A la recerca de les ermites de Montserrat
Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya força prominent que ha destacat en la tradició catalana, entre altres motius, gràcies a una geologia i una topografia pròpies molt característiques, que han estat valorades estèticament de forma positiva.
Situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat, s'hi aixeca el monestir de Montserrat, una abadia benedictina consagrada a la Mare de Déu de Montserrat, una marededéu trobada.
El nom prové de la paraula mont, muntanya, i serrat, cadena muntanyosa. Tant serrat com serralada provenen de serra (un seguit de muntanyes), i, precisament, aquesta paraula deriva del llatí serra, que és el nom de l'instrument per serrar (o xerrac), per la forma que tenen les muntanyes encadenades una al costat de l'altra, que fan pensar en dents de serra.
Desnivell: +1.150 metres aprox.
Distància: 14 Km. aprox.
Punt de partida: Monestir de Montserrat.
Ruta:
Monestir de Montserrat (0), Camí de Sant Miquel, Sant Miquel (1), Camí de les ermites, Pla de les Taràntules, Sant Jaume (2), Camí de la Font Seca, Santa Caterina (3), Sant Joan (4) , Sant Onofre (5), Santa Magdalena (6), Sant Martí (7), Coll de les Tisores, Camí Nou de Sant Jeroni, el Cigronet, Sant Jeroni (8), Camí Vell de Sant Jeroni, Camí de les Lluernes, Cap de Mort, Sant Antoni (9), Coll de la Canal Plana, Sant Salvador (10), Santíssima Trinitat (11), Pla de la Trinitat, Sant Dimes (12), Santa Creu (13), Sant Benet (14), Plaça de Santa Anna, Santa Anna (15), Pas dels Francesos, Escales dels Pobres, Monestir de Montserrat (0)
Recorregut:
Sortim del Monestir de Montserrat (0) pel Camí de Sant Miquel que puja decididament.
Anem gaudint de les vistes del Santuari envoltat de boires baixes mentre arribem a l’ermita de Sant Miquel (1).
Continuem pel costerut cimentat Camí de les Ermites fins al Pla de les Taràntules.
Seguim en direcció a Sant Joan, però ens desviem a mà dreta per encaramar-nos a l’aèria ermita de Sant Jaume (2) amb una curta grimpada.
Camí d’anada i tornada pel que observem com progressen uns escaladors a per l’Agulla de la Font de Jacob o Miranda de Sant Joan.
Seguim clarament en direcció a Sant Joan, però ens desviem novament a mà esquerra per continuar pel Camí de la Font Seca.
Més endavant, abandonem el camí esmentat i anem derivant, sense marques evidents, en direcció Sud-oest i en clara baixada, per un llom rocallós, per anar a trobar l’amagada ermita de Santa Caterina (3).
Desfem el camí per tornar al camí que havíem abandonat i seguir fins a l’airosa ermita de Sant Joan (4).
Continuem endavant i ens pocs metres girem a mà dreta i seguim pel camí excavat a la roca fins a les restes de la penjada ermita de Sant Onofre (5).
Seguim pel mateix camí penjat, deixem a mà dreta les Escales de Jacob i seguim amunt fins a l’ermita de Santa Magdalena (6).
A continuació davallem decididament, enganxats a la vessant Sud de la roca entre la Magdalena Inferior i l’Ullal de la Magdalena.
Xino-xano, per terreny prou embrossat, arribem a l’ermita de Sant Martí (7) que resta als peus de la vesant Sud del Gorro Frigi.
Enfilem pel corriol que puja decididament fins el Coll de les Tisores per davallar directament fins sortir al Camí Nou de Sant Jeroni.
Xau-xau, caminem còmodament pel Camí Nou de Sant Jeroni, que ronda per sota dels Gorros amb generoses vistes del Monestir.
Més endavant, passem al costat del Cigronet i en poca estona enllacem alb el Camí Vell de Sant Jeroni que ens duu còmodament a l’ermita de Sant Jeroni (8).
Tornem pel Camí Vell de Sant Jeroni i estem atents de continuar pel, menys transitat, Camí de les Lluernes.
Un cop passat el Cap de Mort, prenem un corriol a mà esquerra que ens duu directament a l’ermita de Sant Antoni (9) que gossa d’unes vistes privilegiades del Cavall Bernat,
Reposem una estona mentre gaudim del progrés d’uns escaladors que solquen la cara Nord d’aquesta roca tant simbòlica.
Tornem al Camí de les Lluernes i continuem en direcció a la Roca de Sant Salvador tot passant pel Coll de la Canal Plana.
El camí va pujant gradualment mentre ens apropa, sense pèrdua, a l’ermita de Sant Salvador (10) que resta als peus de la famosa Trompa de l’Elefant.
Gaudim de les privilegiades vistes de la Mòmia i de la progressió d’una cordada que avança amb decisió per l’esplèndida via Boy-Roca que dibuixa una intrèpida línia d’escalada pel mig de la Trompa de l’Elefant.
Continuem la caminada pel camí que davalla en direcció a Sant Benet, però ens desviem per la esquerra per apropar-nos a l’ermita de la Santíssima Trinitat (11).
Sortim al Pla de la Trinitat per continuar clarament en direcció a Nord-est, pel mig d'un llom rocós fins a l’ermita de Sant Dimes (12).
Ermita tancada a cal i canto amb accés privat pels monjos de l’abadia de Montserrat, podem observar l’escala privada (accés prohibit) que prové del jardí directament de l’abadia.
Ens apropem a la propera ermita de Santa Creu (13), també d’accés privat exclusiu pels monjos de l’abadia.
Remuntem per un corriol que surt un camí que per la dreta ens duria al Pla de la Trinitat i continuem per l’esquerra.
Més endavant, prenem un corriol per la dreta que ens duu directament a l’ermita de Sant Benet (14).
Continuem al camí que havíem abandonat i ens encaminem fins al Pla de Santa Anna.
Des d’aquest punt, ens apropem a l’ermita de Santa Anna (15) totalment enrunada.
Tornem al Pla de Santa Anna per continuar davallant pel Camí Vell de Sant Jeroni.
Passem pel Pas dels Francesos i avancem finalment per les Escales dels Pobres fins arribar al Monestir de Montserrat.
Nota:
Veure tota la informació respecte a les ermites visitades i la vida eremítica en aquest ENLLAÇ o en la icona en forma de llibre ubicada més a baix.
Gran part d’aquesta informació ha sigut extreta de “ ToT Montserrat” de la mà d’en Jordi López Camps, gran coneixedor i divulgador de tot el que envolta Montserrat.
Breu:
Ruta circular per les 15 ermites de la muntanya de Montserrat, algunes en runes i altres en bon estat de conservació.
Una caminada que ens pot ajudar a entendre com fora la vida eremítica, es coneix que la vida eremítica ja existia a l’Edat Mitja a la muntanya de Montserrat.
Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més les entranyes d’aquest massís tan espectacular.
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya.
Els caminants: Jesús i Josep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada