Lo Piolet

Cercant nous indrets per Sant Llorenç del Munt

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac és un parc natural format pel massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac. Té una superfície protegida de 13.694 ha, repartides entre les comarques del Bages, el Vallès Occidental, el Moianès i el Vallès Oriental.

Els seus cims principals són el Montcau (1.056,7 m) i la Mola (1.101,9 m),on hi ha el monestir romànic de Sant Llorenç del Munt.

El singular paisatge del Parc està format per cingles i monòlits de conglomerat rogenc que contrasten amb el verd de les pinedes i els alzinars que colonitzen els faldars i les canals de la muntanya.

Desnivell: + 790 metres aprox.

Distància: 9,50 Km. aprox.

Punt de partida: Dipòsits de Matadepera.

Cal anar al final del carrer de la Vista Alegre de Matadepera, situat a la punta Nord-est d’aquesta població.

Complicat de descriure, veure a Google Maps.

Ruta:

Camí dels Monjos, coll de la Castellassa, Turó del Gurugú, coll de la Castellassa , Mal Pas de la Castellassa, Castellassa de Can Torres, Canal Amagada [Lucky Txei], Camí de la Senyora, Camí de la Font Soleia, collet, Panxa Contenta, collet, El Vano, Font de l’Om, Cova de la Font de l’Om, Morral del Drac, Canal del Mico, La Mola, Camí dels Monjos, Camí de la Senyora, Morral de la Codoleda, Camí dels Monjos

Recorregut:

Sortim pel Camí dels Monjos i en poca estona, prenem el camí de la dreta que es dirigeix cap a la Castellassa de Can Torres.

Arribem al Coll de la Castellassa i ens desviem a mà dreta per un corriol que es dirigeix al Turó del Gurugú.

Ample i poc conegut turó, que ens ofereix un esplèndid mirador de la Castellassa de Can Torres entre d’altres.

Tornem al Coll de la Castellassa i continuem pel camí que havíem abandonat. En poca estona passem pel Mal Pas de la Castellassa, pas planer i estret, proper a la cinglera, peró que es creua fàcilment sense cap dificultat.

Passem pel trencall que dona accés a la Canal Amagada [Lucky Txei], després i tornarem, i ens apropem a observar l’altiva Castellassa de Can Torres i el solitari Bolet de la Castellassa.

Tornem enrere fins el trencall que havíem obviat i enfilem per la dreta fins la Canal Amagada.

Per l’esquerra entrem a la canal i comencem a progressar per la via equipada Lucky Txei. Un seguit de ganxos, nous i vells, ens ajuden a superar la via sense molta dificultat.

Cal recordar que la via no disposa de cap cable de vida. Abans de sortir, hi ha una campana, que es pot fer sonar a gust del consumidor.

Seguim pel corriol fins trobar el Camí de la Senyora, que seguim per la dreta una llarga estona. Caminem mentre gaudim de les vistes de l’imponent Castellassa i de tot l’entorn.

Després de caminar un bon rato, atents a les fites, abandonem el Camí de la Senyora i enfilem un costerut corriol que per l’esquerra i amunt, ens duu al Camí de la Soleia. Continuem ara per aquest camí, que a regirant suaument cap a l’esquerra, mentre les vistes canvien.

Noves vistes del Turó de les Nou Cabres, la Castellassa d’en Dalmau i del Morral del Drac, entre d’altres.

Passem per sota d’un degotall d’aigua i continuem, sense pèrdua, fins un collet entre la Panxa Contenta i el Vano.

Pugem fàcilment, en primera instancia, a la Panxa Contenta que disposa de una magnifica visió del Morral del Drac. Igualment disposa d’una bona visió de el Vano, des d’aquesta perspectiva sembla molt més dret del que es realment.

Tornem al collet i enfilem per la cresta de el Vano, ajudant-nos de mans i peus, grimpada fàcil que li dona una mica més d’al•licient a la caminada.

Al capdamunt, una fita ens indica la direcció a seguir. Un petit corriol ens porta fins a la Font de l’Om, eixuta en aquesta època, i a la propera Cova de la Font de l’Om, cova que travessa la paret fins l’altre costat de la cinglera.

Tornem enrere i continuem per la canal per la que anem guanyant cota pel mig dels bosc fins sortir a la ruta normal del Coll d’Estenalles a La Mola. S’ha acabat la pau.

Continuem per aquest transitat camí, en direcció contrària a La Mola, i ens apropem a visitar el Morral del Drac. Traiem el nas per observar la visió de la seva estreta airosa finestra.

Tornem uns metres enrere, i amb tendència a l’esquerra abandonem el camí, doncs anem a cercar la Canal del Mico. De seguida entrem per un corriol que ens porta a una mena de cova que dona pas a la canal equipada. Fem el mico, amb mans i peus, ràpidament sortim al capdamunt d’aquesta curta canal equipada.

A continuació, seguim les fites que ens duen, sense pèrdua, a enllaçar amb la ruta normal del Coll d’Estenalles a La Mola. En poca estona arribem a La Mola, on aprofitem per un mos.

Després del repòs, prenem el Camí dels Monjos que davalla suaument, mentre obtenim una bona vista de la Mola.

Més endavant, quan arribem al Camí de la Senyora, abandonem el Camí dels Monjos i fem una ziga-zaga, esquerra i dreta per terreny rocallós, per prendre un corriol que es dirigeix i devalla decididament cap a el Morral de la Codoleda.

Seguim pel corriol esmentat, deixem un trencall a mà dreta, després el prendrem, i continuem fins a la punta del Morral de la Codoleda. Esplèndid mirador, que disposa d’unes excel•lents vistes de la Castellassa de Can Torres, Plecs del Llibre i Turó del Gurugú, entre d’altres.

Tornem enrere fins el trencall que havíem obviat abans, i prenem aquest corriol per l’esquerra.

Xino-xano, anem davallant fins el camí que ens ha dut de bon matí al Turó del Gurugú i més endavant enllacem amb el Camí dels Monjos.

Sense pèrdua, arribem al punt d’inici de la caminada per aquestes contrades.

Breu:

Bona caminada que ens permet enllaçar diferents indrets del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, per camins, pistes, corriols, corriolets, grimpades, canals i camins equipats.

Un recorregut, amb grimpades aïllades, canals i ganxos, cercant miradors per amanir la ruta amb bones vistes.

Una ruta més, de tantes, que podem combinar i traçar al nostre gust per aquest esplèndid massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac.

Tot plegat, hem gaudit d’una bona jornada de muntanya en tots els sentits.

Els caminants: Josep i Mercè