Cercant turons, camins i corriols
Parc Natural de la Serra de Collserola és la denominació oficial del parc de Collserola, un parc de 8.259 hectàrees situat a la serra de Collserola que gaudeix de protecció oficial des de 1953 i l'any 2010 va ser declarat parc natural per la Generalitat de Catalunya.
El parc es troba repartit en nou termes municipals (Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Esplugues de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, el Papiol, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern) i és gestionat pel Consorci del Parc de Collserola que inclou la Diputació de Barcelona i els municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Desnivell: + 560 metres aprox.
Distància: 12 Km. aprox.
Punt de partida: Velòdrom Municipal d’Horta Miquel Poblet.
Podem anar amb transport públic i sinó al costat del mateix velòdrom hi ha un ampli aparcament.
Veure punt de partida a Google Maps.
Ruta:
Velòdrom Municipal d’Horta Miquel Poblet, GR-6, Font de la Marquesa de Can Gras, Passeig de les Aigües, PR C-35, Turó de Valldaura, Pas del Rei, Turó de la Margarola (1), PR C-35, B04, Vista Rica, Coll de l’Erola, Carretera de Sant Cugat, PR C-35, Camí de Sant Cugat, Camí del Totxo, escales, Tibidabo (2), Carretera de Vallvidrera al Tibidabo, PR C-35, Carretera de Sant Cugat, Vista Rica, Coll de l’Erola, PR C-35, Turó de la Font Groga, Turó de Santa Maria, PR C-35, Turó de Sant Cebrià, GR-6, Castell del Fortí (3), GR-6, PR C-35, Velòdrom Municipal d’Horta Miquel Poblet.
Recorregut:
Sortim del velòdrom Municipal d’Horta pel GR-6 que s’enfila muntanya amunt.
De seguida abandonem el GR-6, que regira per l’esquerra, i continuem endavant fins la Font de la Marquesa de Can Gras.
En mantinguda pujada, seguim pel mateix camí fins que sortim al Passeig de les Aigües.
Tot just al davant, prenem el PR C-35 que continua muntanya amunt fins el Turó de Valldaura que disposa d’esplèndides vistes de la metròpolis.
Seguim pel mateix PR C-35 fins el Pas del Rei i continuem fins al Turó de la Margarola (1).
Cim, vèrtex geodèsic, inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims de referència.
Gaudim de les vistes a dues bandes, Massís de Montserrat, Sant Llorenç del Munt i La Mola, Serralada de Marina i Massís del Montseny entre d’altres.
Seguim pel PR C-35 i enllacem amb la pista anomenada B04 fins a Vista Rica o Coll de l’Erola.
En breu sortim a la Carretera de Sant Cugat per la que caminem uns metres fins que tornem a prendre el PR C-35.
Xau-xau seguim pel PR C-35 fins que enllacem amb el Camí de Sant Cugat i Camí del Totxo.
Atents, prenem a mà esquerra unes escales que pugen directament fins al Tibidabo (2).
Aprofitem per fer una visita a la cripta del Temple del Sagrat Cor i seguidament reposem un xic a les escales mentre fem un mos.
Reprenem la caminada i sortim per la Carretera de Vallvidrera al Tibidabo i quan s’acaba la zona peatonal, davallem per l’esquerra per anar a trobar novament el PR C-35.
Desfem el camí fins a Vista Rica o Coll de l’Erola per continuar muntanya amunt pel PR C-35.
Més endavant prenem un corriol que per la dreta ens duu al Turó de la Font Groga.
Tornem al PR C-35 i tot just al davant prenem un corriolet per situar-nos al Turó de Santa Maria.
Turons que tot i estar situats al mapa, son merament simbòlics i simplement i passem per afegir sal i pebre a la caminada.
Seguim pel PR C-35 i en breu ens desviem per l’esquerra per apropar-nos al Turó de Sant Cebrià.
Retronem al PR C-35 i continuem pel mateix fins enllaçar amb el Passeig de les Aigües.
Més endavant abandonem el Passeig de les Aigües i per la dreta prenem el GR-6.
Xino-xano, sense perdua, davallem pel GR-6 fins que prenem un corriolet per l’esquerra que ens duu a les malmeses runes del Castell del Fortí (3).
Continuem de l’altre costat fins tornar a trobar el GR-6 pel que seguim fins al velòdrom Municipal d’Horta.
Notes:
(1) El Turó de la Magarola o Turó del Maltall de Magarola és un turó de 430 metres a la intersecció dels termes municipals de Barcelona (Barcelonès) i Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), a la serra de Collserola. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic.
Des del 1988 s'hi realitza als mesos de setembre i octubre el seguiment de la migració tardoral d'ocells rapinyaires, i al cim s'ha construït una plataforma de fusta, equipada amb plafons informatius, per a allotjar els participants. L'espècie més vista en aquest seguiment és l'aligot vesper (Pernis aviporus), que també ho és en la majoria d'estacions de Catalunya en què es fa un seguiment semblant, seguida del xoriguer (Falco tinnunculus) i l'arpella (Circus aeruginosus).
Pel mateix cim hi passa el sender de gran recorregut GR 92, i a pocs metres el GR 6.
El nom "Magarola" apareix esmentat el 985 com a "Magerova" o "Magarova" referit a un altre lloc prop de Sant Cugat. Posteriorment va ser adoptat per una família burgesa de Barcelona i aplicat a diferents lloc on tenien possessions, començant pel palau Magarola del carrer Portaferrissa.
(2) Antigament el nom del Tibidabo era Puigserola[cal citació] o Puig de l'Àliga, nom que venia del llatí Podium Aquilae que sembla que ja l'hi havien posat els romans, i que es referia a la gran vista que oferia el cim de la muntanya i que deixava albirar fins i tot la serra de Tramuntana de Mallorca els dies de cel clar.
L'origen del topònim Tibidabo és incert, però sembla que és de la mateixa època que altres topònims religiosos de Barcelona, com ara Vall d'Hebron i Mont Carmel. «Tibi dabo», en llatí, vol dir «et donaré», i és una expressió dels Evangelis, en la Bíblia.
Quan Satanàs porta Jesús a un mont molt alt, i per a temptar-lo, li mostra tots els reialmes del món, dient-li: «Tot això que veus et donaré si, prostrant-te, m'adores» o, en llatí, haec omnia viderunt tibi dabo si cadens adoraveris me (Mateu, 4:9). Una explicació popular vol que, al segle XVII un rei va visitar el cim de Collserola i fou esbalaït davant la panoràmica que es dominava d'aquell punt estant: la ciutat de Barcelona, els pobles de la rodalia, el port i la mar... Aquella visió li va recordar el mencionat passatge evangèlic, cosa que va compartir amb els que l'acompanyaven.
(3) El Castell del Fortí va ser una fortalesa militar construïda per la defensa de la ciutat durant la primera guerra carlina (1833-1840) quan el capità general de Catalunya, Manuel de Llauder, va fer construir fortificacions.
Breu:
Caminada pel Parc Natural de la Serra de Collserola per diferents turons, camins i corriols.
Un parc, annex a la gran vila de Barcelona, esplèndid pulmó de la ciutat que ofereix caminades de muntanya en temps de confinament municipal.
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona passejada de muntanya.
Els caminants: Josep, Raquel i Worphi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada