Taga  2041






Ruta lineal de Ribes al Taga 

El Taga és una muntanya de 2041 m al Ripollès. És a la serra Conivella i separada de la serra Cavallera per la Portella d'Ogassa. 
La seva posició dominant sobre les valls del Freser i del Ter la fa un punt de referència de la comarca. 
A més, és un mirador excel•lent dels cims del Pirineu des del Puigmal al Canigó. 

Desnivell: + 1.140 metres aprox. 

Distància: 15,30 Km. aprox. 

Punt de partida: Estació de Ribes-Vila. 
Situats a Ribes de Freser, anem a l’estació del cremallera de Ribes-Vila. 
Veure punt de partida a Google Maps.

Ruta: 
Estació de Ribes-Vila, Bosc del Rei, els 7 fortins, Collada del Manter, Collets de la Moixera, Plans de Conivella, Serrat de Conivella, Pla ed les eugues, Pla de la Guilla, Taga, creu del Taga, Coll de Comallonga, Pla de Cabanes, Coll de Jou, pista de Bruguera a Coll de Jou, Pla de la Soca, Plans de Conivella, Collets de la Moixera, Collada del Manter, els 7 fortins, Bosc del Rei, Estació de Ribes-Vila, Museu del Cremallera 

Recorregut: 
Sortim per l’esquerra de l’estació del cremallera tot creuant la via per anar a cercar una pista que gira cap a la dreta. 
De seguida l’abandonem per remuntar muntanya amunt per un camí pedregós que puja amb decisió.
Sortim a propers al Càmping de la Vall de Ribes on girem a mà dreta per creuar la zona d’acampada lliure fins l’altre extrem. 
Regirem, seguint les marques grogues, per continuar per un corriol que puja pel frondós Bosc del Rei fins els 7 fortins, cal estar un xic atents a les marques un pel confuses en aquest tram. 
Desprès de la visita turística als 7 fortins, continuem fins la Collada del Manter per continuar pels Collets de la Moixera fins als Plans de Conivella. 
Obviem el camí de la dreta, que es per on tornarem, i seguim muntanya amunt, propers al tancat pel bestiar i sense defallir, fins el Pla de les Eugues. 
Les vistes s’eixamplen a cada pas, oferint-nos unes vistes extraordinàries per tots costats. 
Seguim igualment propers al tancat pel bestiar, costeruda ment fins al Pla de la Guilla. 
Ens aturem un xic per gaudir de les vistes,en la llunyania es pot veure els perfils inconfusibles de Montserrat, la Mola així com del Montseny. 
Xino-xano, sempre pel llom de l’ampla aresta, arribem al cim del Taga amb una cota de 2.041 metres d’alçada. 
Cim inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims de referència. 
Fruïm de les extenses vistes panoràmiques del Pirineu i PrePirineu entre d’altres, mentre fem un mos.
Reprenem la caminada, en el mateix sentit, aturant-nos a la concorreguda creu del Taga per fer l’obligada foto pel record. 
Ara, comencem a davallar suaument fins el Coll de Comallonga per continuar davallant decididament fins al Coll de Jou. 
A continuació, girem a mà dreta, i seguim per la pista cimentada de Bruguera a Coll de Jou. 
Arribats a una corba de 360º, l’abandonem per continuar pel Pla de la Soca, una mica intuïtivament els primers metres. 
Travessem una tanca pel bestiar i continuem, de manera més clara i sense pèrdua, fins els Plans de Conivella on enllacem amb el camí de pujada. 
Xau-xau, anem desfent el camí de pujada que passa novament pels 7 fortins per continuar fins a l’estació de Ribes-Vila. 
Aprofitem, arrodonint la caminada, per visitar el curiós Museu del Cremallera que disposa d’una exquisida exposició i d’antics objectes, vagons i maquines del tren cremallera. 

Nota: 
Els fortins de Franco (línia defensiva del Pirineu) tot i la seva finalitat bèl•lica, també tenen un valor arqueològic i històric. 
A més, ofereixen les millors panoràmiques paisatgístiques, atès que els enginyers triaven els emplaçaments segons l’orografia i el major angle de visió. 
Són obres de gran simplicitat i funcionalitat, ja que l’exèrcit tenia prioritat a l’hora de disposar de ciment i ferro, per sobre de les construccions civils i religioses, i seguien diferents estratègies per camuflar-los en el paisatge. 

Breu: 
Aquesta ruta, segurament es una de les menys transitades per pujar al Taga. 
Menys transitada però, en la meva opinió, potser la més interessant, doncs transita directament pel llom de l’aresta del Serrat de Conivella amb una traçada molt lògica des de Ribes de Freser. 
La tornada, per afegir una mica de sal i pebre, la fem baixant a Coll de Jou per continuar flanquejant còmodament fins enllaçar amb el camí de pujada. 
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya. 

Els caminants: Josep i Mercè

Print Friendly and PDF