Lo Piolet

Camí al mar fins al Far d’Orchilla

Des del santuari de la Virgen de los Reyes, el sender abandona les terres de l'interior i camina cap al mar per un paisatge de grans contrastos i llocs emblemàtics per acabar al Far d'Orchilla, i des d'on es pot accedir al monument que recorda el que fos considerat el Meridià Zero fins que va ser reemplaçat pel Meridià de Greenwich.

Desnivell: (-) 585 metres aprox.

Distància: 5 Km. aprox.

Ruta: Ermita Virgen de los Reyes (1), Faro d’Orchila (2)

Recorregut:

La tercera i última etapa del sender GR-131 cobreix el trajecte entre l'ermita de la Virgen de los Reyes i el Far d'Orchilla, situat a la costa occidental de l'illa. Per recórrer-lo, des del santuari de La Dehesa es torna pel trencall al camí i, als pocs metres, en un entorn on creixen tabaibes (Euphorbia sp.) de gran port, s'arriba a un conjunt de coves i antics corrals anomenat Cova del Cargol. Aquest lloc, emblemàtic per als herreños, va albergar inicialment la imatge de la Virgen de los Reyes després de la seva aparició a l'illa, abans de ser traslladada a la seva ermita.

Continuant la ruta, entre tabaibes i savines (Juniperus turbinata subsp. canariensis), el camí baixa per vessants dispersos i, a poc a poc, comencen a treure el cap els volcans més joves propers a la costa. En el descens, s'alternen trams asfaltats amb desviaments, clarament senyalitzats, en què es transita sobre pistes de terra. En aquest tram del sender, el paisatge és ple de contrastos: des del blau del mar que s'albira al fons, fins als ocres i negres de la terra, passant pel verd de la vegetació circumdant que lluita per colonitzar aquest magnífic lloc.

Darrere dels cons volcànics que es poden veure durant el descens, se situa el Far d'Orchilla, l'edifici civil més important de l'illa de El Hierro. El far va ser construït sobre la punta de l'Orchilla amb pedra portada d'Arucas, a Gran Canària. Després de moltes dificultats per l'inhòspit del terreny, la seva construcció va finalitzar el 1930, encara que la seva llum, perceptible a una distància de 75 milles, no va ser encesa fins al 1933. Actualment el Far d'Orchilla no està en ús. Des del sender GR-131 hi ha una desviació del camí fins al monument al Meridià Zero.

En poca estona ens plantem al Far d’Orchilla, punt final d’aquest GR-131 de el Hierro.

Curiositats:

(1) Cada quatre anys, els “herreños” treuen la Virgen de los Reyes de la seva ermita, situada a La Dehesa, i la condueixen fins a la capital de l'illa en una popular romeria coneguda com la Baixada de la Verge. Després de celebrar una missa al santuari, les autoritats porten la imatge fins a la Pedra del Regidor, on és lliurada al poble per ser conduïda fins a Valverde per l'anomenat Camno de la Virgen, un trajecte d'una mica més de 37 quilòmetres que transcorre per antigues sendes de bestiar. A través del GR-131 cobrirem aquest trajecte en el camí de tornada, seguint els passos de la Mare de Déu en el retorn a l'ermita, un lloc recòndit i apartat situat a terra de pastors. El Camino de la Virgen està dividit en ratlles que marquen els límits entre les diferents poblacions de l'illa, on té lloc el lliurament de la imatge d'un poble a un altre. A les ratlles és inevitable la rivalitat entre veïns: el que porta la imatge no vol deixar-la i el que l'ha de rebre s'afanya per fer-ho com més aviat millor. Cada població rep la "Mare Estimada" acompanyada dels seus sants patrons, enmig de la dansa de ballarins abillats amb la vestimenta tradicional i la sonoritat de xiulets, tambors i “chácaras”.

(2) El far d'Orchilla està situat al municipi del Pinar de El Hierro, sobre la punta de l'Orchilla. Es troba enclavat en un punt històric referenciat per la cartografia de l'antiguitat, ja des de l'època de Claudio Ptolomeo. També els francesos van establir el meridià zero en aquesta punta el 1634. El 25 de setembre de 1933 va ser encès per primera vegada pels seus torrers fundadors, Carmelo Heredia, natural de Múrcia i Rafael Medina, oferint als navegants un far de segon ordre de llum blanca amb centelleigs cada cinc segons, perceptible a 75 milles nàutiques. El far d'Orchilla és l'edifici civil més important de l'illa de El Hierro, només compta amb setanta-cinc anys. L'arquitectura insular històrica es mou dins de dos paràmetres molt concrets, l'arquitectura religiosa d'encuny mudejarista que, partint del barroc, incorpora elements constructius vernacles; i l'habitatge popular, casa d'ús agropecuari que conforma caserius en allò que s'ha anomenat l'estil canari. Per la data de construcció (entre 1924 i 1933) es pot parlar d'un edifici monumentalista immers en la fase terminal de l'eclecticisme, a la vora del racionalisme històric. De grans proporcions, està construït enterament en pedra de pedra picada; al costat del mateix es troba una tabaiba gegant, possiblement la més gran en extensió, no en altura, de totes les Canàries. Aquesta mena d'euphorbia és molt abundant a tota la zona d'Orchilla.

Breu:

Darrera etapa que finalitza el GR-131 El Hierro al Far d’Orchilla.

Una etapa curta però molt bonica paisatgísticament per l’observació de diferents fenòmens volcànics de gran bellesa.

Una llarga caminada que ens ha sorprès i agradat molt per la seva gran diversitat de paisatges, flora i fauna, que ens ha permès conèixer profundament la essència de l’illa de El Hierro.

Cal tenir en compte que s’ha de tornar a l’Ermita de la Virgen de los Reyes, on tenim estacionat el vehicle, duplicant la distancia i el desnivell.

Per l’illa ens hem mogut amb la xarxa de guaguas/bus, taxi i cotxe de lloguer, tenint Tamaduste com a base d’operacions.

Els senderistes: Josep i Mercè