Taga 2041

---

Un dels cims més populars del Ripollès 

El Taga és una muntanya de 2041 m al Ripollès. És a la serra Conivella i separada de la serra Cavallera per la Portella d'Ogassa. La seva posició dominant sobre les valls del Freser i del Ter la fa un punt de referència de la comarca. A més, és un mirador excel•lent dels cims del Pirineu des del Puigmal al Canigó. 

Desnivell: + 760 metres aprox. 

Distància: 11,30 Km. aprox. 

Punt de partida: Santa Magdalena de Puigsac. 

Des de Ribes de Fresser, ens dirigim cap a Pardines per la carretera GIV-2252. 

Abans d’arribar a Pardines, prenem el camí de Vilaró al Pujalt, estreta carretera cimentada que es duu sense pèrdua fins a Santa Magdalena de Puigsac. Estacionem el vehicle pel voltant. 

Veure punt de partida a Google Maps.  

Ruta: 

Santa Magdalena de Puigsac (1) - Pla de les Nou Fonts - abeurador - Fortins del Taga (2) - carena - Taga - Portella d’Ogassa - Pla de la Lleona - Pla de Moreroles - arbre - Font del Boix - Estany de Can Roca - Foranques - Camí de l’Orri Vell - Santa Magdalena de Puigsac (1) 

Recorregut: 

Sortim de Santa Magdalena de Puigsac (1), en direcció Sud-est, per la mateixa carretera cimentada atents a les indicacions que ens menen a Coll de Bac - Taga. 

Anem seguint el camí que remunta suaument, en direcció Sud-oest, fins que arribem al Pla de les Nou Fonts, plana que disposa d’un ampli abeurador pel bestiar. 

Sense pèrdua, en la mateixa direcció, anem seguint el corriol força fresat, proper al torrent de Vilaró. Més endavant arribem als Fortins del Taga (2), on podem veure clarament una de les entrades que encara es conserven. 

Continuem muntanya amunt, sense defallir i gaudint de les esplèndides vistes de Pardines i de l’Olla de Pardines. Sense pèrdua, anem fent camí mentre un munt de cotxes fumades s’enlairen arreu. 

Més endavant, enllacem amb la carena que ens durà al capdamunt del cim. Una carena que ens ofereix magnifiques vistes del Pedraforca, Serra del Cadí, Montserrat, Montseny i Puig Estela entre d’altres.

Ara, en direcció Oest, enfilem els últims metres fins arribar al cim del Taga amb una cota de 2041 metres. Cim, vèrtex geodèsic, inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims de referència. 

Fem un mos, mentre gaudim de les vistes ja citades i de l’omnipresent Puigmal (segona muntanya més alta, després del Carlit, del Pirineu Oriental). 

Desfem el camí de pujada per la carena i continuem pel llom fins a la Portella d’Ogassa, punt d’accés per pujar des de Sant Martí d’Ogassa per la Serra Cavallera. Naltros, continuem en direcció Nord-est, pel Pla de la Lleona seguint un marcat corriol, tot gaudint de les gralles que dansen per les costes del Puig de coma d’Olla. 

Continuem davallant suaument pel Pla de Moreroles amb un arbre solitari com a punt de referència.

Més encaixonats, passem per la Font del Boix i seguidament arribem a l’Estany de Can Roca o Estany de la Font del Boix, una zona humida de gran interès biològic per a la reproducció d’amfibis de muntanya mitjana i alguns invertebrats, a més de ser un punt d'abeurament per a tota mena de fauna salvatge. 

Xino-xano anem fent camí entre prats de pastura com la de les Foranques, entre d’altres, i enllacem amb el Camí de l’Orri Vell que ens durà sense pèrdua dins a Santa Magdalena de Puigsac (1). 

Notes: 

(1) Santa Magdalena de Puigsac, també coneguda com a Santa Margarida de Pardines, és una capella isolada situada al nord de la Serra Cavallera, al nucli de Puigsac, al municipi de Pardines, a la comarca del Ripollès. Santa Magdalena de Puigsac és una capella isolada situada a la serra Cavallera, prop del nucli de Pardines. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Magdalena de Puigsac es va construir al segle XII i va ser consagrada el 1176 pel bisbe d'Urgell, Arnau de Preixens. Al segle XVIII va ser molt transformada, afegint-li dues capelles laterals, eliminades en la restauració, que donaren a la planta la forma de creu i també s'obrí a la façana sud un nou portal d'accés. Actualment aquests elements barrocs han desaparegut, excepte el portal, degut a la restauració portada a terme per l'arquitecte Joan M. de Ribot. A l'interior es conserva una imatge de Sant Antoni de Pàdua, de fusta policromada, realitzada al segle XVIII. 

(2) Al final de la II Guerra Mundial, en temps de dubtes per a la supervivència de la dictadura del general Franco, el règim va ordenar la fortificació de tota la serralada dels Pirineus, des del cap de Creus fins al País Basc, per frenar la hipotètica invasió d’un exèrcit modern i ben equipat que havia de venir del nord. El territori català se’n va endur la grossa, ja que dels 169 nuclis de resistència previstos, 96 corresponien a Catalunya. No van tenir una utilitat pràctica, perquè la invasió no arribà mai, però deixaren una petja insondable sobre el paisatge. La gent les coneixia com a fortins, búnquers, nius de metralladores, casamates, blocaus..., però no en va poder saber l’abast exacte fins que fou aixecat el secret militar. Moltes d’elles han resistit el pas del temps i, com a restes de l’era de la violència i de l’arquitectura de campanya, mantenen un innegable significat històric, patrimonial i simbòlic. 

Breu: 

Ascensió al, segurament, un dels cims més popular del Ripollès.

Una ruta que transita per un entorn de gran bellesa paisatgística amb diferents ingredients afegits. 

Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més aquests cims de referència. Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya. 

Els caminants: Josep i Mercè