Posta de Sol des de un dels cims més populars del Ripollès
El Taga és una muntanya de 2040 metres situada al Ripollès, a la serra de Conivella, separada de la serra Cavallera per la portella d'Ogassa.
La seva posició dominant sobre les valls del Freser i del Ter la fa un punt de referència de la comarca.
Desnivell: + 400 metres aprox.
Distància: 3,40 Km. aprox.
Punt de partida: Coll de Jou.
Des de Ribes de Freser ens apropem a Bruguera per la carretera GIV-5263.
Seguidament, prenem la carretera o Camí de Coll de Jou que ens duu al propi coll que disposa d’un ampli aparcament.
Veure punt de partida a Google Maps.
Ruta:
Coll de Jou, Pla del Quart, Pla de Cabanes, Creu del Taga, Taga, Creu del Taga, Pla de Cabanes, Pla del Quart, Coll de Jou
Recorregut:
Sortim de Coll de Jou, al vespre, en sentit Nord i en mantinguda pujada, propers a la tanca pel bestiar.
Sense pèrdua, passem pel Pla del Quart i Pla de Cabanaes fins al llom de la carena on regirem a mà esquerra.
Continuem muntanya amunt, gaudint de les esplèndides vistes a totes bandes.
En poca estona ens plantem a la Creu del Taga, una creu que es divisa, fins i tot, des de Planoles.
Fem la foto de rigor i ens apropem al punt geodèsic, on ens instal•lem per sopar i esperar la posta de Sol.
Cim, vèrtex geodèsic, inclòs en el llistat “100 cims un repte d’altura” de la FEEC, proposta que ens fa conèixer i transitar per aquests cims de referència.
Mentre fem l’espera, podem observar un grapat de xoriguers que ronden i fan l’aleta característica, per la vessant de Sud de la Serra de Conivella,
Fruïm dels últims raigs de sol que ens ofereixen unes imatges espectaculars, amb aquest joc de llums i ombres, tot un espectacle.
Un cop acabada la contemplació, reprenem la tornada amb les ultimes llums del dia.
Amb la calma, contemplant els diferents perfils de les muntanyes, desfem el camí de pujada fins el Coll de Jou.
Breu:
Pujada al Taga amb l’objectiu principal de veure la posta de Sol placidament.
Em triat aquesta ruta, la més fàcil per fer aquest cim, donat que l’objectiu era la posta de Sol.
Em fruit d’altres sensacions de muntanya, com la calma, la llum i el silenci entre d’altres.
Tot plegat, hem estirat les cames i hem gaudit d’una curiosa vesprada de muntanya.
Els caminants: Josep i Mercè
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada