Lo Piolet

Trescant per la Serra de Montgrony

Al nord de la província de Girona, entre grans formacions muntanyoses i a la vessant sud dels Pirineus es troba la Vall de Ribes, un conjunt singular.

Singular pels seus paisatges, singular per l’exuberància de la naturalesa del seu entorn; singular per l’aire pur que respira la seva gent, i singular pels poblets que la composen: Campelles, Pardines, Planoles, Queralbs, Vall de Núria, Toses i Ribes de Freser.

Fer senderisme entre els pobles de la Vall de Ribes, sortint-ne d’un i arribant-ne a un altre, és una forma magnífica de deixar-te seduir pels encants d’aquesta zona del Ripollès.

La Serra de Montgrony és una serra situada a cavall de les comarques del Berguedà i del Ripollès, als municipis de Castellar de n'Hug (Berguedà) i als municipis de Campelles, Gombrén, Planoles i Toses (Ripollés), des del coll de la Creueta a 1.921,7 m., fins que acaba al riu Freser (Ripollès).

El topònim Montgrony era originàriament Mogrony. De fet, Joan Coromines ja va establir en el 'DECat' que Mogrony “és la forma correcta, antiga, etimològica i encara usada en el país".

Desnivell: (+) 890 metres aprox. (-) 1.230 metres aprox.

Distància: 13,40 Km. aprox.

Punt de partida: Toses (estació).

Per iniciar la ruta ens apropem a Toses amb tren (línia R3 de Rodalies) des de Planoles.

Ruta:

Toses, Font de les Planes, Baga de Toses, les Tallades, Pla de Querol, Collet de les Fontetes de Castellar, Pedra Picada, Coll del Remoló, l’Emperadora, Coll de la Bona, Fortí (1), Roc dels Llamps, Costa Pubilla, Coll de Coma Ermada, Fortí de Font Negra (2), Coll Roig, Cal Gasparó, palanca, Planoles

Recorregut:

Creuem les vies amb atenció i ens apropem a la Font de les Planes.

Seguidament, en sentit Est, continuem per un corriol que s’endinsa pel bosc.

Transitem per la Baga de Toses en mantinguda pujada fins que sortim als Plans de Querol.

En aquest tram, sense marques, anem a cercar un camí que remunta en sentit Sud.

Caminem, sense pèrdua, pel camí que ronda per la Costa Borda fins que sortim al Collet de les Fontetes de Castellar.

Seguim per l’ample llom i/o per la carena de la Serra de Montgrony, amb esplèndides i amplies vistes d’arreu fins al cim de Pedra Picada.

Prosseguin, sempre propers al tancat pel bestiar, fins al Coll del Remoló.

En aquest punt tenim la sort de observar el vol d’una àguila calçada voltant i aturant-se de tant en tant als prats alpins de la vessant que pertany a la comarca del Berguedà.

Continuem propers al tancat i enfilem fins el modest cim de l’Emperadora per seguir fil per randa la carena de la Serra de Montgrony.

Davallem fins el Coll de la Bona i continuem fins el fortí (1) de la irracional barrera defensiva anomenada “Línia P”.

Donem una ullada al seu interior i continuem fins el Roc dels Llamps per seguir fins al capdamunt del Costa Pubilla, cota més elevada d’aquesta ruta amb una alçada de 2.056 metres.

Cim, vèrtex geodèsic, inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims de referència.

Gaudim de les extraordinàries vistes de l’entorn mentre anem identificant un munt de cims.

Davallem fins el Coll de Coma Ermada per continuar davallant fins el Fortí de Font Negra (2) .

Seguim fins el Coll Roig i prenem el corriol que davalla per la vessant Est del Cogulló i que ens durá fins a Planoles.

Xino-xano, anem davallant una bona estona fins a les proximitats de Cal Gasparó.

Indret de turisme rural, al que ens podem apropar a prendre un refresc, com va ser en el nostre cas donada la forta calorada.

Continuem davallant, amb decisió, fins el fons de la vall on girem a mà esquerra per anar a cercar la palanca que ens permetrà creuar el riu Rigart.

Pasem per l’entrada de l’alberg Pere figuera i enfilem per unes escaletes per sortir a l’estació de Planoles.

Nota:

(1 ) Pujant cap al Costa Pubilla, trobem un dels fortins de l’absurda “Línia P” (de Pirineus), també anomenada “Línia Pérez” o “Línia Gutiérrez”. La línia P, va ser una barrera defensiva construïda entre 1944 i 1948 per evitar que, depenent de les èpoques, els maquis (si bé aquesta hipòtesi és poc creïble), el Tercer Reich o els Aliats penetressin al territori espanyol. Estava composta teòricament per uns búnquers, dels quals uns 6.000 van ser acabats. Cap al 1980 es van abandonar definitivament. Donem una ullada al seu interior i continuem fins al capdamunt del Costa Pubilla, cota més elevada d’aquesta ruta.

(2) Un altre dels fortins de l’anomenada “Línia P” comentada anteriorment.

Breu:

Bona caminada que ronda pel llom de la Serra de Montgrony, cavalcant entre les comarques del Ripollès i Berguedà amb esplèndides vistes a totes bandes.

Una més de tantes rutes i camins que ens ajuden a transitar i conèixer més aquestes boniques muntanyes.

Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una bona jornada de muntanya.

Els caminants: Josep i Mercè