Lo Piolet

Cercant nous indrets i camins

Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya força prominent que ha destacat en la tradició catalana, entre altres motius, gràcies a una geologia i una topografia pròpies molt característiques, que han estat valorades estèticament de forma positiva. Situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat, s'hi aixeca el monestir de Montserrat, una abadia benedictina consagrada a la Mare de Déu de Montserrat, una marededéu trobada. El nom prové de la paraula mont, muntanya, i serrat, cadena muntanyosa. Tant serrat com serralada provenen de serra (un seguit de muntanyes), i, precisament, aquesta paraula deriva del llatí serra, que és el nom de l'instrument per serrar (o xerrac), per la forma que tenen les muntanyes encadenades una al costat de l'altra, que fan pensar en dents de serra. Precisament, en les representacions heràldiques, Montserrat apareix com un grapat de muntanyes d'or sobre camper de gules, amb una serra d'or tallant-les pel damunt.

Desnivell: + 870 metres aprox.

Distància: 13,5 Km. aprox.

Punt de partida: Nostra Senyora de la Salut.
Per l’autovia A2 accedim a Collbató. Abans d’arribar a la població un rètol ens senyala la Cova del Salnitre. Un xic abans de la barrera que ens duria al pàrquing de la Cova del Salnitre, deixem el vehicle pel voltant de Ntra. Sra. de la Salut.

Ruta:
Ntra. Sra. de la Salut - Cova del Salnitre - Serrat de les Garrigoses - Serrat dels Monjos - Camí de les Feixades - Santa Cova - Monestir - Camí Antic de Sant Jeroni - Pas dels Francesos - Santa Anna - Pla dels Ocells - Pas dels Trencabarrals - Camí de Sant Joan - Sant Joan - Camí del Torrent de Santa Caterina - Camí Vell de Collbató - La Senyera - Drecera dels Graus - Ntra. Sra. de la Salut

Recorregut:
Sortim en direcció cap a la Cova del Salnitre, primer pel corriol amunt i seguidament per les escales fins a l’entrada de la cova. Per la seva dreta continua el corriol que es dirigeix cap al Serrat de les Garrigoses. Abans de continuar endavant un Pit-roig, ben plantat a la barana, ens observa descaradament mentre passem pel seu costat. El dia no llueix gens ni mica, fa un dia rúfol. Seguim pel Camí de les Feixades que travessa en primera instancia el Serrat de les Garrigoses i seguidament el Serrat dels Monjos, mentre anem observant alguna que d’altre cordada que s’enfila cap amunt. Xino-xano anem fent camí i arribem a una primera bifurcació que ens dóna l’opció d’anar cap a Olesa de Montserrat. Més endavant trobem un altre bifurcació que dóna l’opció de pujar cap a Sant Miquel, naltros seguim endavant cap al Monestir. En poca estona divisem la Santa Cova enclastada a la roca, que ens recorda una mica per sobre a Meteora. Passem pel costat de la Santa Cova i prenem l’ampla pista per on circula el Viacrucis que ens durà sense pèrdua fins al Monestir. Les vistes, encara que conegudes, són esplèndides. Passem pel Monestir, evitant els turistes de tota mena, i enfilem cap a Sant Benet pel Camí Antic de Sant Jeroni. Comencem a pujar escales a dojo, passant pel Pas dels Francesos, fins arribar a l’alçada de la Prenyada. Avui hi ha poquíssims escaladors, el dia no convida gens ni mica. Seguim endavant, passem a tocar de la coneguda Panxa del Bisbe, i un xic més endavant arribem al Pla dels Ocells. En aquest punt abandonem el Camí Antic de Sant Jeroni i regirem a mà esquerra per un camí que es dirigeix cap a l’estació superior del funicular de Sant Joan. El camí ronda per sota del Camí Nou de Sant Jeroni. Encara queden restes de la darrera nevada que ha enfarinat tot el massís. Arribem als peus del Trencabarrals i el superem per la seva dreta, anomenat pas dels Trencabarrals. Seguim avançant mentre observem una cordada que gira cua a la Via del Davant de la Gorra Marinera, potser deu estar moll. Passem pel costat de l’estació superior de Sant Joan i seguim cap a la dreta, anant a cercar Sant Joan. Abans d’arribar a la mateixa, abandonem el Camí de Sant Joan i prenem el Camí del Torrent de Santa Caterina, que davalla per l’esquerra. Poc a poc anem baixant cota, sense pèrdua, una bona estona fins l’encreuament amb el Camí Vell de Collbató. Ara girem cap a la dreta i seguim davallant fins a La Senyera. Propers a la gran estelada regirem cap l’esquerra prenent la Drecera dels Graus. Anem baixant amb decisió mentre observem més escaladors per aquesta zona de vies d’escalada esportiva, recollida i orientada a cara Sud. El dia no ha millorat en cap moment, també podria ser pitjor amb algun plugim per acabar-ho d’adobar. Ja divisem Ntra. Sra. de la Salut i en poca estona ens plantem a l’àrea d’esbarjo i picnic propera, on tenim el vehicle estacionat.

Breu:
Un altre caminada pel massís de Montserrat que ens ofereix una infinitat de rutes. Una ruta que embolcalla la carena Sud-est fins al Monestir, punt neuràlgic i cor de Montserrat. A continuació cercarem Sant Joan, evitant la ruta turística que puja cap a Sant Miquel, per anar a cercar el Camí del Torrent de Santa Caterina que ens durà al punt d’inici de la caminada. Un dia rúfol, poc amistós, no ens ha permès gaudir plenament del paisatge. Malgrat les inclemències, sempre podem dir que hem gaudit d’una bona jornada de muntanya.

Els caminants: Josep i Mercè