Volta Bici-Ornito pels aiguamolls de Sils
L'Estany de Sils és un espai natural protegit inclós en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de Catalunya. Forma part de la Xarxa Europea d'Espais Naturals Natura 2000, que és el nucli de les polítiques europees de biodiversitat. Fins a mitjans del segle XIX els terrenys inclosos en aquest espai corresponien a un estany que fou dessecat per tal d'obtenir noves terres de conreu i lluitar contra el paludisme. Tanmateix, gràcies a les seves condicions d'especial humitat i inundabilitat, encara es conserven diverses espècies de flora i fauna característiques de zones humides.
Desnivell: +/- 50 metres aprox.
Distància: 12 Km. aprox.
Punt de partida: Sils.
Des de la C-63 que va des de Maçanet de la Selva cap a Sant Feliu de Guíxols, prenem la carretera C-63 en direcció a Vidreres. Passem aquesta població i continuem per la mateixa carretera fins a Sils. Ens dirigim a l’ampli aparcament situat a l’estació ferroviària on estacionem el vehicle.
Ruta:
Estació ferroviària de Sils - Llacuna permanent - Riera de Pins - La Torderola -Torrent de Torderola - Polígon industrial Can Macan - Pont de Can Dimoni - Sèquia de Sils - Llacuna permanent - Santa Maria de Sils - Estació ferroviària de Sils
Una ruta amb bicicleta, apta per tots els usuaris, combinada amb l’observació d’aus per aquest amable indret amb amplies vistes. Sortim de l’aparcament tot seguint les indicacions i entrem a l’Estany de Sils. Girem cap a l’esquerra pel primer pont de fusta, doncs l’idea és fer un volta en forma de 8, per donar la volta sencera a la “llacuna permanent” i entrar als diferents aguaits. Voltem la llacuna esmentada, fent breus aturades als aguaits, i quasi al final regirem a mà dreta en direcció a La Torderola. Passem per la Riera de Pins ciclant còmodament pel mig de diferents àmbits i boscos de gran bellesa. Les vistes son amplies i relaxants entre aquests boscos sàviament recuperats. Passat el Torrent de Torderola hem de girar cap a la dreta per flanquejar el perímetre del Polígon industrial de Can Macan. Aquest tram és el menys atractiu de la ruta, encara que en poca estona recuperem el concepte inicial. Seguim ciclant mentre anem reconeixent algun que altre ocell com el Gafarró amb el seu airós i cridaner cant. Xino-xano arribem al Pont de Can Dimoni, un antic pont de pedra protagonista de les llegendes que vinculen l’Estany amb el diable. Ara prenem la Sèquia de Sils que circula propera i paral•lela a la via de tren. Dintre d’un bosc de pollancres sentim l’inconfusible cant d’un Picot verd. Seguim endavant, aturant-nos a diferents petits aiguamolls o terrenys semi-inundats situats a l’esquerra on observem unes quantes aus com la Cuereta groga. Arribem al primer pont que hem trobat i tornem a girar cap a la dreta per fer la volta sencera a la “llacuna permanent” i seguidament anar a visitar l’església de Santa Maria de Sils. Ens apropem a la porta de l’església citada i reposem un xic. Reprenem la ruta i tornem a l’aparcament de l’estació ferroviària on tenim estacionat el vehicle.
Breu:
Volta circular pels aiguamolls de Sils. Una pedalada còmoda, suau, amb l’afegit de l’observació de les aus pels diferents racons de aquests aiguamolls recuperats. No cal dir que és molt recomanable dur uns binocles i ciclar amb calma fent les oportunes aturades per observar i reconèixer les diferents aus.
Veure la ressenya ornitològica de l'Estany de Sils
Els ciclo-birders: Josep, Mercè i Raquel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada