nostra excursió, així que naltros seguim endavant. Ara la pista s’acaba i es transforma en sender.
Més propers al Matarranya anem avançant i en poca estona trobarem les primeres passeres de fusta.
Unes passeres que li donen aquest ingredient d’excursió especial, amanida amb una gran bellesa de tot el voltant.
Seguim els senyals vermells i dels Estels del Sud mentre anem travessant el riu Matarranya, a voltes pel bosc i altres fem servir les passeres, quasi a ran d’aigua, en els passos més estrets.
Hi ha trams de passeres molt fotogènics i a l’hora força espectaculars que fan que el trànsit per aquesta zona sigui lent i entretingut. La ruta no té pèrdua doncs la direcció a seguir es prou clara.
En un roc a mà esquerra trobarem un pintura que ens indica el Pas del Romaret, el deixem de moment i seguim endavant per anar a veure (visita obligada) les Gúbies del Parrissal.
Ara grimpant una mica pels blocs de pedra arribem fins que ja no podem avançar més sense remullar-nos i amb el fred que barrufa avui no es gens atractiu.
Les Gúbies al davant nostre, un congost espectacular com pocs amb parets que s’alcen 60 metres i 1 metre i ½ d’amplada en seu interior neuràlgic.
Unes quantes fotos i desfem el camí fins a retrobar la pintura abans esmentada del Pas del Romaret.
Un pas que sorteja les gúbies enllaçant el riu Matarranya uns 800 metres riu amunt. El Pas del Romaret es un camí equipat, a trams, amb esglaons de ferro i cadenes, però sense cable de vida.
Enfilem amunt, ara en forta pujada, on trobarem algun esglaó que ens ajudarà una mica a superar el desnivell.
Uns 60 metres més amunt regirem a mà dreta per esglaons i en sentit horitzontal per sobre del congost.
El paisatge se’ns obra gratament oferint-nos unes magnifiques vistes de les agulles del Parrissal que s’enlairen amb les seves formacions tant peculiars. Anem seguint atents les marques grogues i dels Estels del Sud.
Ara en baixada trobarem un seguit d’esglaons i cadenes (més entretingudes que les anteriors) que ens situaran al llit del riu Matarranya altre cop, donant per finalitzat el Pas del Romaret.
Ara seguim remuntant el riu, més per trams de bosc que anteriorment apropar-nos a l’intersecció del Coscollosa i del Matarranya. Arribem a un pas estret d’uns 2 metres d’amplada, sec i pedregós, anomenat pas de l’Aüt.
A poca distància trobem una bifurcació a mà dreta cap al refugi Ferrera (de la ruta dels Estels del Sud) però naltros seguim per l’esquerra que abandonant definitivament les marques blaves pròpies de la ruta.
En poca estona, hem d’estar atents, seguint el llit del riu a mà esquerra hem de veure unes fites.
Ara un corriol s’endinsa i s’enfila pel barranc de l’Espasa deixant definitivament el riu Matarranya.
Seguint les fites, el camí puja decididament pel mig del bosc fins al Clot de la Maçana.
Més suaument arribem a una pista on regirem a mà esquerra. Una pista que en poca estona es torna en camí on seguirem les fites i marques blanques que ens duran sense pèrdua fins a les runes de la Caseta Maçana, ubicada en amples prats amb vistes.
Seguim en la mateixa direcció fins al Pouet de Borràs , situat proper a una cruïlla de 4 camins.
Hem de continuar pel mateix camí i sentit que de seguida baixa suaument i en poca estona trobarem el rètol del PR-TE153. Abandonem el GR i girem a l’esquerra pel PR, ara amb marques grogues i blanques, que s’endinsa pel bosc.
Més endavant trobarem proper al camí, a mà esquerra, l’arc geotectònic, bonic i fotogènic arc natural de pedra amb bones vistes.
Continuem per la part més alta de les Moletes d’Arany on trobarem diferents penya-segats amb magnifiques vistes del Parrissal.
Fem una aturada tècnica per l’apat del dia propers al penya-segat on gaudim del repòs i les reconfortants panoràmiques.
Reprenem la marxa, ara en baixada constant, fins al Coll de la Balanguera. Seguim davallant decididament, cercant altre cop el riu Matarranya al fons de la vall.
El PR-TE153 ens du sense pèrdua fins a l’àrea de picnic esmentada a l’inici de la ruta.
Ara només cal retornar pel mateix camí iniciat, passant altre cop sota els forats de roca fins a l’aparcament.
Breu:
Una de les excursions clàssiques dels Ports, amb diferents components típics d’aquest prolífer massís.
Una ruta molt atractiva i fotogènica on poden veure les perfectes i peculiars formes geogràfiques d’aquest indret.
Una caminada en primera instància pel congost del riu i una segona instància pel damunt oferint-nos unes vistes precioses del Parrissal.
Un dia solejat ens ha permès gaudir d’una completa jornada de muntanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada