Lo Piolet

De camí al santuari de la Devesa

En la seva etapa segona, el sender GR-131 que es coneix popularment com a Camino de la Virgen, segueix els passos dels romeus que, des de la vila de Valverde, acompanyen la patrona de l'illa de tornada fins a La Dehesa, terra austera de pastors on la Virgen de los Reyes té el seu santuari.

Desnivell: (+) 945 metres / (-) 860 metres aprox.

Distància: 27,60 Km. aprox.

Ruta: Valverde (1), Tiñor, Cuatro Esquinas, San Andrés, La Llanía, Cruz de los Reyes, Malpaso, Binto, Cruz de los Humilladeros, Piedra del Regidor, Ermita Virgen de los Reyes (2)

Recorregut:

De Valverde a la Raya de Tejegüete

La tercera etapa del GR-131 parteix de l'església de la Mare de Déu de la Concepció, a la vila de Valverde, i es dirigeix al sud-est en direcció a Tiñor. Després de travessar aquesta població, s'arriba fins a la Raya de Tejegüete, on es produeix el lliurament de la Virgen de los Reyes de Valverde al Mocanal Nord (a la Pujada, i al contrari a la Baixada), un tram pel qual els caminants estaran acompanyats per una vegetació de fayal-brezal, preludi del futur bosc de monteverde que trobaran més endavant. En diverses ocasions durant el recorregut el visitant trobarà senyals de la Ruta de l'Aigua o de l'Arbre de Garoé, ja que és coincident en un tram amb el Camino de la Virgen, si bé per arribar-hi cal agafar un trencall. El camí també travessa vies asfaltades i circumda les instal•lacions de la central hidroeòlica de Gorona del Vent, la part més important d'un projecte que pretén que l'illa de El Hierro sigui autosuficient energèticament i s'abasteixi únicament i exclusivament mitjançant energies renovables.

De les Cuatro Esquinas a la Raya de la Mareta

Una mica més endavant, s'arriba a Las Cuatro Esquinas, un lloc on els romeus descansen durant la Baixada i la Pujada de la Verge, per accedir després a la ratlla del mateix nom, on es produeix el lliurament de la imatge de el Mocanal Norte a San Andrés. En aquesta part de la ruta, el camí és ample i agradable, travessa diverses senderes i s'endinsa en una pineda de radiata (Pinus radiata) on hi ha peus de pi canari (Pinus canariensis) que intenten colonitzar el territori. El sender passa entre murs de maçoneria en sec que delimiten les propietats dels herreños on es desenvolupen pastures i cultius farratgers com el tagasaste o escobó (Chamaecytisus proliferus). En aquesta zona podrem veure ramats d'ovelles, algunes vaques i exemplars equins al costat dels petits volcans que tenen lloc en aquesta part del camí. Després de la Raya de la Cruz del Niño, on es produeix el lliurament de la Virgen de los Reyes de San Andrés a Isora, arribarem a la Raya de la Mareta, punt de lliurament de la imatge entre Isora i El Pinar.

La Raya de La Llanía

Més endavant, s'arriba al Parc Rural de Frontera pel camí de la Llanía, on es poden observar les tasques de restauració hidrològica forestal realitzades després de l'incendi del 2007. En aquest enclavament hi ha un mirador des d'on es pot veure l'interior d'un cràter. En aquesta zona es creuen diversos senders, marcats amb diferent color, a l'anomenada zona de La Hoya de Fireba, lloc on s'emplaça la Raya de la Llanía (lliurament de la Verge del Pinar al Golfo). Seguint la carretera, el camí s'endinsa en boscos de laurisilva, formats per espècies que només es troben a la regió macaronèsica, per passar a la sempre ventosa línia de cim, on abunden peus dispersos de pi o rodals barrejats amb formacions de fayal -brezal. Continuant el camí s'arriba a la Pedra de Dos Hermanas, situada a 1.360 m d'altitud, aconseguint la part superior del llom que delimita la Vall del Golfo. Després d'abandonar la via asfaltada i accedir al pic de Tenerife, una línia de pals de fusta marca el camí fins arribar a la zona coneguda com a Tábano, un vessant inclinat cap a la Vall del Golfo.

Des de la Raya del Cepón fins a la de Binto

Es continua fins al barranc dels Cepones on es troba la Raya del Cepón (lliurament del Golfo al Pinar) des d'on un sender paral•lel a la via asfaltada que travessa l'illa a la part superior ens conduirà fins a la Cruz de los Reyes , lloc on s'aixeca una gran creu de fusta i on podrem beure aigua d'una font. Des de la zona de cim les vistes a la badia del Golfo i la zona sud són espectaculars. Gairebé no hi ha vegetació, i la que hi ha lluita contínuament amb el fort vent. Pels vessants de jable vermellós (sorra volcànica) ascendirem suaument al pic Malpaso que, amb una altitud de 1.501 m, és el punt més alt de l'illa, des d'on es veuen les illes de Tenerife, La Gomera i La Palma en dies clars. A partir d'aquest moment, la resta del camí comença el descens. A la zona de Binto, de jable negre, hi ha la raya del mateix nom, on es produeix el lliurament de la Verge entre El Pinar i Sabinosa. Des de la Raya de Binto podrem observar els volcans de la zona de La Restinga, els vessants del Julán i el far d'Orchilla. Un altre punt destacat del traçat és la Cruz de los Humilladeros, descansador proveït d'aigua. Poc després, el sender es veu interromput per un bosc de pi radiata amb exemplars de pi canari dispersos. A la sortida del mateix, es veuen ja unes pastures que ens sorprendran per la seva verdor, sorpresa que es manté en endinsar-nos en un magnífic fayal-brezal. La pista puja i transita majoritàriament per un camí delimitat per les parets de pedra de les finques dels prats, on és freqüent observar les ovelles pasturant. Exemplars de savina apareixen molt tímidament i és freqüent la presència de fayas als límits de les parcel•les. Durant el camí, gaudirem d’unes magnífiques vistes de la zona comunal de La Dehesa.

La Piedra del Regidor i l'ermita de La Dehesa

Abans d'arribar a la destinació final, a les faldes d'una muntanya hi ha la Piedra del Regidor, on a la festivitat de la baixada es deixa descansar la Mare de Déu. Durant aquesta festa les autoritats insulars i les de la confraria de la Mare de Déu traslladen la patrona fins a la Piedra del Regidor, on és presa pel poble a l'alba, sent els primers a carregar-la els habitants de Sabinosa. Des de la Piedra del Regidor, el camí es desvia uns metres fins arribar al punt final d'aquesta etapa, l'ermita de la Virgen de los Reyes, una construcció senzilla que destaca per la blancor entre el verd i el negre de l'entorn que l'envolta, i estada de la patrona de El Hierro.

Curiositats:

(1) Valverde està situada sobre un vessant, a uns 600 m d'altitud, sent l'única capital canària que no té cap costa. La localitat té uns 1.800 habitants i consta de dues vies principals, creuades per nombrosos carrerons, moltes vegades d'elevat pendent. Està dividida en tres barris: Tesine, el superior, El Carrer, al centre, i El Cap, a les cotes inferiors. A Valverde hi ha el Cabildo Insular del Hierro i els principals edificis administratius, així com la major part dels serveis essencials de l'illa. Arquitectònicament destaca l'edifici de l'ajuntament, d'estil típicament canari, i l'església de Santa Maria de la Concepción, construïda al segle XVIII. També de la mateixa època és la imatge de la Mare de Déu que s'hi allotja a l'interior. El temple compta a més amb una talla genovesa de gran valor artístic, el Crist de la Columna. Antigament, Valverde va ser una petita població de pastors, fins que les autoritats senyorials van ubicar-hi les funcions administratives, militars i religioses, atorgant-li el títol de villazgo. El seu nom prové dels antics boscos de laurisilva i fayal-brezal que cobrien aquesta zona, avui convertits en pastures. La Vila de Santa Maria de Valverde o La Vila és la capital del municipi de Valverde i de El Hierro des de la conquesta de la illa, al començament del segle XV. Abans de la conquesta, l'illa estava habitada pels bimbaches. Aquests antics habitants de El Hierro eren imazighen o berbers, és a dir, aborígens del nord d'Àfrica. Actualment, la capital es troba situada sobre l'antic assentament bimbache d'Amoco.

(2) Cada quatre anys, els “herreños” treuen la Virgen de los Reyes de la seva ermita, situada a La Dehesa, i la condueixen fins a la capital de l'illa en una popular romeria coneguda com la Baixada de la Verge. Després de celebrar una missa al santuari, les autoritats porten la imatge fins a la Pedra del Regidor, on és lliurada al poble per ser conduïda fins a Valverde per l'anomenat Camno de la Virgen, un trajecte d'una mica més de 37 quilòmetres que transcorre per antigues sendes de bestiar. A través del GR-131 cobrirem aquest trajecte en el camí de tornada, seguint els passos de la Mare de Déu en el retorn a l'ermita, un lloc recòndit i apartat situat a terra de pastors. El Camino de la Virgen està dividit en ratlles que marquen els límits entre les diferents poblacions de l'illa, on té lloc el lliurament de la imatge d'un poble a un altre. A les ratlles és inevitable la rivalitat entre veïns: el que porta la imatge no vol deixar-la i el que l'ha de rebre s'afanya per fer-ho com més aviat millor. Cada població rep la "Mare Estimada" acompanyada dels seus sants patrons, enmig de la dansa de ballarins abillats amb la vestimenta tradicional i la sonoritat de xiulets, tambors i “chácaras”.

Breu:

Segona etapa, la més llarga, que travessa quasi bé tota l’illa pel conegut i popular Camino de la Virgen.

En aquesta etapa tenim un munt d’ingredients que ens faràn l’etapa molt entretinguda.

Una etapa molt interessant que ens farà fruir dels diferents ingredients tant diversos com: paisatge, fauna, corriols, fonts, tradicions, camins, flora, vistes, ermites, pedres, rayas, volcans, boira i vent entre d’altres.

Mentre ens apropem al final de l’etapa, podem veure clarament el crater del volcà d’Orchillla, on al seu darrere hi ha el Faro d’Orchillla, punt final del GR-131 de El Hierro.

Per l’illa ens hem mogut amb la xarxa de guaguas/bus, taxi i cotxe de lloguer, tenint Tamaduste com a base d’operacions.

Els senderistes: Josep i Mercè